Oxynoemacheilus insignis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuOxynoemacheilus insignis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN61344 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCypriniformes
FamíliaNemacheilidae
GènereOxynoemacheilus
EspècieOxynoemacheilus insignis Modifica el valor a Wikidata
Heckel, 1843
Nomenclatura
Sinònims
  • Cobitis insignis (Heckel, 1843)
  • Nemacheilus dori (Goren & Bănărescu, 1982)
  • Nemacheilus insignis (Heckel, 1843)
  • Nemacheilus israeliticus (Goren & Nalbant, 1982)
  • Nemacheilus jordanicus (Bănărescu & Nalbant, 1966)
  • Nemacheilus pantheroides (Goren & Nalbant, 1982)
  • Nemachilus insignis (Heckel, 1843)
  • Noemacheilus angorae jordanicus (Bănărescu & Nalbant, 1966)
  • Noemacheilus insignis (Heckel, 1843)
  • Noemacheilus insignis tortonesei (Bănărescu & Nalbant, 1966)[1]
  • Orthrias dori (Goren & Bănărescu, 1982)[2]
  • Orthrias insignis (Heckel, 1843)
  • Orthrias insignis jordanica (Bănărescu & Nalbant, 1966)
  • Orthrias israeliticus (Goren & Nalbant, 1982)
  • Orthrias jordanicus (Bănărescu & Nalbant, 1966)
  • Orthrias pantheroides (Goren & Nalbant, 1982)[3]

Oxynoemacheilus insignis és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids i a l'ordre dels cipriniformes.[4][5]

Etimologia[modifica]

L'epítet insignis fa referència, probablement, al seu patró de color corporal consistent en un conspicu negre marbrat.[6]

Descripció[modifica]

Fa 12 cm de llargària màxima,[7] encara que la més comuna és de 8.[8][9]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic, no migratori i de clima subtropical (17 °C-24 °C),[10][9] el qual viu a Àsia: uns pocs rierols de la conca on es troba Damasc (Síria)[11] i uns altres 10 a la conca del riu Jordà i la mar Morta a Israel, Jordània[7][12] i Síria.[8][13] Sembla que també és present a Turquia.[14][8][15][3][16] Prefereix els rierols de corrent ràpid o lent i amb substrat pedregós, fangós i amb vegetació.[9]

Estat de conservació[modifica]

La seua àrea de distribució s'està assecant a causa de la reducció de les precipitacions a conseqüència del canvi climàtic i de l'extracció d'aigua en quantitats insostenibles, la qual cosa comporta un descens del nivell freàtic i del volum d'aigua dels rierols on viu. A més, i a nivell local, les aigües residuals domèstiques són abocades als rius directament i fan augmentar la contaminació de l'aigua. D'altra banda, moltes petites preses hi han estat construïdes i la retenció d'aigua que provoquen fa que els rierols que hi ha per sota esdevinguin secs.[13]

Va esdevindre extint al riu Barada, però encara és present al curs superior del riu Awaj (a l'oest de Damasc) i és molt estès a les conques del riu Jordà i de la mar Morta. El creixement demogràfic, l'extracció d'aigua per als regadius i l'ús domèstic, el desenvolupament econòmic i la reducció de les pluges a causa del canvi climàtic donarà lloc a una forta minva d'aquesta espècie en les properes dècades, ja que hom calcula que experimentarà una reducció de prop del 30% en els pròxims 10 anys a causa de l'augment de la sequera a tot el seu territori.[13]

Tot i així, i segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, no hi ha accions de conservació per a aquesta espècie ni per a la restant biodiversitat amenaçada de la zona.[13][17]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans[9] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (24 de 100).[18]

Referències[modifica]

