Oxiclorur de fòsfor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicOxiclorur de fòsfor
Substància químicacompost químic Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular151,875 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCl₃OP Modifica el valor a Wikidata
Phosphorylchlorid.png
SMILES canònic
Model 2D
O=P(Cl)(Cl)Cl Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,65 g/cm³ (a 77 °F) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió1 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició106 °C (a 760 Torr) Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor40 mmHg (a 27 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps0,6 mg/m³ (10 h, cap valor) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició a curt termini3 mg/m³ (cap valor) Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704.svg
0
3
2
W
Modifica el valor a Wikidata
Codi de classificació ONU1810 Modifica el valor a Wikidata

Oxiclorur de fòsfor o clorur de fosforil (en anglès: phosphoryl chloride o phosphorus oxychloride) és un líquid incolor amb la fórmula POCl3. Amb el seu punt de congelació a 1 °C i el d'ebullició a 106 °C, el rang de líquid és molt similar al de l'aigua. S'hidrolitza en l'aire humit alliberant àcid fosfòric. A gran escala es fabrica a partir del triclorur de fòsfor i oxigen o pentòxid de fòsfor. Principalment es fa servir per fer èsters fosfats com el fosfat de tricresil.

La seva estructura és en tetraedre.[1]

Estructura de l'oxiclorur de fòsfor

85%

Propietats químiques[modifica]

El POCl3 reacciona amb aigua i alcohols per donar clorur d'hidrogen i àcid fosfòric o èster fosfats, respectivament:

O=PCl3 + 3 H2O → O=P(OH)3 + 3 HCl

Referències[modifica]

  1. D. B. Chesnut «The Electron Localization Function (ELF) Description of the PO Bond in Phosphine Oxide». Journal of the American Chemical Society, 121, 10, 1999, pàg. 2335–2336. DOI: 10.1021/ja984314m.

Bibliografia[modifica]

  1. N. N. Greenwood, A. Earnshaw, Chemistry of the Elements, 2nd ed., Butterworth-Heinemann, Oxford, UK, 1997.
  2. Handbook of Chemistry and Physics, 71st edition, CRC Press, Ann Arbor, Michigan, 1990.
  3. J. March, Advanced Organic Chemistry, 4th ed., p. 723, Wiley, New York, 1992.
  4. The Merck Index, 7th edition, Merck & Co, Rahway, New Jersey, USA, 1960.
  5. A. D. F. Toy, The Chemistry of Phosphorus, Pergamon Press, Oxford, UK, 1973.
  6. L. G. Wade, Jr., Organic Chemistry, 6th ed., p. 477, Pearson/Prentice Hall, Upper Saddle River, New Jersey, USA, 2005.
  7. B. J. Walker, Organophosphorus chemistry, p101-116, Penguin, Harmondsworth, UK, 1972.
  8. CDC - NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards