Vés al contingut

PLATO (nau espacial)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: PLATO (sonda))
Infotaula vehicle espacialPLATO
Imatge
Informació general
Tipusobservatori espacial Modifica el valor a Wikidata

Especificacions
Massa
2.120 kg Modifica el valor a Wikidata

PLAnetary Transits and Oscillations of stars (PLATO) és un telescopi espacial[1] que està desenvolupant l'Agència Espacial Europea per al seu llançament el 2026.[2] És la tercera missió de classe mitjana del programa Cosmic Vision de l'ESA i rep el nom de l'influent filòsof grec Plató.

Els objectius de la missió són buscar trànsits planetaris a través de fins a un milió d'estrelles i descobrir i caracteritzar planetes extrasolars rocosos al voltant d'estrelles nanes grogues (com el Sol), estrelles subgegants i estrelles nanes vermelles. L'èmfasi de la missió es centra principalment en planetes semblants a la Terra situats a la zona habitable al voltant d'estrelles semblants al Sol, on l'aigua pot existir en estat líquid.[3] Un objectiu secundari de la missió és estudiar les oscil·lacions estel·lars o l'activitat sísmica de les estrelles per mesurar les masses i l'evolució estel·lars i permetre la caracterització precisa de l'estrella amfitriona del planeta, inclosa la seva edat.[4]

Es diferenciarà de la missió Kepler i la missió COROT perquè estudiarà estrelles brillants (entre les magnituds 8 i 11) fent més fàcil confirmar les troballes utilitzant el seguiment dels mesuraments de velocitat radial. Comptarà amb un camp de vista molt més ampli que el de la missió Kepler (que té 100 graus quadrats) permetent estudiar una mostra més gran d'estrelles. Les diferents versions del projecte planegen observar les estrelles en una àrea del cel del voltant de 1250-3600 graus quadrats per poder aconseguir el seguiment de les corbes de llum de fins a 260.000 nanes fredes i sub-gegants (Kepler té 25.000 estels d'aquest tipus en el seu camp visual).

PLATO és una acrònim però també el nom d'un filòsof de l'Antiga Grècia; Plató (427 aC – 348 aC) cercava una llei física per explicar les òrbites dels planetes (estels errants) i que fora capaç de satisfer les condicions d'"uniformitat" i "regularitat".[5]

Antecedents

[modifica]

El Consorci de la Missió PLATO (PMC), dirigit per la professora Heike Rauer a l'Institut de Recerca Planetària del Centre Aeroespacial Alemany (DLR), és responsable d'una part de la càrrega útil i de les principals contribucions a les operacions científiques. Les càmeres estan construïdes per un equip internacional d'Itàlia, Suïssa i Suècia i coordinades per Isabella Pagano a l'INAF (Istituto Nazionale di Astrofisica). El desenvolupament de la Unitat Òptica del Telescopi està finançat per l'Agència Espacial Italiana, l'Oficina Espacial Suïssa i el Agència Espacial Sueca.[6] La Gestió Científica (PSM) del PMC, composta per més de 500 experts, està coordinada pel professor Don Pollacco de la Universitat de Warwick i proporciona experiència per a:

  • La preparació del Catàleg d'Entrada PLATO (PIC)
  • La identificació dels camps òptims perquè PLATO observi
  • La coordinació de les observacions de seguiment
  • La validació científica dels productes de dades de PLATO [7]

Objectiu

[modifica]

L'objectiu de la missió és la detecció de planetes exoplanetes de tipus terrestre situats en la zona habitable d'estrelles de tipus solar i la caracterització de les seves propietats necessàries per determinar la seva habitabilitat.[8] Per aconseguir aquest propòsit, la missió té aquests objectius:

  • Descobrir i caracteritzar molts sistemes exoplanetaris propers, amb una precisió en la determinació dels radis dels planetes de fins al 3%, l'edat estel·lar de fins al 10% i la massa planetària de fins al 10% (aquesta última en combinació amb mesures de velocitat radial des de terra)
  • Detectar i caracteritzar planetes i superterres de la mida de la Terra a la zona habitable al voltant d'estrelles de tipus solar
  • Descobrir i caracteritzar molts sistemes exoplanetaris per estudiar les seves arquitectures típiques i les dependències de les propietats de les seves estrelles amfitriones i de l'entorn
  • Mesurar les oscil·lacions estel·lars per estudiar l'estructura interna de les estrelles i com evoluciona amb l'edat
  • Identificar bones dianes per a mesures espectroscòpiques per investigar les atmosferes d'exoplanetes

PLATO es diferenciarà dels telescopis espacials CoRoT, TESS, CHEOPS i Kepler en què estudiarà estrelles relativament brillants (entre magnituds 4 i 11), cosa que permetrà una determinació més precisa dels paràmetres planetaris i facilitarà la confirmació de planetes i la mesura de les seves masses mitjançant mesures de velocitat radial de seguiment en telescopis terrestres. La durada de la missió serà més llarga que la de la missió TESS de la NASA, cosa que el farà sensible als planetes de període més llarg.

