Països de Bretanya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Els països de Bretanya (en bretó Broioù Breizh) són les subdivisions tradicionals de la Bretanya. Es tracta d'una estructura complexa perquè els territoris que la componen han evolucionat al llarg de la història. Hom distingeix dos nivells de país: els països històrics i els països tradicionals. Des de 1999 i l'aprovació de la llei d'orientació per a gestió i desenvolupament sostenible del territori (LOADDT), s'hi pot afegir el país « Loi Voynet », només que ara tenen un rol administratiu.

Història[modifica]

Abans de 1789 la Bretanya havia estat alhora una província, Generalitat, a intendència, una part de la província eclesiàstica de Tours, etc. Aquestes entitats tenien diverses divisions administratives: els presidis, les senescalies (divisió judicial, de 40 a 26 segons les èpoques), les diòcesis (divisió religiosa, 7 després 9), etc. Totes aquestes subdivisions desaparegueren després de la revolució i foren substituïdes per una nova divisió administrativa única : el departament.

País històrics[modifica]

Carta dels nou països històrics de Bretanya

Els països històrics o províncies (bro plural broioù en bretó) són sovint assimilalts als antics bisbats si bé que alguns en fan lleugeres distincions.[1] Les fronteres dels bisbats foren reorganitzades a fi de correspondre als nous límits departamentals el 29 de novembre de 1801.

El seu nombre és de nou:[2]

Països tradicionals[modifica]

Mapa dels països tradicionals de Bretanya

Els països tradicionalss (paou plural peier o broig plural broioùigoù en bretó), subdivisions dels països històrics, encara no tenen uns límits fixats. Han pogut tenir vocacions divaerses al llarg de la història: alguns poden haver tingut un rol administratiu mentre que d'altres són essencialment territoris identitaris.[3]

Bro Kernev

Bro Leon

Bro Dreger

Aquestes subdivisions no s'utilitzen generalment al Bro Dreger, que només distingeixen el "Tregor del Finisterre"

Bro Gwened

Bro Zol

Bro Sant Brieg

Bro Sant Malou

Bro Naoned

Bro Roazhon

País « Loi Voynet »[modifica]

Els països de gestió del territori, o països « Loi Voynet » foren creats per la llei de direcció de la gestió i el desenvolupament sostenible del territori (LOADDT) de 25 de juny de 1999. A part de Nantes i Saint-Nazaire, totes les ciutats importants a Bretanya avui són base d'un país. N'hi ha 26[4] d'ells 21 a la regió Bretanya :

Nom Seu administrativa Nb comunes Població (1999) Superfície (km²)
País d'Ancenis Ancenis 29
País d'Auray[5] Auray 28 72.773 606
País de Brest[6] Brest 89 374.740 1.678
País de Brocéliande[7] Montauban-de-Bretagne 43 57.683 929
País del Centre-Bretanya[8] Loudéac 41 43.395 970
País del Centre Oest Bretanya[9] Carhaix-Plouguer 109 103.845 3.264
País de Châteaubriant Châteaubriant 33
País de Cornualla[10] Quimper 95 312.471 2.484
País de Dinan[11] Dinan 79 94.839 1.305
País de Fougères[12] Fougères 58 76.517 1.026
País de Guingamp[13] Guingamp 64 71.855 1.092
País de Lorient[14] Lorient 30 205.227 855
País de Machecoul i Logne Machecoul 16
País de Morlaix[15] Morlaix 61 121.621 1.331
País de Ploërmel - Cœur de Bretagne[16] Ploërmel 54 60.171 1.241
País de Pontivy[17] Pontivy 45 77.340 1.377
País de Redon i Vilaine[18] Redon 54 77.987 1.434
País de Rennes[19] Rennes 67 419.559 1.145
País de Retz Atlantique Pornic 22
País de Saint-Brieuc[20] Saint-Brieuc 63 180.227 1.149
País de Saint-Malo[21] Saint-Malo 71 149.360 1.107
País de Trégor-Goëlo[22] Lannion 69 112.209 1.034
País de Les Vallons de Vilaine[23] Guichen 25 41.624 620
País de Vannes[24] Vannes 61 173.618 1.523
País du Vignoble nantais Clisson 31
País de Vitré-Porte de Bretagne[25] Vitré 64 87.256 1.282
Total 1.270 2.919.717 24.512

Altres[modifica]

Hi ha altres subdivisions territorials que porten o han portat a la designació de "país". Per exemple, a més de ser un país "Llei Voynet" el país de Morlaix té l'etiqueta país d'Art i Història.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Articles relacionats[modifica]

Enllaços externs[modifica]