Ovoviviparisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Es coneix com a ovoviviparisme a l'estratègia reproductiva pròpia de diferents animals amb la qual els ous romanen a l'interior de la femella fins al moment de llur desclosa.[1] A diferència del viviparisme, en la majoria dels casos, la progènie no té cap relació nutritiva amb la mare. Són ovovivípars diferents peixos com ara alguns taurons o els pecílids, alguns rèptils com ara serps, i diversos invertebrats. És una estrategia que permet protegir els ous contra predators o temperatures massa baixes.

La majoria de les espècies conserven els ous dins del tracte genital. El Rheobatrachus silus (extinct el 1981) deixava madurar els ous dins de l'estómac. Entre els calàpets de Surinam i les pipa parva el mascle sol recuperar els ous fecundats i posa-ls a replecs de l'epidermis dorsal de la femella. El cavalls marins també tenen replecs per a la incucabació en la pell.[2]

En certes espècies, els ous s'obren dins de l'oviducte i els embrions tenen organs que permeten absorbir nutriments secretats per l'organisme mare, com que no hi ha placenta. El naixement és molt semblant a un naixement vivipar. En certes salamandres, només dues larves, un per oviducte, es desenvolupen fins a la metamòrfosi completa, i s'alimenten de les larves més tardiues (adelfofagia, mengen els «germans») o dels ous (ovofagia). És el cas de la Salamandra del Pirineu (Salamandra s. bernadezi) o la salamandra negra (Salamandra s. atra). Hom pot parlar de viviparisme sense placenta.[2]

Vegeu també: Fecundació interna, oviparisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «ovovivipar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Lodé, Thierry. «Ovipares, vivipares? qui de l'oeuf...» (en francès). Ecologie évolutive, 2001.