Pòstum I

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPòstum I
Postumus-2sest.jpg
Biografia
Naixement segle III
Gàl·lia
Mort 269 (Gregorià)
Magúncia
Causa de mort Homicidi
  Cònsol de l'Imperi Romà 


  Governador romà 

Activitat
Ocupació Polític
Període Imperi Romà
Família
Fills Pòstum II
Modifica les dades a Wikidata

Marc Cassià Latini Pòstum ( en llatí Marcus Cassianius Latinius Postumus) (? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta. Era conegut simplement com a Pòstum. Tot i que el seu nom complet apareix a les monedes, Publi Víctor l'anomena Cassi Labiè Pòstum, mentre que Pol·lió diu que era conegut per Postumius (Postumi), i erròniament dóna al seu govern una duració de set anys.[1]

D'origen humil (era d'origen batau), va ascendir per mèrits militars i va acabar sent nomenat governador de les Germànies Superior i Inferior per l'emperador Valerià I, amb l'encàrrec de defensar la frontera del Rin, juntament amb Gal·liè, el fill de l'emperador. Amb l'ajut de Pòstum i d'altres oficials, Gal·liè va poder rebutjar durant uns anys els atacs dels pobles bàrbars, alamans i francs principalment.

L'any 257 Gal·liè se'n va anar a Il·líria per combatre la rebel·lió d'Ingenu i va deixar el seu fill Saloní (Saloninus) al front del govern, però sota la custòdia de Silvà, prefecte del pretori i un dels generals de Gal·liè. Pòstum va aprofitar la desafecció de les tropes a la família imperial i es va revoltar, proclamant-se emperador. Saloní es va haver de refugiar a la Colonia Agrippina (Colònia), on va ser assetjat i finalment assassinat (junt amb Silvà) quan la ciutat va ser capturada (cap a l'any 259 segons la Historia Augusta, però probablement el 260) mentre Valerià I continuava la desafortunada campanya contra els perses. Pòstum va ser reconegut com a emperador a les Germànies, les Gàl·lies, les Hispànies i Britània. Va establir la seva capital a Colònia, on va crear un nou senat, va nomenar un nous cònsols i va formar una nova guàrdia pretoriana. El seu domini va ser conegut com l'"Imperi de la Gàl·lia".

Pol·lió diu que el motiu de la revolta va ser deguda més a la pressió dels comandaments militars descontents i dels provincials, que no pas per pròpia ambició, i que no va tenir part en la mort de Saloní. Sembla que va governar amb fermesa, moderació i saviesa, va conservar la Gàl·lia lliure de les guerres i va contrarestar els intents de Gal·liè de prendre venjança per la mort del seu fill (263, quan Gal·liè, després d'uns èxits inicials, va ser ferit i va haver de recular). Per un temps va tenir també l'aliança de l'emperador rebel Aureol. A les medalles i monedes de l'època, Pòstum apareix amb els títols d'Imperator i Germanicus Maximus.

Després de deu anys de govern, un dels seus generals, Lelià, va revoltar-se i va nomenar-se el títol reial a Magúncia amb la Legio XXII Primigenia. Pòstum el va atacar i va ocupar fàcilment Magúncia, on va morir Lelià Però al no permetre el saqueig de la ciutat, les seves pròpies tropes es van regirar contra ell i el seu fill Postum II (o Postum Junior) i els van matar (267). Marc Aureli Mari va prendre el poder a la Gàl·lia i Germània, però Britània i Hispània es van separar de l'Imperi Gal.[2]

Referències[modifica]

  1. Hitoria Augusta: Tyranii triginta. Postumus
  2. Southem, Pat. The Roman Empire from Severus to Constantine. London; New York: Routledge Taylor & Francis Group, 2015, p. 97, 106, 118, 217. ISBN 9780415738071. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pòstum I