Paüls

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del Baix Ebre. Vegeu-ne altres significats a «Paüls (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaPaüls
Les Paüls
Paüls (Espagne).JPG

Localització
Localització de Paüls respecte del Baix Ebre.svg
40° 55′ 27″ N, 0° 24′ 01″ E / 40.924166666667°N,0.40027777777778°E / 40.924166666667; 0.40027777777778
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Terres de l'Ebre
Comarca Baix Ebre
Municipis 1
Població
Total 580 (2016)
• Densitat 13,24 hab/km²
Geografia
Superfície 43,8 km²
Altitud 378 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Enric Adell
Indicatius
Codi postal 43593
Fus horari UTC+01:00
codi INE 43102
Codi IDESCAT 431021
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Paüls (també conegut com a Paüls dels Ports) és un municipi de la comarca del Baix Ebre. Se situa a l'oest de la comarca, al límit amb la Terra Alta. Té un relleu accidentat: 2.382,80 hectàrees del seu terme municipal estan declarades Parc Natural dels Ports.

Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència.[1]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
26 33 34 227 - 923 1.073 1.180 1.241 1.247
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.234 1.093 1.082 1.047 934 842 731 723 715 698
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
651 640 640 630 615 602 632 606 - 596
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Se sap que el 1228 Joan Despuig, senyor de Paüls, ven drets a sa muller Marimunda (Brusca?). El 1239, Ramon Despuig era senyor de Paüls. Cap al 1276, Jaume Brusca era senyor de Paüls. Posteriorment, emparenten amb els Despuig i es diuen Brusca i Despuig, i seran senyors d'Ortells (Eixarch). Entre 1301 i 1304, senyor de Paüls ho fou Joan Despuig. Del 1309 al 1346, Bernat Despuig; el 1347, Berenguer Despuig; i entre 1365 i 1370, Ramon Despuig. El filòleg i medievalista Jaume Riera i Sans, en la seua obra El cavaller i l'alcavota, apunta aquesta circumstància ocorreguda a Paüls el 1400: "Aquest any, un pastor del poble, d'uns vint anys, va desflorar una parenta seva en quart grau de consanguinitat, de nou anys, també pastora. El rei Martí li atorgà la remissió general i absoluta del crim i l'alliberament de la presó sota les següents condicions: que es casaria amb la noia, sense dot, tot i que ell era de millor posició social; que la dotaria segons l'estimació comuna del que l'hauria dotat el seu pare, afegint-hi una tercera part més; que obtindria del papa la dispensa de consanguinitat i que la pagaria; que pagaria les despeses hagudes al procés i que pagaria, a més, 100 florins per la remissió reial. O això o ser executat." El senyoriu de Paüls continua amb Blanca de Brusca (1424-1452), Miquel Brusca i Despuig (1464-1483), Bertomeu de Viu (1491), Joan de Viu, també senyor de Lledó (1494), Pere Canyissar, de Beseit (1513-1522), Joan Canyissar de Sebil (1522-1548), Montserrat Sebil de Canyissar (1572-1586), Isabel-Anna de Curto (1586-1593?), Francesc de Montsuar, per matrimoni amb Àngela Sebil de Canyissar (1593-1602). Arribem al 1675, quan Jaume Borràs de Brusca Despuig, senyor de Paüls, és fill d'Antoni Borràs i Sebil, fill a la vegada d'Antoni de Borràs i Domènec i de Peronella Sebil i Masip. Heus ací els caps de família dels 26 focs que hi havia el 1497 a Paüls: mossèn Berthomeu, vicari; fra Bernat, lloctinent del senyor; Francoy Cortiella, alcalde, Johan Serres; Johan Olari; Barthomeu lo Guascó; Bernat Serres dels Forns; Pere Galceran; Francoy Alòs; Domingo Grialló; Johan Galceran; Pere Grialló; Johan Castell; Miquel Bonastre; Jaume Serana; Guillem Toreda; Barthomeu Perpinyà; Bernat Serres; Anthoni Cortiella; Miquel Pallarés; Anthoni Torreda; Domingo Bernat; Bernat Cortiella; la viuda na Amada; Johan Marturell; Domingo Spunya.

L'11 de gener del 1836, Paüls és incendiat i saquejat i es perd la documentació que hi havia a l'ajuntament. A l'ajuntament del poble, hi ha un document que ho acredita amb aquestes paraules: "El Alcalde y Ayuntamiento Constitucional del Lugar de Pauls. Partido de Tortosa. Provincia de Tarragona":

« Certificamos que el día onse de enero del año mil ocho cientos treinta y seis fue saqueado e incendiado este Pueblo

Generalmente por las tropas mandadas por Don Federico Toyel, primer Cabo de Burgos, a causa de aver tenido unos tiros a las ynmediaciones de este Pueblo con la gavilla del cabesilla Forné, en cuyo día se perdieron todos los documentos que existían en la casa consistorial por aver sufrido dicho incendio y saqueo y por este motivo no se puede dar ninguna razón de los años anteriores. Y para que conste damos el presente que firmamos y sellamos en Pauls á veinte y seis de marzo de 1843. El regidor decano, Ramon Gracià. El alcalde, Domingo Salvadó.

»

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia se centra en l'agricultura de secà (oliveres, garrofers i ametllers) i una modesta agricultura de regadiu. Des dels anys 70, s'ha implantat el conreu de cirerers (dit cirers a Paüls), i des del 2004 es promociona aquesta fruita amb la celebració, a començaments de juny, de la Festa de la cirera.

La major part de la població, però, es trasllada a poblacions del voltant per al seu treball, especialment a la capital de la comarca, Tortosa. Cal esmentar que hi ha un alt percentatge d'ingressos passius, ja que prop del 30% de la població paülsenca està jubilada.

