Pílades
 Pílades i Orestes de François Bouchot.  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Les coèfores i Electra |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Electra |
| Mare | Anaxibia, Cyndragora (en)  i Astyoche (en) |
| Pare | Estrofi |
| Fills | Medon i Strophius |
| Germans | Astydameia (en) |
| Altres | |
| Equivalent | Pylade (en) |
A la mitologia grega, Pílades (en grec antic Πυλάδης), va ser un heroi grec, fill d'Estrofi, rei de la Fòcida, i d'Anaxíbia, la germana d'Agamèmnon.
És l'amic per excel·lència d'Orestes, que Estrofi va acollir a la seva cort, on havien portat Orestes per la seva seguretat quan Clitemnestra vivia amb Egist en absència d'Agamèmnon. Els dos cosins es van criar junts a la cort d'Estrofi.
Pílades adquireix relleu com a personatge desenvolupat pels tràgics, sobretot per Èsquil i Eurípides. Aconsella Orestes en la seva venjança contra els assassins del seu pare, i es deia que va lluitar contra els fills de Naupli, que venien en ajuda d'Egist. Però és sobretot durant el viatge d'Orestes a la Tàurida, quan el paper de Pílades es fa més rellevant, sobretot en la recerca de l'estàtua d'Àrtemis.
Pílades es va casar amb Electra, germana d'Orestes, i tingué dos fills anomenats Estrofi II i Medont.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 437. ISBN 9788496061972.
Bibliografia[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 175. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pílades |