  1. ↑ Bănărescu, P. M. i T. T. Nalbant, 1966. Zwei neue Schmerlen der Gattung Noemacheilus (Pisces, Cobitidae) aus Jordanien. Mitteilungen aus dem Hamburgischen Zoologischen Museum und Institut, vol. 63: 329-336, Pl. 5.
  2. ↑ Bănărescu, P. M., T. T. Nalbant i M. Goren, 1982. The noemacheiline loaches from Israel (Pisces: Cobitidae: Noemacheilinae). Israel Journal of Zoology, vol. 31 (núms. 1-2): 1-25.
  3. ↑ 3,0 3,1 Catalogue of Life Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  6. ↑ The ETYFish Project Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 Krupp, F. i W. Schneider, 1989. The fishes of the Jordan River drainage basin and Azraq Oasis. P. 347-416. A: Fauna of Saudi Arabia. vol. 10. Pàg. 380.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Goren, M., 1974. The freshwater fishes of Israel. Isr. J. Zool. 23:67-118. Pàgs. 93-94.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 FishBase (anglès)
  10. ↑ Baensch, H. A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p. Pàg. 282.
  11. ↑ List of Freshwater Fishes reported from Syrian Arab Republic - FishBase (anglès)
  12. ↑ List of Freshwater Fishes reported from Jordan - FishBase (anglès)
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 UICN (anglès)
  14. ↑ List of Freshwater Fishes reported from Turkey - FishBase (anglès)
  15. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172. Pàgs. 51 i 122.
  16. ↑ Krupp, F., 1987. Freshwater Ichthyogeography of the Levant. Beihefte zum Tübinger Atlas des Vorderen Orients Reihe A 28: 229–237.
  17. ↑ Smith, K. G., Barrios, V., Darwall, W. R. T. i Numa, C. (Editors), 2014. The Status and Distribution of Freshwater Biodiversity in the Eastern Mediterranean. Cambridge, el Regne Unit, Màlaga, Espanya i Gland, Suïssa: IUCN. xiv+132pp. [1]
  18. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Freyhof, J., F. Erk'akan, C. Özeren i A. Perdices, 2012. An overview of the western Palaearctic loach genus Oxynoemacheilus (Teleostei: Nemacheilidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, vol. 22 (núm. 4): 301-312. Pàg. 307. [2] Arxivat 2012-08-08 a Wayback Machine.
  • Geiger, M. F., Herder, F., Monaghan, M. T., Almada, V., Barbieri, R., Bariche, M., Berrebi, P., Bohlen, J., Casal-López, M., Delmastro, G. B., Denys, G. P. J., Dettai, A., Doadrio, I., Kalogianni, E., Kärst, H., Kottelat, M., Kovačić, M., Laporte, M., Lorenzoni, M., Marčić, Z., Özuluğ, M., Perdices, A., Perea, S., Persat, H., Porcelotti, S., Puzzi, C., Robalo, J., Šanda, R., Schneider, M., Šlechtová, V., Stoumboudi, M., Walter, S. i Freyhof, J., 2014. Spatial heterogeneity in the Mediterranean Biodiversity Hotspot affects barcoding accuracy of its freshwater fishes. Molecular Ecology Resources, 14: 1210–1221. [3]
  • Hanel, L. i J. Novák, 2002. Ceské názvy zivocichu V. Ryby a ryboviti obratlovci (Pisces) 3., maloústí (Gonorhynchiformes) - máloostní (Cypriniformes). Národní muzeum (zoologické oddelení), Praga.
  • Kottelat, M., 2012. Conspectus Cobitidum: an inventory of the loaches of the world (Teleostei: Cypriniformes: Cobitoidei). Raffles Bulletin of Zoology Suppl. No. 26: 1-199. [4]
  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
  • Prokofiev, A. M., 2009. Problems of the classification and phylogeny of Nemacheiline loaches of the group lacking the preethmoid I (Cypriniformes: Balitoridae: Nemacheilinae). Journal of Ichthyology, vol. 49 (núm. 10): 874-898.
  • Wilkens, H., 1977. Die Typen der Ichthyologischen Sammlung des Zoologischen Instituts und Zoologischen Museums der Universität Hamburg (ZMH). Theil III. Mitteilungen aus dem Hamburgischen Zoologischen Museum und Institut, vol. 74: 155-163.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oxynoemacheilus_insignis&oldid=32955650»