Des de fa uns anys, s'ha anat implantant una altra alternativa econòmica, com a complement o substituta de l'activitat agrícola, el turisme rural. Des de llavors, ja s'han obert en el municipi fins a quatre cases de pagès, que aprofiten l'atractiu del poble i del Parc Natural dels Ports per a donar-los a conèixer i facilitar-ne l'estada. Dins aquest apartat turístic, podríem encabir-hi també alguns esdeveniments esportius que exploten l'orografia del terme i del mateix nucli urbà: amb l'antecedent de la Cursa de Paüls, que organitzava la Unió Excursionista de Tortosa (UEC), des de l'any 2013, i amb l'ajut del Club Atletisme Terres de l'Ebre i el Coll de l'Alba Running, se celebra la ultramarató Trencacims, amb uns 50 km de cursa de muntanya i uns 4.000 metres de desnivell positiu, tot pel terme de Paüls. També, des del 2015, Paüls és dins el recorregut de la ultramarató Estels del Sud, amb més de 100 quilòmetres que donen la volta al Parc Natural dels Ports.

Cultura[modifica | modifica el codi]

En l'àmbit cultural, s'ha de fer referència, sobretot, a les manifestacions musicals que des de fa un segle s'hi poden apreciar. L'any 2011, la Banda Municipal de Música de Paüls va celebrar el seu centenari, però és que en aquest poble també hi trobem una orquestra (Atalaia), una xaranga (Tal com sona), una coral (Les Veus de Paüls), un grup de tambors (Timballeira), una coral parroquial i un conjunt instrumental amb els músics més menuts que s'estan formant a l'Escola municipal de música.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • A un parell de quilòmetres del poble, es troba el bosc i l'ermita de Sant Roc, amb una font que també nodreix els habitatges paülsencs. En aquest lloc, s'hi celebra la diada del patró (16 d'agost) en les Festes Majors, amb la particularitat que s'hi han construït el que s'anomenen corros, que no són més que taules de pedra envoltades de seients d'aquest material: cada casa del poble té assignat un lloc on s'han bastit aquestes construccions, i tenen dret a gaudir-lo el dia del patró, el de la festa de Sant Antoni i el dia de la Mona.
  • A dins del que va ser el castell de Paüls, al més amunt del municipi, s'hi troba l'església de Santa Maria, amb la possibilitat de passejar pels voltants i gaudir de les vistes que des de dalt de tot es poden contemplar (el terme de Paüls ha estat definit com un amfiteatre envoltat de muntanyes, cosa que es pot apreciar des d'aquest punt).
  • Com a poble integrat en el Parc Natural dels Ports, també ofereix fins a cinc rutes per a gaudir de la natura i que es poden trobar a l'entrada del poble, a Sant Roc o en el Centre d'interpretació dels Ports inaugurat al març del 2011.

Transport[modifica | modifica el codi]

Una carretera l'uneix a la C-12, a l'alçada de Xerta.

La carretera d'accés al municipi és la TV-3541.

Hi ha un servei d'autobús que uneix el poble amb Xerta i Tortosa. Hi ha una sortida a les 7:00h i una altra a les 09:10 que fan el trajecte Paüls-Tortosa; i per a la tornada Tortosa-Paüls hi ha dos serveis que surten a les 13:15h i a les 19:00h.

Política[modifica | modifica el codi]

Històric d'alcaldes, del 1979 :                                        [modifica | modifica el codi]

Alcalde Partit període
Enric Adell Moragrega   Per Paüls – Acord Municipal  2015
Júlia Celma Lluís Convergència i Unió 2007 al 2015
Tomàs Escubedo Gracià Partit dels Socialistes de Catalunya 1999 al 2007
Josep Espinós Gabriel   Partit dels Socialistes de Catalunya  1991 al 1999
Josep Espinós Gabriel    Partit Popular        1989 al 1991
Isidre Gracià Alcon  Convergència i Unió   1987 al 1989
Joan Lluís Gabriel Bru     Partit dels Socialistes de Catalunya 1983 al 1987
Felip Fandos Gabriel  Independents    1979 al 1983

 Resultats eleccions municipals [modifica | modifica el codi]

Eleccions municipals 2015

Candidatura Vots Regidors % vots
Per Paüls - Acord Municipal 229 4 52.52
Convergència i Unió        124 2 28.44
Partit dels Socialistes de Catalunya 70 1 16.06
En blanc 14 3.11
Nuls 13 2.98

Eleccions municipals 2011

Candidatura Vots Regidors % vots
Convergència i Unió  286 4 57,55
Partit dels Socialistes de Catalunya 210 3 42.25
En blanc 1 0.20
Nuls 6 1.19

Eleccions municipals 2007

Candidatura Vots Regidors % vots
Convergència i Unió  276 4 53.08
Partit dels Socialistes de Catalunya 240 3 46.15
En blanc 4 0.77
Nuls 2 0.38

Eleccions municipals 2003

Candidatura Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya 257 4 50.20
Convergència i Unió  249 3 48.63
En blanc 6 1.14
Nuls 15 2.85

Eleccions municipals 1999

Candidatura Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya 302 4 59.56
Convergència i Unió  192 3 37.86
En blanc 11 2.13
Nuls 10 1.92

Eleccions municipals 1995

Candidatura Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya 287 4 53.34
Convergència i Unió  189 3 35.13
Partit Popular     59 10.96
En blanc 3 0.55
Nuls 2 0.37

Eleccions municipals 1991

Candidatura Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya 299 4 51.91
Convergència i Unió  275 3 47.74
En blanc 2 0.35
Nuls 3 0.52

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Municipis adherits» (en català). Associació de Municipis per la Independència. [Consulta: 1 juliol 2013].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paüls Modifica l'enllaç a Wikidata