Pàtria Nova: periòdic nacionalista
|
Pel que fa al periòdic valencianista vegeu Pàtria Nova. |
  | |
| Tipus | revista |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | 1r gener 1905 |
| Data de finalització | 11 juliol 1906 |
| Fundador | Francesc Xavier Gambús i Ballvé |
| Lloc de publicació | Reus |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Ideologia | catalanisme i republicanisme federal |
Pàtria Nova: periòdic nacionalista va ser una publicació periòdica que va sortir a Reus el 1905 i el 1906. El primer número és de l'1 de gener de 1905 i el darrer conservat, el 56, de l'11 de juliol de 1906.[1]
Fundat per Xavier Gambús, era de clara tendència republicana i catalanista. S'imprimia a Reus per Sanjuan Germans, amb un preu de subscripció d'1 pesseta el trimestre a Catalunya i de 5 francs per any a l'estranger. Tenia capçalera mixta i sortia cada deu dies, l'1, 11 i 21 de cada mes.
Pàtria Nova va publicar els textos més rupturistes i contundents de la premsa de l'època. Els redactors de la publicació van ser els primers que van fer un plantejament seriós dels Països Catalans, i al parlar de les diferents actituds de les terres de parla catalana, deien: «Catalunya es desvetlla, Mallorca canta, València plora».[2] I de forma més contundent: «Al dir Catalunya no ens referim pas a la formada per quatre províncies de l'estat espanyol sinó a tota la Catalunya pròpiament dita, a l'antiga nacionalitat formada per una sèrie de pobles lligats per les costums, la llengua i la història».[3] La seva ideologia era també antimilitarista i feia una crítica al sistema electoral per les «tupinades i conxorxes».[1]
A més de Xavier Gambús, que estava vinculat amb el Grup modernista de Reus, hi van publicar membres d'aquesta colla, com ara Josep Aladern, Antoni Isern, Joan Puig i Ferreter, Miquel Ventura, Miquel Barberà i Plàcid Vidal. També hi col·laboraven catalanistes radicals, com Bernat Torroja, socialistes, com Josep Recasens i Mercadé i altres que després es decantarien cap al noucentisme, com Pere Barrufet o Domènec Freixa. El poeta Josep Anguera i Bassedas hi col·laborava amb articles ideològics i també els arquitectes Domènec Sugranyes i el seu germà Màrius Sugrañes.[1][4] També publicava articles d'amics barcelonins, com ara Alfons Maseras, Pere Prat i Gaballí, Ramon Suriñach Senties, Josep Maria de Sucre, Jeroni Zanné, i va reproduir discursos de Joan Maragall a més d'una traducció a l'occità d'un poema de Joaquim Maria Bartrina, feta per Frederic Mistral.[4]
Localització
[modifica]- Alguns exemplars a la Biblioteca Central Xavier Amorós.[5]
- Alguns exemplars a la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus.[6]
Digitalització
[modifica]- Pàtria Nova Els 55 exemplars conservats a l'hemeroteca de la Biblioteca Central Xavier Amorós.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Anguera, Pere. L'ombra de l'estel blanc: estudis sobre el catalanisme polític. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1989, p. 119-122. ISBN 8478560300.
- ↑ Anguera i Bassedas, Josep «Impressió». Pàtria Nova, núm. 15, 21-II-1905, pàg. 46.
- ↑ Esteve, Anicet «Que'ns convé més?». Pàtria Nova, núm. 20, 11-VII-1905, pàg. 154.
- ↑ 4,0 4,1 Sunyer, Magí «Les revistes modernistes de Reus». A: Premsa i societat: aspectes polítics, econòmics i socials. Reus: Centre de Lectura, 2013, pàg. 129. ISBN 9788487873935
- ↑ «Pàtria Nova». catàleg Argus. [Consulta: 18 desembre 2016].
- ↑ «Pàtria Nova». Catàleg del Centre de Lectura. Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 18 desembre 2016].