Pa negre (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre l'adaptació cinematogràfica de 2010. Si cerqueu la novel·la d'Emili Teixidor, vegeu «Pa negre».
Infotaula de pel·lículaPa negre
Pa negre.jpg
Fitxa
DireccióAgustí Villaronga i Riutort modifica
Protagonistes
ProduccióIsona Passola i Vidal modifica
GuióAgustí Villaronga i Riutort i Emili Teixidor i Viladecàs modifica
MúsicaJosé Manuel Pagán modifica
MuntatgeStephen Mirrione modifica
ProductoraTelevisió de Catalunya i Televisió Espanyola modifica
Dades i xifres
País d'origenEspanya modifica
Estrena2010 modifica
Durada108 min modifica
Idioma originalcatalà modifica
Coloren color modifica
Descripció
Basat enPa negre modifica
Gèneredrama, cinema LGBT i pel·lícula basada en una obra literària modifica
TemaGuerra Civil Espanyola modifica
Lloc de la narracióEspanya modifica
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webpanegre.com modifica
IMDB: tt1454523 Filmaffinity: 704226 Allocine: 183763 Rottentomatoes: m/black_bread_2010 Allmovie: v528110 TCM: 826374 Modifica els identificadors a Wikidata

Pa negre és una pel·lícula catalana escrita i dirigida pel mallorquí Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d'Emili Teixidor. La pel·lícula és una adaptació no d'una, sinó de diverses novel·les de l'escriptor: Pa negre, Retrat d'un assassí d'ocells i Sic transit Gloria Swanson, per enriquir l'argument i algunes característiques dels personatges.[1]. A partir d'un assassinat s'analitzen les relacions d'una família i el seu poble a la dècada del 1940. La pel·lícula barreja el gènere dramàtic, el misteri per saber la veritat dels crims i un toc fantàstic relacionat amb els somnis i fantasmes que s'ofereixen com a alternativa als ulls infantils del protagonista, qui marca el punt de vista de tot el relat.[2]

Pa negre va més enllà de la guerra i la misèria de la guerra civil espanyola: s'endinsa en un mar de mentides i juga amb el tema de la protecció de la infància. El director de la pel·lícula se centra en com la guerra afecta la gent, al marge d'ideologies polítiques i amb la guerra només com a teló de fons.[3] La pel·lícula parla sobre la postguerra rural a Catalunya no amb un discurs polític sinó amb un d'emocional.[4] En aquells anys durs de la postguerra, l'Andreu (Francesc Colomer), un nen del bàndol dels republicans, troba un dia al bosc els cadàvers d'un home i el seu fill. Les conseqüències porten a la desintegració de la seva família, atrapada per mentides i culpes del passat.

Estrenada al Festival de Sant Sebastià de 2010, la cinta va guanyar tretze Premis Gaudí,[5] nou Premis Goya i va ser la candidata de l'Acadèmia espanyola de cinema als Oscars de 2011,[6][7] després d'haver estat preseleccionada juntament amb La piel que habito, d'Almodóvar, i La voz dormida, de Zambrano.[8] Amb aquesta elecció, es va convertir en la primera pel·lícula en català que va optar als Oscars.

Argument[modifica]

A la Catalunya rural de la postguerra l'Andreu, un nen d'onze anys, és testimoni de la mort de Dionís Seguí i del seu fill, estimbats en el que sembla un accident, tot i que la guàrdia civil sospita que es tracta d'un assassinat.

En Dionís i en Ferriol, pare d'Andreu, eren republicans i es guanyaven la vida amb la cria i venda d'ocells, en tenir vetat l'accés a un altre treball. A més estaven sempre vigilats per l'alcalde, que acusa en Ferriol de l'assassinat.

Per no ser detingut, en Ferriol decideix fugir a França, portant abans a l'Andreu a la masia d'estiu dels Manubens, de la qual tenen cura la seva sogra i les seves cunyades, ja que Florència, la seva mare, no pot ocupar-se del nen a causa dels durs torns de treball que fa al taller tèxtil.

