Partit Comunista d'Espanya (internacional)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: PCE(i))
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióPartit Comunista d'Espanya
Dades bàsiques
Tipus entitat partit polític
Ideologia comunisme
Història
Fundació 1975
Modifica dades a Wikidata

Partit Comunista d'Espanya (internacional) o PCE(i). En realitat és el nom de dos partits polítics.

Primer PCE(i)[modifica]

Fou un partit polític comunista fundat el 1967 a partir d'una escissió del PCE i del PSUC, que acusava la direcció de revisionisme, de renunciar a la revolució proletària i acceptar postulats burgesos. Va aconseguir implantar-se al camp andalús i algunes universitats. El 1968 va patir l'escissió de Bandera Roja. També el 1970 va patir una nova escissió PCE(i) Linea proletaria. El 1973 formaren part de l'Assemblea de Catalunya i el 1975 de la Junta Democràtica d'Espanya. El 1975 canviaren el nom pel de Partit del Treball d'Espanya.

Segon PCE(i)[modifica]

El 1975 l'escissió del PCE(i) Linea proletaria tornar a agafar el nom de PCE(i). A diferència del primer es va destacar per defensar la independència dels pobles oprimits d'Espanya des de l'òrbita obrerista i immigrant. Va tenir molt eco durant els primers anys de la transició a Barcelona.

La seva base ideològica era marxista-leninista de pensament Mao-Tse-Tung. Eren partidaris de la guerrilla urbana de baixa intensitat, contraris a la reforma política i partidaris de la independència de diferents territoris de l'estat.

Estelada del PCE(i)

Sempre van mantenir la seva il·legalitat. El seu símbol a Catalunya eren les bandera estelada amb fons vermell.

La influència del PCE(i) als carrers de Barcelona va ser notable a causa dels altercats produïts en les seves manifestacions contra els antidisturbis. Va començar a declinar arran de la mort per un tret del militant Gustau Muñoz, esdevinguda el 1978 després d'un enfrontament amb la policia en el transcurs d'una manifestació; els fets i la responsabilitat d'aquesta mort mai no van ser aclarits.

Darrere de la mort de Gustau Muñoz, i segurament a causa de l'actuació orquestrada pel Ministeri de Governació, el PCE(i) va anar desapareixent per la detenció de la majoria dels seus militants i la desarticulació de la majoria dels seus membres, que van ser condemnats a llargues penes de presó sense motiu concret.

A destacar també la mort poc després d'un altre dels seus components, el sant andreuenc Jordi Martínez de Foix i Llorenç. En teoria manipulant un explosiu, tot i que la família creu que va ser provocat per algú infiltrat. Al seu enterrament a la Parròquia de Sant Andreu, a la Pl. Orfila on havien d'intervenir en Lluís Maria Xirinacs, el pare d'en Jordi, gent de Socors Català, i d'altres companys de militància. Centenars de persones s'hi van acostar, però es van trobar la plaça i els voltants ocupats per la policia espanyola. La família, volent evitar més dolor, va decidir no fer la cerimònia, malgrat que el mossèn no s'hi negava tot i la prohibició. En aquells anys de gran repressió sobre el partit el Ministeri de Governació de l'estat estava a càrrec de Rodolfo Martín Villa.

Enllaços externs[modifica]

  • [1] Noticia a El País de la detenció de membres del nou PCE(i) (Castellà)
  • [2] Noticia a La Vanguardia de la detenció de militants del nou PCE(i) (Castellà)
  • [3] Noticia a La Vanguardia d'una manifestació de militants del nou PCE(i) (Castellà)
  • [4] Cartells del nou PCE(i) durant la transició (Castellà)
  • [5] cronològia del primer PCE(i) (Castellà)