Pèsol farratger

De Viquipèdia

El pèsol farratger o pèsol proteaginós és una cultivar de pèsol del qual la llavor seca es fa servir com farratge. És una selecció de pèsols amb major contingut de proteïna i menys de sucre que els pèsols hortícoles. Acostumen a tenir les flors de color blavós a diferència de la dels pèsols hortícoles que són de color blanc.

La producció de pèsol proteaginós a Europa, com a conreu de primavera, és una alternativa al conreu de la soia que en la seva major part es conrea a Amèrica, com a conreu d'estiu. Tanmateix les produccions de pèsol proteaginós resulten més irregulars que la dels cereals d'hivern.[1]

El pèsol farratger és un conreu extensiu que es sembra a la darreria de la tardor i es cull des de la fi de la primavera o principi d'estiu. També es pot sembrar a l'hivern. Necessita desherbar-se amb un herbicida perquè les males herbes ofegarien les plantes. El principal problema fitopatològic és el pugó verd. El rendiment mitjà al Berguedà és d'uns 2.500 kg/ha.[2]

Referències[modifica]

  1. Serra i Gironella, Joan «Resultats de les noves varietats de pèsol proteaginós de primavera per a gra». Full Tècnic - Conreus de Girona. IRTA - Fundió Mas Badia, 4, novembre 2006.
  2. Tuson i Valls, Josep. El cultiu del pèsol proteaginós al Baix Berguedà (pdf). Berga: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca - Oficina Comarcal del Berguedà, 2003. 

Bibliografia[modifica]