Pèl radicular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Punta d'arrel amb pèls radiculars

En botànica, es denomina pèl radicular (o també pèl radical o pèl absorbent) a una cèl·lula amb forma de tub de la rizodermis de l' arrel d'una planta. Els pèls radicals són extensions laterals d'una sola cèl·lula i rarament són ramificats. Es troben a la zona pilífera de l'arrel. La seva vida mitjana és de 2 a 3 setmanes i contínuament es formen nous pèls en l'extrem de l'arrel. D'aquesta manera, es manté constantment un gran nombre de pèls absorbents en l'arrel que poden arribar a una densitat de 2.000 per cm2.[1] Els pèls radicals varien en grandària des de 5 a 17 micròmetres de diàmetre i de 80 a 1.500 micròmetres en longitud.[2]

Funcions[modifica | modifica el codi]

Les arrels poden tenir una sorprenent quantitat de pèls radicals, la qual cosa incrementa l'àrea superficial de les mateixes i, per tant, incrementen la capacitat de la planta per absorbir nutrients i aigua.[3] Generalment tenen una gran superfície, en relació amb les altres cèl·lules que els ajuda a absorbir l'aigua i minerals de manera molt eficient.

Importància[modifica | modifica el codi]

Els pèls radiculars formen una superfície important sobre el qual les plantes absorbeixen la major part de la seva aigua i nutrients. També estan directament involucrats en la formació de nòduls radicals poblats de bacteris del gènere Rhizobium que assimilen el nitrogen atmosfèric en les plantes lleguminoses.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Strassburger, E. 1994. Tratado de Botánica. 8a. edición. Omega, Barcelona, 1088 p.
  2. ESAU, K. 1988. Anatomía de las plantas con semilla. Ed. Hemisferio Sur. ISBN 950-004-233-9
  3. Ohio State University Root hairs. Botany. Consultat el 3 de maig de 2010.

Bibliografía[modifica | modifica el codi]

  • Valla, Juan J. Botánica. Morfología de las plantas superiores.. 1a ed. 20a reimp.. Buenos Aires: Hemisferio sur, 2007, p. 352.