Píndola vermella i píndola blava

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Una píndola vermella i una de blava

La píndola vermella i la píndola blava són un símbol de la cultural popular, una metàfora que representa l'elecció entre el coneixement, la llibertat i la dolorosa i cruel veritat de la realitat (píndola vermella) o la seguretat, felicitat i plaenta ignorància de la il·lusió (píndola blava).

Els termes, popularitzats en la cultura de ciència-ficció, provenen de la pel·lícula Matrix del 1999. A la pel·lícula, el capità rebel Morfeu ofereix al personatge principal Neo l'elecció entre una píndola vermella i una píndola blava. La pastilla vermella l'alliberaria del control del món dels somnis generat per una màquina i poder-se escapar al món real però alhora viure la dura i difícil «veritat de la realitat». D'altra banda, la pastilla blava el mantindria en la còmoda realitat virtual simulada de la «Matriu».

Rerefons[modifica]

La pel·lícula Matrix dirigida per les germanes Wachowskis fa referència a mites històrics i filosòfics, incloent el gnosticisme, l'existencialisme i el nihilisme.[1][2] La premissa de la pel·lícula té similituds amb l'Al·legoria de la caverna de Plató,[3][4] el Zhuangzi, l'escepticisme i la hipòtesi del geni maligne de les Meditacions Metafísiques de René Descartes,[5][6] les reflexions sobre el «Fenomen» versus el «Noümen» de Kant, la «Màquina de l'experiència» de l'obra clàssica Anarquia, estat i utopia de Robert Nozick,[7] el concepte d'una realitat simulada i el cervell en una cubeta.[8][9]

A Matrix, Neo (Keanu Reeves) sent rumors sobre un home misteriós anomenat Morfeu i la «Matriu» (Matrix). Passa les nits a l'ordinador de casa intentant esbrinar que és la Matrix. Finalment, una altre hacker, Trinity (Carrie-Anne Moss), li presenta a Morfeu (Laurence Fishburne), que li explica que la Matrix és un món il·lusori creat per evitar que els humans descobreixin que són esclaus d'una influència externa. Sostenint una píndola en cadascuna de les palmes de les mans, explica l'elecció a la que s'enfronta Neo:[10]

« El món que has tingut fins ara davant els ulls és un engany. Vius en una presó per a la teva ment. Si et prens la pastilla blava, tot continuarà com fins ara; si tries la vermella, t'ensenyaré una altra realitat completament diferent, plena de possibilitats. Aquesta és la teva última oportunitat. Després d'això, no hi ha marxa enrere. Recorda: tot el que ofereixo és la veritat. Res més. »
— Morfeu[10]

La píndola blava permet que la persona romangui en la fabricada realitat de la Matriu; la vermell serveix com un «dispositiu de localització» de la persona en el món real i preparar-la per ser «desconnectada» de la Matriu. Una vegada que un tria la píndola vermella o blava, l'elecció és irrevocable. Neo pren la píndola vermella i es desperta en el món real, on és expulsat d'una càmera plena de líquid en la que ha estat inconscient. es rescatat i recuperat a bord de la nau de Morfeu, el qui li mostra la veritable naturalesa de la Matriu: una detallada simulació per ordinador de la Terra a finals del segle XX (l'any real, encara que no se sap amb certesa, és aproximadament dos-cents anys després). Ha estat creat per mantenir dòcils les ments dels humans mentre els seus cossos estan emmagatzemats en enormes plantes d'energia, on la seva calor corporal i bioelectricitat és consumida com a energia per les màquines que els han esclavitzat.[11]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Crespo, Rebeca; Palao, José Antonio. Matrix. Valencia: Nau Llibres, 2005. ISBN 9788476427026. 
  • Grau, Christopher. Philosophers explore The Matrix. Nova York: Oxford university press, 2005. ISBN 978-0-19-518107-4. 
  • O'Brien, Dan. An introduction to the theory of knowledge. Cambridge (GB): Polity press, 2006. ISBN 978-0-7456-3316-9. 
  • Santandreu, Rafael. Les ulleres de la felicitat. Barcelona: Rosa Dels Vents, 2014. ISBN 9788415961215. 
  • Yeffeth, Glenn. Taking the red pill: science, philosophy and religion in The Matrix. Dallas, Texas: BenBella Books, 2003. ISBN 978-1-932100-02-0.