Pòstum I

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPòstum I

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III Modifica el valor a Wikidata
Gàl·lia Modifica el valor a Wikidata
Mort269 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Magúncia Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Governador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPòstum II Modifica el valor a Wikidata

Marc Cassià Latini Pòstum (llatí: Marcus Cassianius Latinius Postumus; ? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta. Era conegut simplement com a Pòstum. Tot i que el seu nom complet apareix a les monedes, Aureli Víctor l'anomena Cassi Labiè Pòstum,[1] mentre que Pol·lió diu que era conegut com a Postumius (Postumi), i erròniament dona al seu govern una duració de set anys.[2]

D'origen humil (era d'origen batau), va ascendir per mèrits militars i va acabar sent nomenat governador de les Germànies Superior i Inferior per l'emperador Valerià I, amb l'encàrrec de defensar la frontera del Rin, juntament amb Gal·liè, el fill de l'emperador. Amb l'ajut de Pòstum i d'altres oficials, Gal·liè va poder rebutjar durant uns anys els atacs dels pobles bàrbars, alamans i francs principalment.[3]

L'any 257 Gal·liè se'n va anar a Il·líria per combatre la rebel·lió d'Ingenu i va deixar el seu fill Saloní al capdavant del govern, però sota la custòdia de Silvà, prefecte del pretori i un dels generals de Gal·liè. Pòstum va aprofitar la desafecció de les tropes a la família imperial i es va revoltar, proclamant-se emperador. Saloní es va haver de refugiar a la Colonia Agrippina (Colònia), on va ser assetjat i finalment assassinat (junt amb Silvà) quan la ciutat va ser capturada (cap a l'any 259 segons la Historia Augusta, però probablement el 260) mentre Valerià I continuava la desafortunada campanya contra els perses. Pòstum va ser reconegut com a emperador a les Germànies, les Gàl·lies, les Hispànies i Britània.[4] Va establir la seva capital a Colònia, on va crear un nou senat, va nomenar nous cònsols i va formar una nova guàrdia pretoriana. El seu domini va ser conegut com l'Imperi de les Gàl·lies.

Pol·lió diu que el motiu de la revolta va ser deguda més a la pressió dels comandaments militars descontents i dels provincials, que no pas per pròpia ambició, i que no va tenir part en la mort de Saloní. Sembla que va governar amb fermesa, moderació i saviesa, va conservar la Gàl·lia lliure de les guerres i va contrarestar els intents de Gal·liè de prendre venjança per la mort del seu fill (263, quan Gal·liè, després d'uns èxits inicials, va ser ferit i va haver de recular). Per un temps va tenir també l'aliança de l'emperador rebel Aurèol. A les medalles i monedes de l'època, Pòstum apareix amb els títols d'Imperator i Germanicus Maximus.

Després de deu anys de govern, un dels seus generals, Lelià, va revoltar-se i va nomenar-se el títol reial a Magúncia amb la Legió XXII Primigènia. Pòstum el va atacar i va ocupar fàcilment Magúncia, on va morir Lelià. Però, com que no permeté el saqueig de la ciutat, les seves pròpies tropes es van regirar contra ell i el seu fill Postum II (o Postum Junior) i els van matar (267). Marc Aureli Mari va prendre el poder a la Gàl·lia i Germània, però Britània i Hispània es van separar de l'Imperi Gal.[5]

Referències[modifica]

  1. Aureli Víctor, Epitome de Caesaribus 32.
  2. Hitoria Augusta: Tyranii triginta. Postumus
  3. Joan Zonaràs, Compendi d'història, XII
  4. Urban, Ralf. Gallia Rebellis (en alemany). Franz Steiner Verlag, 1999, p.88. ISBN 3515073833. 
  5. Southem, Pat. The Roman Empire from Severus to Constantine. London; New York: Routledge Taylor & Francis Group, 2015, p. 97, 106, 118, 217. ISBN 9780415738071. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pòstum I