Oxiclorur de fòsfor

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicOxiclorur de fòsfor
Substància compost químic
Massa molecular 151,875 uma
Estructura química
Fórmula química Cl₃OP
Phosphorylchlorid.png
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,65 g/cm3 (77 °F)
Punt de fusió 34 °F
Punt d'ebullició 222 °F
Pressió de vapor 40 mm Hg
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 0,6 mg/m3 (10 h, sense valor)
Límit d'exposició a curt termini 3 mg/m3
Codi de classificació ONU 1810
Identificadors
CAS 10025-87-3
InChIKey XHXFXVLFKHQFAL-UHFFFAOYSA-N
PubChem 24813
RTECS TH4897000
AEPQ 233-046-7
ChEBI 30336
ONU 1810
ChemSpider 23198
ChEMBL CHEMBL3183103
UNII 9XM78OL22K
ZVG 2940
Infocard ECHA 100.030.030
DSSTOX DTXSID5029710
Gmelin 2272
Modifica dades a Wikidata

Oxiclorur de fòsfor o clorur de fosforil (en anglès: phosphoryl chloride o phosphorus oxychloride) és un líquid incolor amb la fórmula POCl3. Amb el seu punt de congelació a 1 °C i el d'ebullició a 106 °C, el rang de líquid és molt similar al de l'aigua. S'hidrolitza en l'aire humit alliberant àcid fosfòric. A gran escala es fabrica a partir del triclorur de fòsfor i oxigen o pentòxid de fòsfor. Principalment es fa servir per fer èsters fosfats com el fosfat de tricresil.

La seva estructura és en tetraedre.[1]

Estructura de l'oxiclorur de fòsfor

85%

Propietats químiques[modifica]

El POCl3 reacciona amb aigua i alcohols per donar clorur d'hidrogen i àcid fosfòric o èster fosfats, respectivament:

O=PCl3 + 3 H2O → O=P(OH)3 + 3 HCl

Referències[modifica]

  1. D. B. Chesnut «The Electron Localization Function (ELF) Description of the PO Bond in Phosphine Oxide». Journal of the American Chemical Society, 121, 10, 1999, pàg. 2335–2336. DOI: 10.1021/ja984314m.

Bibliografia[modifica]

  1. N. N. Greenwood, A. Earnshaw, Chemistry of the Elements, 2nd ed., Butterworth-Heinemann, Oxford, UK, 1997.
  2. Handbook of Chemistry and Physics, 71st edition, CRC Press, Ann Arbor, Michigan, 1990.
  3. J. March, Advanced Organic Chemistry, 4th ed., p. 723, Wiley, New York, 1992.
  4. The Merck Index, 7th edition, Merck & Co, Rahway, New Jersey, USA, 1960.
  5. A. D. F. Toy, The Chemistry of Phosphorus, Pergamon Press, Oxford, UK, 1973.
  6. L. G. Wade, Jr., Organic Chemistry, 6th ed., p. 477, Pearson/Prentice Hall, Upper Saddle River, New Jersey, USA, 2005.
  7. B. J. Walker, Organophosphorus chemistry, p101-116, Penguin, Harmondsworth, UK, 1972.
  8. CDC - NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards