Pa negre (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'adaptació cinematogràfica de 2010. Si cerqueu la novel·la d'Emili Teixidor, vegeu «Pa negre».
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Pa negre
Pa negre.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Agustí Villaronga
Ajudant de direcció: Pol Rodríguez
Direcció artística: Ana Alvargonzález

Producció: Isona Passola (executiva)
Lluís Ferrando (delegada)

Guió: Agustí Villaronga
(adaptació)
Emili Teixidor (novel·la)

Música: José Manuel Pagán

So: Dani Fontrodona, Fernando Nocillo, Ricardo Casals

Fotografia: Antonio Riestra

Muntatge: Raúl Román

Vestuari: Mercè Paloma

Maquillatge: Alma Casal

Protagonistes: Francesc Colomer Estruch
Marina Comas
Nora Navas
Roger Casamajor
Lluïsa Castell

Dades i xifres
País: Catalunya
Data d'estrena: 2010
Gènere: drama
Duració: 108 min
Idioma original: català

Companyies
Productora: Massa d'Or Produccions
Televisió de Catalunya
Televisió Espanyola
Pressupost: 4 milions d'euros[1]
Ingressos: > 4 milions d'euros[1]

Pàgina sobre “Pa negre a IMDb

Valoracions
IMDb 7/10 stars
FilmAffinity 7.0/10 stars

Pa negre és una pel·lícula catalana escrita i dirigida per el mallorquí Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d'Emili Teixidor. La pel·lícula és una adaptació no d'una, sinó de diverses novel·les de l'escriptor: Pa negre, Retrat d'un assassí d'ocells i Sic transit Gloria Swanson. A partir d'un assassinat s'analitzen les relacions d'una família i el seu poble als anys 40. La pel·lícula barreja el gènere dramàtic, el misteri per saber la veritat dels crims i un toc fantàstic relacionat amb els somnis i fantasmes que s'ofereixen com a alternativa als ulls infantils del protagonista, qui marca el punt de vista de tot el relat.[2]

Tot i que una altra vegada més, s’escull un dels temes més recurrents en el cinema espanyol, la Guerra Civil; Pa negre (2010) va més enllà de la guerra i la misèria. La pel·lícula s’endinsa dins un mar de mentides i a més a més, juga amb el tema de la protecció de la infància. El director de la pel·lícula, es centra en com la guerra afecta la gent, al marge d'ideologies polítiques i amb la guerra només com a teló de fons.[3]

Pa negre parla sobre la postguerra rural a Catalunya amb discurs no polític sinó emocional.[4] En aquells anys durs de la postguerra, l'Andreu, un nen del bàndol dels republicans, troba un dia al bosc els cadàvers d'un home i el seu fill. Les conseqüències porten a la desintegració de la seva família, atrapada per mentides i culpes del passat.

Estrenada al Festival de Sant Sebastià de 2010, la cinta va guanyar tretze Premis Gaudí,[5] nou Premis Goya i va ser la candidata de l'Acadèmia espanyola de cinema als Oscars de 2011,[6][7] després d'haver estat preseleccionada juntament amb La piel que habito, d'Almodóvar, i La voz dormida, de Zambrano.[8] Amb aquesta elecció, es va convertir en la primera pel·lícula en català que va optar als Oscars.

Agustí Villaronga (direcció)[modifica | modifica el codi]

La direcció va estar en mans d’Agustí Villaronga, director, que ja de jove es va traslladar a Barcelona per continuar amb els seus estudis. Va anar a Barcelona a estudiar Geografia i Història, però Villaronga era una apassionat del cinema i de seguida es va endinsar dins aquest món.

El director mai ha estat gaire conegut dins el panorama cinematogràfic espanyol, tot i això les seves pel·lícules més conegudes són “Tras el cristal”, “En la mente del asesino”,“El pasajero clandestino” i “El mar”.

El director crea un cinema molt a prop de la línea de cinema d’autor. La seva manera de veure el cinema crea produccions que s’allunyen de la visió normal del món. Crea situacions d’intriga, obsessives i turbulentes que fa desconcertar a l’espectador.

La direcció de la pel·lícula Pa negre li ha donat a Villaronga el seu primer Goya com a director per recompensar la seva gran feina.  