Disseny

[modifica]
Model de PLATO
Dibuix artístic de PLATO
Dibuix artístic de PLATO, vist des de baix

Òptica

[modifica]

La càrrega útil de PLATO es basa en un enfocament multitelescopi, que implica 26 càmeres en total: 24 càmeres "normals" organitzades en 4 grups i 2 càmeres "ràpides" per a estrelles brillants.[9] Les 24 càmeres "normals" funcionen amb una cadència de lectura de 25 segons i monitoritzen estrelles més febles de la magnitud aparent 8. Les dues càmeres "ràpides" funcionen a una cadència de 2,5 segons per observar estrelles entre magnitud 4 i 8.[1][9] Les càmeres són telescopis refractors que utilitzen sis lents; cada càmera té un camp de 1100 graus quadrats i un diàmetre de la lent de 120 mm. Cada càmera està equipada amb la seva pròpia matriu de visió CCD, que consta de quatre CCD de 4510 x 4510 píxels.

Les 24 "càmeres normals" es disposen en quatre grups de sis càmeres amb les seves línies de visió desplaçades un angle de 9,2° respecte a l'eix +ZPLM. Aquesta configuració particular permet estudiar un camp de visió instantani d'uns 2250 graus quadrats per cada apuntament. L'observatori espacial girarà al voltant de la línia de visió mitjana un cop per any, oferint un estudi continu de la mateixa regió del cel.

Calendari de publicació de dades

[modifica]

La publicació de dades fotomètriques (incloses les corbes de llum) i productes científics d'alt nivell per a cada trimestre es farà al cap de sis mesos i un any després del final del seu període de validació. Les dades es processen per trimestres perquè aquesta és la durada entre cada rotació de 90 graus de la nau espacial. Per al primer trimestre d'observacions, es necessiten sis mesos per a la validació de dades i les actualitzacions del canal informàtic. Per als següents trimestres, es necessitaran tres mesos.[10]

Un petit nombre d'estrelles (no més de 2.000 estrelles de 250.000) tindran estatus de propietat, és a dir, les dades només seran accessibles als membres del Consorci de la Missió PLATO durant un període de temps determinat. Es seleccionaran utilitzant els primers tres mesos d'observacions PLATO per a cada camp. El període de propietat està limitat a 6 mesos després de la finalització de les observacions terrestres o del final de la fase d'arxivament de la missió (data de llançament + 7,5 anys), el que passi primer.

Llançament

[modifica]

El llançament de l'observatori espacial es previst fer-lo amb un coet Ariane 6 en desembre de 2026 per situar-lo en el punt de Lagrange L2, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en direcció oposada al Sol.[11]

Referències

[modifica]
  1. ESA «PLATO Next-generation planet finder». Assessment Study Report, ESA/SRE(2009)4, 12-2009, pàg. 117 [Consulta: 4 gener 2026].
  2. PLATO spacecraft to find new Earth-like exoplanets. 21 June 2017, Max Planck Society.
  3. Amos, Jonathan «Plato planet-hunter in pole position». BBC News, 29-01-2014.
  4. «Plato». European Space Agency. European Space Agency.
  5. Isabella Pagano. «PLATO 2.0». INAF – Osservatorio Astrofisico di Catania, 2014. Arxivat de l'original el 3 July 2019. [Consulta: 3 gener 2026].
  6. «Telescope Optical Unit (TOU)». [Consulta: 4 gener 2026].
  7. «PSM» (en anglès), 03-05-2018. [Consulta: 4 gener 2026].
  8. PLATO Definition Study Report. ESA-SCI(2017)1. April 2017.
  9. ESA «PLATO Revealing habitable worlds around solar-like stars». ESA-SCI(2017)1, ESA-SCI(2017)1, 4-2017, pàg. 139 [Consulta: 4 gener 2026].
  10. «PLATO Science Management Plan». ESA Cosmos, 11-10-2017. [Consulta: 4 gener 2026].
  11. ESA. «Planet hunter Plato to fly on Ariane 6». ESA. [Consulta: 4 gener 2026].

Enllaços externs

[modifica]
  • Lloc web del PLATO (anglès)
  • Entrada a l'IEEC (català)