Pílades
 Pílades i Orestes de François Bouchot.  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Les coèfores i Electra |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Electra |
| Mare | Anaxíbia (filla d'Atreu), Cindràgora i Astíoque |
| Pare | Estrofi |
| Fills | Medont (fill de Pílades) i Estrofi |
| Germans | Astidàmia (filla d'Estrofi) |
| Altres | |
| Equivalent | Pílades |
A la mitologia grega, Pílades (en grec antic: Πυλάδης) va ser un heroi grec, fill d'Estrofi, rei de la Fòcida, i d'Anaxíbia, la germana d'Agamèmnon.
Era cosí i amic d'Orestes, i Estrofi el va acollir a la seva cort, on havien portat Orestes per la seva seguretat quan Clitemnestra vivia amb Egist mentre Agamèmnon era a la guerra de Troia. Els dos nois es van educar junts a la cort d'Estrofi.
Pílades és un personatge a qui els tràgics, sobretot Èsquil[1] i Eurípides,[2] van engrandir. Dona consells a Orestes quan planeja la seva venjança contra els assassins del seu pare, i la tradició diu que es va enfrontar als fills de Naupli, que venien a ajudar Egist. Durant el viatge d'Orestes a la Tàurida, el paper de Pílades es fa més rellevant, sobretot en la recerca de l'estàtua d'Àrtemis.[3]
Pílades es va casar amb Electra, germana d'Orestes,[4] i va tenir dos fills, anomenats Estrofi II i Medont.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Èsquil. Les Coèfores, 900
- ↑ Eurípides. Orestes, 764
- ↑ 3,0 3,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 437. ISBN 9788496061972.
- ↑ Gai Juli Higí. Faules, 122
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 175. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