Guió[modifica | modifica el codi]

Per fer el guió de la pel·lícula, Agustí Villaronga va fer servir -a més de la novel·la homònima- diversos aspectes inclosos a dues altres novel·les de Teixidor, Retrat d'un assassí d'ocells i Sic transit Gloria Swanson, per enriquir l'argument i algunes característiques dels personatges.[9]

Un guió que ha aconseguit traslladar molt bé les paraules en imatges. Es nota que hi ha un gran treball d’adaptació del guió darrera aquesta pel·lícula. Però tot i així la gran història la conten les novel·les de Teixidor, i Villaronga n’era conscient. Per això quan va rebre el premi Goya per el  millor guió no va dubtar a enviar-li a casa a Emili Teixidor perquè pensava que la feina més dura l’havia feta tota ell.

Sinopsis argumental[modifica | modifica el codi]

A la Catalunya rural de la postguerra l'Andreu, un nen d'onze anys és testimoni de la mort de Dionís Seguí i del seu fill, estimbats en el que sembla un accident, tot i que la guàrdia civil sospita que es tracta d'un assassinat.

Dionís, i Ferriol, pare d'Andreu eren republicans, i es guanyaven la vida amb la cria i venda d'ocells, en tenir vetat l'accés a un altre treball, estant sempre vigilats per l'alcalde, que acusa Ferriol de l'assassinat.

Per no ser detingut Ferriol decideix fugir a França, portant abans a l'Andreu a la massia d'estiu dels Manubens, que la seva sogra i les seves cunyades en tenen cura, ja que Florència, la seva mare, a causa dels durs torns de treball que fa al taller tèxtil no pot ocupar-se d'el nen.

A la massia coneix a la seva cosina Núria amb la qual se sent molt compenetrat. Aquesta li explica en secret que el seu pare no està a França, com fan creure a tots, sinó que es va suïcidar després de volar els ponts del poble abans de l'entrada dels nacionals.

També fa amistat amb un noi tísic dels que atenen al convent i que vaga nu pel bosc, tot i el temor que infon als altres.

Una nit puja a les golfes per investigar quin "fantasma" provoca els sorolls que vénen d'allà, descobrint que és el seu pare, que no va poder sortir del país i s'oculta allà. Una nit es presenten l'alcalde i la guàrdia civil i el detenen acusant-lo del l'assassinat.

L'Andreu i la seva mare van llavors a demanar ajuda als Manubens, descobrint els luxes amb els quals aquests viuen. Encara que només aconsegueixen una nota per l'alcalde, que aprofita la visita i la necessitat per a anar a dormir amb Florència a la qual sempre va pretendre.

Andreu creu que l'assassí és el conegut com Pitorligua, que es rumoreja viu al bosc, tot i que Núria li demostra que aquest va morir. I Pauleta, la vídua de Dionís, els explica que Pitorligua era marica i es ficava al llit amb el germà de la Manubens, i que aquesta va pagar a diversos homes perquè li donessin una lliçó, arribant en la seva brutalitat a castrar-lo.

Andreu comprèn que el seu pare va ser el culpable juntament amb Dionís d'aquell acte i obliga a la seva mare a confessar la veritat. Ella reconeix que el seu pare va acceptar l'encàrrec perquè per falta de diners estaven a punt de perdre la casa, però que va ser Dionís, qui es va passar de la ratlla.

Pocs dies després de visitar al seu pare a la presó el mestre li diu a l'Andreu que els Manubens desitgen adoptar-lo i pagar els seus estudis perquè pugui ser metge com ell desitja.

Quan el seu pare és finalment executat, Pauleta va a donar-los el condol, aprofitant per acusar Ferriol de la mort del seu marit.

Els explica que, obligat a casar-se per la seva germana, el germà homosexual de la Manubens va morir jove i aquesta va contractar a Dionís per robar les actes matrimonials i així heredar-ho tot. Quan va fer-ho el Dionís els va voler fer xantatge, però els Manubens el van fer matar, encarregant-li aquest treball a Ferriol.

Decebut al veure que el seu pare, que sempre parlava d'ideals, era un assassí, Andreu trenca amb ràbia les seves gàbies i mata alguns ocells, decidint acceptar l'oferta d'adopció dels Manubens tot i que havia planejat amb la Núria fugir del poble.

Amb el temps arribarà a renegar de la seva mare quan aquesta li visita a l'escola, tot i que li explica que el seu pare va morir sense acusar els Manubens a canvi que aquests li paguessin els estudis.

