Països enllà del Mosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Països enllà del Mosa o Overmaas (neerlandès) o Pays d'Outre-Meuse (francès) és el nom d'uns territoris que fins al 1795 pertanyien al ducat de Brabant situats al marge dret del Mosa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El nom Overmaas prové de la unió política entre aquests territoris i el Brabant, amb el qual no hi havia cap continuïtat geogràfica. Del punt de vist del centre del ducat, es trobaven de l'altre marge:

S'ha de distingir els països enllà del Mosa del ducat de Limburg. Sovint hi ha confusió com que ambdós feien part d'una unió personal amb Brabant. També s'ha de distingir d'Outre-Meuse, un barri històric de la ciutat de Lieja, situat enllà del riu Mosa i fora de les muralles.

Història[modifica | modifica el codi]

El Ducat de Brabant adquirí el comtat de Dalhem el 1244. Després de la seva victòria a la Batalla de Woeringen el 1288, s'afegí el ducat de Limburg i la senyoria de 's Hertogenrade i finalment i el País de Valkenburg el 1347.

Fins als segles XVII i XVIII, els tres països tenien els seus propis estats als negociacions amb Brussel·les: el tercer estat, la noblesa i el clergat (l'abat de Val-Dieu per a Dalhem i l'abat de Rolduc per a 's-Hertogenrade.

Ruïnes del castell de Dalhem

Els tres territoris van tenir un paper militar important, com quarter d'hivern, com zona d'allistament i com camp de batalla. Durant la guerra dels vuitanta anys, Espanya i la República sovint van enfrontar-s'hi. Després de la pau de Munster el 1648, les hostilitats van continuar fins al Tractat de partició de 1661, quan van dividir-se en una part espanyola i una part que esdevingué terra de la Generalitat o Staats-Overmaas. A diversos nuclis de Staats-Overmaas, la república introduí el simultaneum, un decret que estipulava que els creients protestants i catòlics havien de compartir les mateixes esglésies.

El 1785, Dalhem passà a la corona d'Àustria com a part dels Països Baixos austríacs. De 1795 a 1815, França va annexar el territori i compartir-lo entre els departaments de l'Ourte i el del Mosa inferior sense cap relació amb les subdivisions de l'antic règim.

Els països enllà del Mosa avui[modifica | modifica el codi]

El 1815, el congrés de Viena atorgà 's-Hertogenrade o Herzogenrath i Eupen a Prússia i la resta al Regne Unit dels Països Baixos. Guillem I canvià el nom del departament de l'Ourte en província de Lieja i el Mosa inferior en província de Limburg, una denominació que no correspon gaire als territoris històrics (la part major del ducat de Limburg es va trobar a la província de Lieja).

El 1839, el tractat de Londres atorgà Overmaas als Països Baixos excepte una part del país de Dalhem i els nuclis Moelingen, 's-Gravenvoeren, Sint-Martens-Voeren, Sint-Pieters-Voeren del territori que és avui el municipi de Voeren. Aleshores la província de Limburg es va escindir en les províncies de Limburg (Bèlgica) i Limburg (Països Baixos).

Les llengües als Països enllà del Mosa[modifica | modifica el codi]

De bell antuvi, la llengua administrativa n'era la variant brabançona del neerlandès. La gent parlava uns dialectes limburguesos excepte per la part meridional de Dalhem on es parlava való i francès. A poc a poc, la frontera lingüística romanogermànica va pujar al nord. La llengua de l'administració de Warsage (Weerst) passà del neerlandès al francès el 1630, Bombaye (Bolbeek) i Saint-Jean-Sart (Sint-Jans-Rade) van passar al francès més tard al mateix segle. Durant l'ocupació francesa, el francès va esdevenir obligatori per a tots. Després de 1839, el francès esdevingué obligatori a Bèlgica i el neerlandès als Països Baixos. A poc a poc, les parts de parla neerlandesa a Bèlgica van adquirir drets nous fins a la demarcació de la frontera lingüística el 1963. El moviment de francesització es va parar al segle XX. Només al municipi de Voeren subsisteix un conflicte quant a l'ús de les llengües.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]