A la masia coneix la seva cosina Núria, amb la qual se sent molt compenetrat. Aquesta li explica en secret que el seu pare, i tiet de l'Andreu, no és a França com fan creure a tots, sinó que es va suïcidar després de volar els ponts del poble abans de l'entrada dels nacionals.

També fa amistat amb un noi tísic dels que atenen al convent, tot i el temor que infon als altres perquè vaga nu pel bosc.

Una nit puja a les golfes per investigar quin "fantasma" provoca els sorolls que vénen d'allà, i descobreix que és el seu pare, que s'hi oculta perquè no va poder sortir del país. Una nit es presenten l'alcalde i la guàrdia civil i el detenen, acusant-lo de l'assassinat.

L'Andreu i la seva mare van llavors a demanar ajuda als Manubens i descobreixen el luxe amb què viuen. Però només aconsegueixen una nota per l'alcalde, que aprofita la visita i la necessitat d'ella per dormir amb la Florència, a qui sempre va pretendre.

Andreu creu que l'assassí és el conegut com Pitorligua, que es rumoreja viu al bosc, tot i que Núria li demostra que aquest va morir. I Pauleta, la vídua de Dionís, els explica que Pitorligua era homosexual i es ficava al llit amb el germà de la Manubens, i que aquesta va pagar a diversos homes perquè li donessin una lliçó, arribant en la seva brutalitat a castrar-lo.

Andreu comprèn que el seu pare va ser-ne culpable juntament amb Dionís i obliga la seva mare a confessar la veritat. Ella reconeix que el seu pare va acceptar l'encàrrec perquè per falta de diners estaven a punt de perdre la casa, però que va ser en Dionís qui es va passar de la ratlla.

Pocs dies després que l'Andreu visiti el seu pare a la presó, el mestre li diu que els Manubens desitgen adoptar-lo i pagar-li els estudis, perquè pugui ser metge com desitja.

La Florència i l'Andreu creuen que tot és una conxorxa dels Manubens per eliminar els testimonis de l'afer Pitorligua. Però quan Ferriol és finalment executat, Pauleta va a donar-los el condol i aprofita per acusar-lo de la mort del seu marit.

Els explica que després de l'assumpte Pitorligua, la Manubens va obligar el germà homosexual a casar-se, i quan aquest va morir jove, va contractar en Dionís per robar les actes matrimonials i heretar-ho tot. Aleshores en Dionís els va voler fer xantatge, però els Manubens el van fer matar, encarregant-li aquest treball a en Ferriol.

Decebut en veure que el seu pare, que sempre parlava d'ideals, era un assassí, Andreu trenca amb ràbia les seves gàbies matant alguns ocells, i decideix acceptar l'oferta d'adopció dels Manubens tot i que havia planejat amb la Núria fugir del poble.

Amb el temps arribarà a renegar de la seva mare quan ella el visita a l'escola, encara que li explica que el seu pare va morir sense acusar els Manubens a canvi que li paguessin els estudis.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Aquesta pel·lícula, produïda per Isona Passola, ha estat rodada a Mataró, Cànoves i Samalús, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort (el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac), El Puig de la Balma, El Figaró, Olot, Manlleu, L'Espunyola, Colònia Vidal (Puig-reig), Santa Fe del Montseny, Tavertet. Per fer la pel·lícula es va tornar a posar en marxa l'antiga fàbrica tèxtil de Can Llanes, a Manlleu.[9]

Projeccions[modifica]

En 2010 va ser estrenada amb 75 còpies.[3] L'assistència de públic a les sales de projecció durant la primera setmana va superar la xifra dels 28.000 espectadors.[10] En només un mes en cartellera recaptà 700.000 euros, segons xifres de l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC).[11] Arran de les nominacions als premis Goya, la pel·lícula es reestrenà el mes de gener de 2011 a 39 sales de tot l'estat espanyol.[12]

A França es va estrenar amb 40 còpies en versió original subtitulada, amb bones crítiques de la premsa escrita.[13] També es va poder veure a la Xina i al Japó i se'n va negociar la projecció a Alemanya i als Estats Units.[14]

Premis i nominacions[modifica]