Producció - Llocs de rodatge[modifica | modifica el codi]

Aquesta pel·lícula, produïda per Isona Passola, ha estat rodada a Mataró, Cànoves i Samalús, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort (el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac), El Puig de la Balma, El Figaró, Olot, Manlleu, L’Espunyola, Colònia Vidal (Puig-reig), Santa Fe del Montseny, Tavertet. Per fer la pel·lícula es va tornar a posar en marxa l'antiga fàbrica tèxtil de Can Llanes, a Manlleu.[10]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Actor / actriu original Personatge
Francesc Colomer Andreu
Marina Comas Núria
Nora Navas Florència
Roger Casamajor Ferriol
Lluïsa Castell Ció
Mercè Arànega Sra. Manubens
Marina Gatell Enriqueta
Elisa Crehuet àvia
Laia Marull Pauleta
Eduard Fernández mestre
Sergi López alcalde

Mecanismes fonamentals[modifica | modifica el codi]

Personatges[modifica | modifica el codi]

El protagonista de la història és l’Andreu i el director ens ho deixa ben clar durant tota l’obra. Per fer-ho es fa servir d’uns recursos com són que en gairebé totes les escenes de la pel·lícula surt l’Andreu. Pot ser no en sigui protagonista de les accions però sinó les mira d’amagat.

L’Andreu és un noi que sempre ha viscut amb els ideals del seu pare ben aferrats.  El seu pare és republicà. Ell és un noi tossut, inquiet, innocent i vol saber-ho tot. 

Al llarg de la pel·lícula el personatge interpretat per Francesc Colomer sofreix a poc a poc un canvi molt gran que li suposarà un canvi de vida. Al principi el nen sent una gran devoció pel seu pare però quan aquest últim ha de marxar perquè sap que l’empaiten i a més a més, ha d’anar a viure a casa de l’àvia perquè la mare no té temps per ell, el noi és sent completament desconcertat. No sap el quina ha estat la causa i decideix buscar-ho fins trobar-ho. 

La Florència, la mare de l’Andreu, és una dona molt feinera i segura d’ella mateixa. Treballadora i defensora dels seus, arriba a l'ocultació de crims i intenta aconseguir el favor dels poderosos per salvar la gent que estima. La seva cunyada gran l'encoratja en aquest camí pràctic.

La progressió d’aquest personatge no dóna molt de si. El que passa sembla que si va progressant però quan arriba al final del film no saps ben bé si ho sabia tot des de bon principi i que per tant, ha estat com una falsa pista de la seva progressió, o si realment ha canvia.

El Ferriol, pare de l’Andreu i marit de la Florència és un home que lluita pels seus ideals però que com veiem al final del film, un home que manté dues personalitats totalment oposades. És un republicà que viu les represàlies de les seves accions polítiques. Volia escapar del destí de pobresa del poble però acaba participant en accions delictives i pactant amb els rics del poble.

És ell l’eix vertebrador de la trama. És per ell que tot es trastoca. El Ferriol representa el més important que es va perdre en la guerra, els ideals. Aquest tipus d’ideals, els vençuts són els que fan les feines brutes i que no es mereixen res de res.

La Núria és la cosina de l’Andreu que viu amb l’àvia perquè el seu pare es va suïcidar. Pel que conta a l’Andreu i pel que podem observar nosaltres, des que es va trobar al seu pare penjat a casa seva la Núria es va quedar totalment traumatitzada. Té alguns trets macabres que no saps per on agafar-la.

La nena sembla saber-ho tot, ser conscient de tot, haver madurat abans d’hora. Però tot i així, en algun moment li notes la innocència de la seva edat i sents compassió per ella.

La tia Enriqueta recull també aquestes paradoxes: manté relacions amb un guàrdia civil que són motiu d'escàndol però d'altra banda rebutja un matrimoni de conveniència i lluita per la seva independència treballant com a modista. L'àvia veu amb dolor com tots els seus fills reben els estralls de la derrota militar i intenta protegir els infants, els quals envolta de contes tradicionals plens de fantasmes i advertiments.

Els tres cosins de l'Andreu juguen un paper important en el seu descobriment de la realitat: la Núria per les revelacions constants del passat, pels intents de fugida que planteja i per relatar un altre vessant familiar del passat i la cosina petita perquè representa l'odi i els prejudicis del poble amb els seus retrets cap als cosins "rojos".

Tots els personatges tenen un costat fosc: el mestre és alcohòlic, se sent fracassat i s'insinua una relació pedòfila amb la cosina; l'alcalde és corrupte; els rics eliminen tothom qui s'interposa en el seu camí; els veïns han participat de la castració que actua com a desencadenant d'altres crims (castració d'un homosexual i republicà).

El nen acaba contagiat d'aquest ambient opressiu i de mentides i opta per la via còmoda, d'assegurar-se un futur, decebut del seu entorn familiar, amb el qual trenca fins i tot acceptant l'ajuda dels rics que han causat la mort del seu pare.

