Ovoviviparisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Es coneix com a ovoviviparisme a l'estratègia reproductiva pròpia de diferents animals amb la qual els ous romanen a l'interior de la femella fins al moment de llur desclosa.[1] A diferència del viviparisme, en la majoria dels casos, la progènie no té cap relació nutritiva amb la mare. Són ovovivípars diferents peixos com ara alguns taurons o els pecílids, alguns rèptils com ara serps, i diversos invertebrats. És una estratègia que permet protegir els ous contra predadors o temperatures massa baixes.

La majoria de les espècies conserven els ous dins del tracte genital. El Rheobatrachus silus (extinct el 1981) deixava madurar els ous dins de l'estómac. Entre els calàpets de Surinam i les pipa parva el mascle sol recuperar els ous fecundats i posar-los en replecs de l'epidermis dorsal de la femella. El cavalls marins també tenen replecs per a la incubació en la pell.[2]

En certes espècies, els ous s'obren dins de l'oviducte i els embrions tenen òrgans que permeten absorbir nutrients secretats per l'organisme mare, perquè no hi ha placenta. El naixement és molt semblant a un naixement vivípar. En certes salamandres, només dues larves, una per oviducte, es desenvolupen fins a la metamorfosi completa, i s'alimenten de les larves més tardanes (adelfofàgia, mengen els «germans») o dels ous (ovofàgia). És el cas de la Salamandra del Pirineu (Salamandra s. bernadezi) o la salamandra negra (Salamandra s. atra). Hom pot parlar de viviparisme sense placenta.[2]

Vegeu també: Fecundació interna, oviparisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «ovovivipar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Lodé, Thierry. «Ovipares, vivipares? qui de l'oeuf...» (en francès). Ecologie évolutive, 2001.