Cursa per l'Oscar[modifica]

Isona Passola realitzà una intensa campanya de promoció als Estats Units durant la segona meitat del 2011 amb la intenció de millorar la seva candidatura als premis Oscar. El mes de desembre la pel·lícula va ser projectada a Nova York dins del marc del festival Spanish Cinema Now, al Lincoln Center. El gener de 2012 continuà la gira per Los Angeles amb la intenció que la cinta fos escollida entre una de les 5 de parla no anglesa que optarien al premi.[15] Per aconseguir-ho, a mitjans de gener es va publicar el vídeo Good luck, black bread, on personalitats del món de la cultura i l'espectacle, com Josep Carreras, Isabel Coixet, Gerard Piqué, Miquel Barceló, Andrés Velencoso i Ferran Adrià, donaven suport a la cinta.[16]

El 18 de gener de 2011 es va anunciar que Pa negre no havia passat la primera fase de selecció de les pel·lícules candidates a millor film de parla no anglesa, en la qual competia amb unes altres seixanta pel·lícules de tot el món.[17]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Agustí Villaronga roda "Pa negre", adaptació de la novel·la d'Emili Teixidor». 3cat24.cat, 20-07-2009.
  2. Montanyà, Xavier «Venjança a la postguerra». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 76. ISSN: 1695-2014.
  3. 3,0 3,1 «Agustí Villaronga: «Sabia que se'ns reconeixeria, però no tant...»». El Periódico de Catalunya, 12-01-2011. [Consulta: 12 gener 2011].
  4. 4,0 4,1 «'Pa negre' dóna el cop amb 14 nominacions als Goya». El Periódico de Catalunya, 12-01-2011. [Consulta: 12 gener 2011].
  5. «"Pa negre" arrasa als Premis Gaudí i aconsegueix 13 dels 15 premis a què optava». , 18-01-2011.
  6. Pereda, Olga. «'Pa negre', primera pel·lícula en català que opta a l'Oscar». Madrid: El Periódico de Catalunya, 28-09-2011. [Consulta: 28 setembre 2011].
  7. «'Pa negre', seleccionada per anar als Oscar». VilaWeb, 28-09-2011.
  8. «'Pa negre', candidata de l'acadèmia espanyola als Oscars». Diari Ara, 28-09-2011.
  9. «Pa negre és una pel·lícula molt osonenca, però les emocions que expliquen els personatges són universals». El 9 nou, 16-10-2010.
  10. «Pa Negre desborda les previsions de recaptació a la primera setmana». Tribuna Catalana, 22-10-2010.
  11. «Pa Negre desborda les previsions de recaptació a la primera setmana». Racó Català, 18-11-2010.
  12. «"Pa negre" torna a 39 sales de tot l'Estat per l'èxit de nominacions als Goya». 3cat24, 11-01-2011.
  13. «‘Pa negre' s'ha estrenat a França amb 40 còpies». El Punt Avui, 01-09-2011.
  14. «‘Pa negre' als Oscar». El Punt Avui, 29-09-2011.
  15. Tió, Marc «'Pa negre' apunta a Hollywood des de Nova York». Diari Ara [Barcelona], 18-12-2011, p.41. ISSN: 2014-010X.
  16. «"Good luck 'Black Bread'": els famosos fan campanya per 'Pa negre'». Diari Ara, 10-01-2012. [Consulta: 10 gener 2012].
  17. «'Pa negre' queda fora dels Oscar». VilaWeb, 18-01-2012. [Consulta: 5 febrer 2012].
  18. «'Pa negre' també arrasa als Goya». Vilaweb, 14 febrer del 2011 [Consulta: 14 febrer 2011].
  19. «'Pa negre' eclipsa la nit dels Gaudí». Ara.cat, 18-01-2011. [Consulta: 11 setembre 2011].
  20. 20,0 20,1 Pa negre a Zinemaldia (castellà)
  21. Llista de nominats als Premis Gaudí 2011
  22. «'Pa negre' obté 14 nominacions als Goya». Diari Ara, 11 gener del 2011.

Enllaços externs[modifica]