Pàvel Bajov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPàvel Bajov
Павел Петрович в 1911 году.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1879 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sysert (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentIvanovskoe cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPerm Theological Seminary (en) Tradueix (–1899) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista, escriptor, escriptor de literatura infantil, pedagog, guionista i polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1924 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
FillsAriadna Bazhova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Pavel Bazhov Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0063323 Last fm: Павел+Бажов Discogs: 1481691 Modifica els identificadors a Wikidata

Pàvel Petróvitx Bajov, en rus: Павел Петрович Бажов (Sissert, 27 de gener de 1879 - Moscou, 3 de desembre de 1950) fou un destacat escriptor rus. Era avi de Iegor Gaidar, Primer Ministre de la Federació Russa el 1992.

Biografia[modifica]

Va néixer en una família de treballadors a Sissert, als Urals. El 1899 va entrar a un seminari, i més tard va ser professor a Iekaterinburg. Durant la Guerra Civil Russa de 1918-1922 va lluitar amb l'Exèrcit Roig. Va ser cronista durant la Revolució Russa i va escriure assaigs sobre els Urals com ara Successos dels Urals (1924) i l'autobiogràfic Un cavall verd (1929), però el que li va donar fama van ser els seus reculls de relats, sobretot El taüt de malaquita: contes dels Urals (1939), en el qual interpreta brillantment la llengua parlada popular dels Urals. Aquesta obra es basa en contes folklòrics i contes de fades sobre la vida de cercadors d'or i obrers en fàbriques dels Urals en els segles XVIII i XIX. El seu relat La flor de pedra va ser adaptat al cinema el 1946 i va inspirar un ballet de Serguei Prokófiev el 1950.

Bajov va ser guardonat el 1943 amb el Premi Stalin per El taüt de malaquita: contes dels Urals. El 1999 va ser instaurat a Rússia el "Premi Bajov" (un premi literari).

Adaptacions cinematogràfiques[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pàvel Bajov