Oxiclorur de bismut
  | |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 259,944 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | BiClO |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
L'oxiclorur de bismut és un compost inorgànic de bismut amb la fórmula química BiOCl. És un sòlid blanc llustrós que de manera natural es troba en l'escàs mineral anomenat bismoclita.
És un component d'alguns productes cosmètics, i s'ha usat des de l'antigor, especialment a l'Antic Egipte. Les seves suspensions presenten iridescència similar a la del nacre.
Estructura[modifica]
El BiOCl cristal·litza en sistema tetragonal. L'estructura del seu cristall es pot considerar que forma capes de Cl−, Bi3+ i O2− ions, en l'ordre Cl-Bi-O-Bi-Cl-Cl-Bi-O-Bi-Cl.[1]
Síntesi i reaccions[modifica]
El BiOCl es forma durant la reacció del clorur de bismut amb aigua, és a dir, la hidròlisi:
- BiCl₃ + H₂O → BiOCl + 2 HCl
quan s'escalfa per sobre de 600 °C, el BiOCl es converteix en Bi24O31Cl10, amb una estructura en capes complexa.[2][3]
Ús[modifica]
En cosmètica forma part d'un pigment perlat que es troba en les ombres dels ulls, esprais de cabells, poliments d'ungles i d'altres productes cosmètics".[4]
El BiOCl existeix a la natura en el mineral bismoclita, el qual forma part del grup minerla de la matlockita.
Un compost anàleg és l'oxinitrat de bismut amb ions nitrat en lloc del ions clorur. També es fa servir com pigment blanc.
Referències[modifica]
- ↑ Keramidas, K. G.; Voutsas, G. P.; Rentzeperis, P. I. «The crystal structure of BiOCl». Zeitschrift für Kristallographie, 205, Part-1, 1993, pàg. 35–40. DOI: 10.1524/zkri.1993.205.Part-1.35. ISSN: 0044-2968.
- ↑ Greenwood, Norman N. Butterworth-Heinemann. Chemistry of the Elements (en anglès). 2a, 1997. ISBN 978-0-08-037941-8.
- ↑ Eggenweiler, U.; Keller, E.; Krämer, V. «Redetermination of the crystal structures of the `Arppe compound' Bi24O31Cl10and the isomorphous Bi24O31Br10». Acta Crystallographica Section B Structural Science, 56, 3, 2000, pàg. 431–437. DOI: 10.1107/S0108768100000550. ISSN: 0108-7681.
- ↑ Völz, Hans G. et al. "Pigments, Inorganic" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 2006 Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a20_243.pub2
| Identificadors | CAS · InChIKey · PubChem · AEPQ · ChemSpider · UNII · Infocard ECHA · DSSTOX · RxNorm CUI · UMLS CUI · CosIng · |
|---|