Pòstum I

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPòstum I
Postumus-2sest.jpg
Biografia
Naixement segle III
Gàl·lia
Mort 269 (Gregorià)
Magúncia
  Cònsol de l'Imperi Romà 


  Governador romà 

Activitat
Ocupació Polític
Període Imperi Romà
Família
Fills Pòstum II
Modifica les dades a Wikidata

Marc Cassià Latini Pòstum ( en llatí Marcus Cassianius Latinius Postumus) (? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta. Era conegut simplement com a Pòstum. Tot i que el seu nom complet apareix a les monedes, Publi Víctor l'anomena Cassi Labiè Pòstum, mentre que Pol·lió diu que era conegut per Postumius (Postumi), i erròniament dóna al seu govern una duració de set anys.[1]

D'origen humil (era d'origen batau), va ascendir per mèrits militars i va acabar sent nomenat governador de les Germànies Superior i Inferior per l'emperador Valerià I, amb l'encàrrec de defensar la frontera del Rin, juntament amb Gal·liè, el fill de l'emperador. Amb l'ajut de Pòstum i d'altres oficials, Gal·liè va poder rebutjar durant uns anys els atacs dels pobles bàrbars, alamans i francs principalment.

L'any 257 Gal·liè se'n va anar a Il·líria per combatre la rebel·lió d'Ingenu i va deixar el seu fill Saloní (Saloninus) al front del govern, però sota la custòdia de Silvà, prefecte del pretori i un dels generals de Gal·liè. Pòstum va aprofitar la desafecció de les tropes a la família imperial i es va revoltar, proclamant-se emperador. Saloní es va haver de refugiar a la Colonia Agrippina (Colònia), on va ser assetjat i finalment assassinat (junt amb Silvà) quan la ciutat va ser capturada (cap a l'any 259 segons la Historia Augusta, però probablement el 260) mentre Valerià I continuava la desafortunada campanya contra els perses. Pòstum va ser reconegut com a emperador a les Germànies, les Gàl·lies, les Hispànies i Britània. Va establir la seva capital a Colònia, on va crear un nou senat, va nomenar un nous cònsols i va formar una nova guàrdia pretoriana. El seu domini va ser conegut com l'"Imperi de la Gàl·lia".

Pol·lió diu que el motiu de la revolta va ser deguda més a la pressió dels comandaments militars descontents i dels provincials, que no pas per pròpia ambició, i que no va tenir part en la mort de Saloní. Sembla que va governar amb fermesa, moderació i saviesa, va conservar la Gàl·lia lliure de les guerres i va contrarestar els intents de Gal·liè de prendre venjança per la mort del seu fill (263, quan Gal·liè, després d'uns èxits inicials, va ser ferit i va haver de recular). Per un temps va tenir també l'aliança de l'emperador rebel Aureol. A les medalles i monedes de l'època, Pòstum apareix amb els títols d'Imperator i Germanicus Maximus.

Després de deu anys de govern, un dels seus generals, Lelià, va revoltar-se i va nomenar-se el títol reial a Magúncia amb la Legio XXII Primigenia. Pòstum el va atacar i va ocupar fàcilment Magúncia, on va morir Lelià Però al no permetre el saqueig de la ciutat, les seves pròpies tropes es van regirar contra ell i el seu fill Postum II (o Postum Junior) i els van matar (267). Marc Aureli Mari va prendre el poder a la Gàl·lia i Germània, però Britània i Hispània es van separar de l'Imperi Gal.[2]

Referències[modifica]

  1. Hitoria Augusta: Tyranii triginta. Postumus
  2. Southem, Pat. The Roman Empire from Severus to Constantine. London; New York: Routledge Taylor & Francis Group, 2015, p. 97, 106, 118, 217. ISBN 9780415738071. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pòstum I Modifica l'enllaç a Wikidata