Anorèxia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pèrdua de gana)
Plantilla:Infotaula malaltiaAnorèxia
modifica
Tipussímptoma, condició fisiològica, símptoma o signe de nutrició, metabolisme i desenvolupament, decreased appetite (en) Tradueix i trastorn de comportament alimentari Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsicologia i psiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Classificació
CIM-11MG43.7 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R63.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9783.0 Modifica el valor a Wikidata
CIAPT03 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MeSHD000855 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0003123 Modifica el valor a Wikidata

L'anorèxia (del grec ἄν- [prefix negatiu] i ὄρεξις "apetit, desig") és la disminució de la sensació de gana. Si bé el terme en publicacions no científiques sovint s'utilitza indistintament amb el d'anorèxia nerviosa, hi ha causes diferents per una disminució de la gana, algunes de les quals poden no tenir importància, d'altres poden provenir d'una patologia greu.

Per exemple, l'anorèxia per infecció és part de la resposta de fase aguda a la infecció. Aquesta resposta pot ser activada per lipopolisacàrids i peptidoglicans de la paret cel·lular bacteriana, l'ADN bacterià, la doble cadena d'ARN viral, i les glicoproteïnes virals, que poden desencadenar la producció d'una varietat de citocines proinflamatòries. Aquestes poden tenir un efecte indirecte sobre la gana per diferents mecanismes, per exemple, mitjançant un augment en la producció de leptina dels dipòsits de greix. Les citocines inflamatòries poden també indicar al sistema nerviós central mitjançant mecanismes de transport especialitzats a través de la barrera hematoencefàlica, a través d'òrgans circumventriculars (que estan fora de la barrera), o mitjançant l'activació de la producció d'icosanoides en les cèl·lules endotelials dels vasos del cervell. En última instància, es creu que el control de la gana mitjançant aquest mecanisme, està mediat pels mateixos factors que normalment la controlen, com els neurotransmissors (serotonina, dopamina, histamina), l'hormona alliberadora de corticotropina, el neuropèptid Y, i l'hormona α-estimulant dels melanòcits.[1]

Causes[modifica]

Referències[modifica]

  1. Wolfgang Langhans «Anorexia of infection: current prospects» (en anglès). Journal of Nutrition, 16, 10, 05-06-2000, p. 996–1005.
  • Alcober Morte, L. semFYC. Pérdida de apetito. Guía de Actuación en Atención Primaria. semFYC, 2011, p. 823. ISBN 84-96216-99-3.