Obstacles[modifica | modifica el codi]

Pa negre no és una pel·lícula que tingui una estructura típica on el protagonista haurà de vèncer a l’antagonista superant obstacles. Tot i així, podem veure similituds que ens recorden a l’estructura.

Pel que fa a l’obstacle extern d’origen intern del protagonista l’he situat en la situació en si. El fet que hi hagi hagut un assassinat fa donar la volta a la vida de l’Andreu i que es replantegin més d’una cosa que donava per suposat. L’obstacle és el temps en què viuen, la postguerra, i també la situació de la família després de l’assassinat del Dionís i la consegüent persecució al pare de l’Andreu.

En aquest cas, són els propis fets que fa Ferriol que el fan acabar a la presó i les mentires que tota la família li va dient a l’Andreu per no fer-lo patir que el faran esclatar com una bomba al final de la pel·lícula.

L’obstacle intern podria ben bé no dir-se obstacle. Per mi el que no deixa que la trama es resolgui abans és la innocència per part de l’Andreu. L’Andreu és un noi d’uns 11 o 12 anys que poc en sap de la vida i és per això que li costa tan adonar-se’n de les coses. Dic que no és ben bé un obstacle perquè a la seva edat és normal la innocència de la infància i la credibilitat plena en els pares. Però és això, tenir al seu pare com un heroi és el que l’obstacula i no el deixa avançar.

Un altre obstacle intern, que es veu al final de la pel·lícula, per mi seria la persona en la que s’ha convertit. Penso que la fredor que ha heretat arran del que ha sabut de la seva família no li permetrà arreglar les coses amb la seva mare i no voler a tornar-ne a saber res més. Per no dir que també el condueix a viure amb les persones culpables de la mort del seu pare.

Antagonista en aquest clar no n’hi ha un de concret. A primer cop d’ull pot semblar que l’antagonista sigui l’alcalde  pel seu comportament cap a la família però quan es descobreix el final està clar que acceptem que ell només feia la seva feina i que el Ferriol forma part de la seva condició de ser empresonat.

Una cosa que s’ha de tenir en compte són aquells assumptes que venen dits per la pel·lícula sense que s’hagin vist ni que s’hagin explicat i que els hem de donar per suposat per entendre algunes altres accions. El nom en que s’anomena aquest tipus d’assumptes és McGuffin. I en la pel·lícula n’hi ha un de bastant important que no s’arriba a dir mai el perquè.

Cada cop que la mare parla sobre el perquè el pare l’empresonen ella comenta que massa ocells. Sabem que estava ficat amb el Dionís amb un tema d’ocells però mai ens han dit de que tractava. Ho hem hagut de donar per suposat i construir a partir d’aquí les nostres suposicions i per tant, la nostra història. Podríem suposar-nos que han anat venent ocells, que té alguna cosa a veure amb la política... moltes coses. Però no se’ns especifica en cap moment. Això és a causa de voler mesclar les tres novel·les en una sola pel·lícula. Normalment ja costa mostrar una novel·la en un sol film com per haver-ne de mostrar tres. Villaronga i el seu equip han fet molt bon treball i han aconseguit traslladar molt bé les paraules en imatges però s’ha d’anar en compte en no explicar algunes coses que pot fer que l’espectador es perdi. Sobretot en un drama com aquest que juga amb els pensaments de la gent.

Objectiu[modifica | modifica el codi]

L’Objectiu en tot el film per part del protagonista i per part de l’espectador són dues coses: esbrinar qui va matar al Dionís i al Colet i qui era i que se’n va fer d’en Pitorliua. El director ensenya molt bé el fet que el protagonista en tot moment és l’Andreu i que veiem les coses a partir dels seus ulls. Molts cops veiem algunes escenes des de la seva perspectiva en algun moment per no deixar-nos oblidar que som la seva mirada i altres cops el veiem amagat mirant.

A més, aquest objectiu compleix les quatre pautes essencials que condicionen que una situació o una acció pugui ser un conflicte:

- Es sap de seguida al principi. En el moment que veiem que l’assassí va encapotat volem saber qui és i el perquè de l’assassinat.

- Que sigui entès per l’espectador. I s’entén perfectament. Després de l’assassinat el Ferriol ha de marxar perquè la policia el vol acusar de l’assassinat és per això que és comprensible que l’Andreu busqui respostes per esbrinar qui va ser el que va matar al Dionís i al seu fill i poder fer que el pare torni a casa.

