Pòstum I

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPòstum I
Postumus-2sest.jpg
 Cònsol de l'Imperi romà 


 Governador romà 

Dades biogràfiques
Naixement Gàl·lia
Mort 269 (Gregorià)
Magúncia
Activitat professional
Ocupació Polític
Època Imperi romà
Dades familiars
Fills Postumus Junior
Modifica dades a Wikidata

Marc Cassià Latini Pòstum (? - 267) fou un dels trenta tirans esmentats per Trebel·li Pol·lió, conegut simplement com a Pòstum. Tot i que el seu nom complet apareix a les monedes, Víctor l'anomena Cassi Labiè Pòstum, mentre que Pol·lió diu que fou conegut com a Postumius (Postumi), i erròniament dóna al seu govern una duració de set anys.

D'origen humil (era d'origen batau), va ascendir per mèrits militars i va acabar sent nomenat governador de les Germànies Superior i Inferior per l'emperador Valerià I, amb l'encàrrec de defensar la frontera del Rin, juntament amb Gal·liè, el fill de l'emperador. Amb l'ajut de Pòstum i d'altres oficials, Gal·liè va poder rebutjar durant uns anys els atacs dels pobles bàrbars, alamans i francs principalment.

El 257 Gal·liè se'n va anar a Il·líria per combatre la rebel·lió d'Ingenu i va deixar el seu fill Saloní (Saloninus) al front del govern, però sota la custòdia de Silvà, prefecte del pretori i un dels generals de Gal·liè. Pòstum va aprofitar la desafecció de les tropes a la família imperial i es va revoltar, proclamant-se emperador; Saloní es va haver de refugiar a Colonia Agrippina (Colònia), on fou assetjat i finalment assassinat (junt amb Silvà) quan la ciutat fou capturada (vers 259 segons la Historia Augusta, però probablement el 260) mentre Valerià I continuava la desafortunada campanya contra els perses. Pòstum fou reconegut com a emperador a les Germànies, les Gàl·lies, les Hispànies i Britània. La seva capital fou Colònia, on va crear un nou senat, va nomenar un nous cònsols i va formar una nova guàrdia pretoriana. El seu domini fou conegut com l'"Imperi de la Gàl·lia".

Pol·lió diu que el motiu de la revolta fou més per la pressió dels comandaments militars descontents i dels provincials, que no pas per pròpia ambició, i que no va tenir part en la mort de Saloní; sembla que va governar amb fermesa, moderació i saviesa, va conservar la Gàl·lia lliure de les guerres i va contrarestar els intents de Gal·liè de prendre venjança per la mort del seu fill (263, quan Gal·liè, després d'uns èxits inicials, va ser ferit i va haver de recular); per un temps va tenir també l'aliança de l'emperador rebel Aureol. A les medalles i monedes de l'època, Pòstum apareix amb els títols d'Imperator i Germanicus Maximus.

Després de deu anys de govern, un dels seus generals, Lelià, va revoltar-se i va nomenar-se el títol reial a Magúncia amb la Legio XXII Primigenia. Pòstum el va atacar i va ocupar fàcilment Magúncia, morint Lelià; però al no permetre el saqueig de la ciutat, les seves pròpies tropes es van regirar contra ell i el seu fill Postum II (o Postum Junior) i els van matar (267). Marc Aureli Mari va prendre el poder a la Gàl·lia i Germània, però Britània i Hispània es van separar de l'Imperi Gal.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pòstum I Modifica l'enllaç a Wikidata