Pàvel Péstel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPàvel Péstel
Pestel.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1793 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Moscou Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1826 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
fortalesa de Sant Pere i Sant Pau Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Penjament Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióCos de Patges Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar, Decabristes, Coronel, Revolucionari, Q97662017 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteInvasió francesa de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Família
PareIvan Borisovich Pestelʹ (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
БСЭ1. Автограф. Автографы. 9.svg Modifica el valor a Wikidata

Pàvel Péstel (Moscou, 24 de juny de 1793 (Julià) fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, 13 de juliol de 1826 (Julià)), nom complet amb patronímic Pàvel Ivànovitx Péstel, rus: Па́вел Ива́нович Пе́стель, fou revolucionari i ideòleg rus de la Revolta decabrista

Entre els anys de 1805 i 1809, Pàvel va estudiar a Dresden. Pels volts del 1810, ja era estudiant del Cos de Patges. Temps després Péstel va ser enviat al regiment lituà de Guàrdia Lieib. Va prendre part en la Guerra Pàtria de 1812 i les campanyes militars estrangeres de 1813-1814. En 1821, Pestel va ser nomenat comandant del Regiment d'Infanteria Viatka, a Tultxín, Província de Vínnitsia, Ucraïna, on l'il·lustrat general Pàvel Kisseliov acollia amb satisfacció els oficials de mentalitat liberal.

En 1816, es va convertir en un membre de la Unió de Salvació , rus: Союз спасения, i un dels autors de la seva Carta. En 1818, PÉstel va organitzar una societat secreta anomenada la Unió de la prosperitat, rus: Союз благоденствия. Va aconseguir fer que tots els membres de la societat estiguessin d'acord amb ell, i establí així les bases per a la tradició republicana en el moviment d'emancipació de Rússia. Alhora, Péstel va parlar en suport del regicidi i l'eliminació física de tots els membres de la família reial. Al març de 1821, va establir i es va convertir en el líder de la Societat del Sud de la Revolta decabrista. Péstel va advocar per la fusió de la Societat del Nord de la Revolta decabrista amb l'anterior i fins i tot va viatjar a Sant Petersburg el 1824 per tractar de fer que això succeís.

A partir del 1821, Péstel va estar treballant en un projecte de reformes socials i econòmiques a Rússia, que més tard en diria Rússkaia Pravda, rus: Русская правда ("La veritat russa") i que seria aprovat com un programa polític. En la segona edició de la Rússkaia Pravda es manifesta una major democratització de les opinions de Péstel. S'exigia una immediata emancipació dels serfs de Rússia amb les seves terres, les limitacions del dret a la propietat de la terra, la creació de terres públiques i privades de fons, l'eliminació dels privilegis de classe i la concessió de drets polítics als homes de més de 20 anys.

Péstel va ser un ferm defensor de la República i la centralització estatal. Segons el seu resum de la Rússkaia Pravda anomenada "Constitució. Precepte d'Estat", rus: Конституция. Государственный завет, una cambra del Vetxe popular (Народное вече) es convertiria en l'òrgan legislatiu. Com a Duma Sobirana (Державная дума) es pronunciaria el Poder Executiu. Al Sobor Suprem (Верховный собор) se li donaria el poder judicial. En 1825, Péstel dugué a terme negociacions amb la Societat Patriòtica polonesa, discutint la possibilitat d'accions conjuntes revolucionàries.

El 13 de desembre de 1825, Péstel va ser detingut a Tultxín. Va ser penjat, junt amb altres quatre conspiradors, a la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, el 25 de juliol de 1826.

Bibliografia[modifica]

  • O'Meara. The Decembrist Pavel Pestel. Russia's First Republican (en anglès nom=patrick), 2003 (Palgrave). POM. ISBN 0-333-98455-2 [Consulta: 4 novembre 2013]. 
  • Julie Morel-Grandhaye, « Les Décembristes et la loi : genèse d'un concept », Journées d'études de l'Institut européen Est-Ouest « La circulation des concepts », ENS-LSH, abril 2006. Publicació en línia : http://institut-est-ouest.ens-lsh.fr/spip.php?article146
  • Julie Morel-Grandhaye, « La république chez les décembristes : une interprétation russe des expériences politiques européennes ? », Colloque international « La Russie et l'Europe, autres et semblables », Universitat París-Sorbona / París IV, maig del 2007. Publicació en línia : http://institut-est-ouest.ens-lsh.fr/spip.php?article121
  • Pierre Pascal, Histoire de la Russie, 1946
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pàvel Péstel