- Que l’objectiu sigui difícil d’assolir pel protagonista. També compleix aquesta condició i és que l’Andreu es passa gairebé tot el film pensant i buscant de mica en mica respostes. Primer comença a cercar sobre si existeix de veritat un fantasma, després que se’n va fer d’en Marcel Saurí (Pitorliua), el perquè de que el seu pare li fes el que li va fer al Marcel...

- Que l’objectiu sigui atès amb ganes pel protagonista. El que desitja l’Andreu és saber que ha passat amb el Dionís i el Colet ja que va ser ell que se’ls va trobar per primera vegada. A més aquest fet ha fet allunyar-se al pare així que més que més.

Conflicte[modifica | modifica el codi]

Pel que fa al conflicte d’aquesta pel·lícula, es tracta d’un conflicte dinàmic. El conflicte en si es situaria en el fet que hagin agafat al pare i l’hagi sentenciat a pena de mort per considerar-lo culpable de l’assassinat.

El protagonista, en aquest cas el seu fill, lluita aferrissadament per ell poder conèixer la veritat. Sí que és veritat que en aquest cas no es tracta de que el protagonista lluiti per poder treure al seu pare de la presó perquè és massa infant. Però sí que, encara que no ho veiem directament, l’Andreu cerca i lluita per trobar les respostes de totes les preguntes que li venen al cap, sobretot el fet de perquè al pare l’han considerat culpable. 

Emoció[modifica | modifica el codi]

Els elements que condicionen l’espectacularitat són la fotografia, els efectes especials i digitals, el número de quantitat de figurants, la música i el caràcter particular i original dels personatges. Pa negre no compleix tots i cada un dels elements, però perquè no és necessari. Un film pot esdevenir popular i arribar als espectador complint-ne alguns d’ells.

Pa negre té una magnífica fotografia. Com bé està demostrat té els premis Gaudí i Goya en aquest àmbit. La gran fotografia de Antonio Riestra retrata molt bé la situació de pobresa i misèria que patia la societat en si i la sensació d’angoixa i desesperació dels personatges.La fotografia es va enfosquint a mesura que va avançant la trama. És el recurs que permet transmetre la sensació d’opressió dels personatges. A més, la pel·lícula està rodada en càmera en mà bàsicament per poder estar més a  prop dels actors i poder sentir realment el que els passava per la pell.

La música està molt ben treballada, la banda sonora és força original i enganxadissa. A més el tipus de música es balanceja entra la típica música de drama desesperat i la que dóna un aire d’esperança. Com ben exemplificat està José Manuel Pagán es va endur el Gaudí per a la millor banda sonora.

I per últim el caràcter particular i original dels personatges. Està clar que en aquesta pel·lícula, més que en altres, cada personatge té un caràcter molt marcat però que n’hi ha alguns que s’accentuen molt per les seves particularitats. El primer exemple és la Núria, una nena d’uns 12 o 13 anys que té un caràcter molt pertorbador. A més el fet que tingui una mà amputada també li atorga un cert respecte. La Pauleta també és un altre exemple, la dona era una dona normal i corrent que treballava en un bar fins que assassinen al seu marit i al seu fill i per tant la deixa trastocada. Cada cop que se la veu mira amb un aire de bogeria. I per últim, tot i que la resta segueixen tenint caracteritzacions marcades (però no tan especials), l’Andreu. L’Andreu és molt inquiet i vol saber tot de tot. S’arrisca fins i tot per poder saber més coses del que li preocupa.

Tot i tenir personatges tan especials una cosa que ajuda molt a la caracterització original dels personatges és el diàleg, la manera que tenen els personatges d’expressar-se. Aquelles expressions i dits del català col·loquial que ens ajuden, a part de atorgar-los particularitats al personatge, endinsar-nos dins aquella època i localitat rural.   

Mecanismes estructurals[modifica | modifica el codi]

Els tres actes[modifica | modifica el codi]

La introducció en aquesta pel·lícula va des del principi, fins que el Ferriol  decideix marxar del poble perquè el volen culpar de l’assassinat. L’ important de la pel·lícula i pel que gira tota l’atenció del protagonista no és pas l’assassinat en si, sinó el fet que el pare hagi de marxar.

Dins aquest espai de temps es presenta l’incident provocador (l’assassinat), la presentació dels personatges i expliquen una mica algunes coses del passat per poder entendre la història. Presenta a la Pauleta i com es queda trastocada, la família de l’Andreu i l’alcalde (que ja es veu de bon principi que serà una força antagonista). I també expliquen algunes coses com en la conversació que mantenen pare i mare quan el Ferriol li diu que marxa a França. Allà explica que el Ferriol estava ficat en política perquè és un home que defensa els seus ideals, que també estava ficat en un embolic sobre uns ocells i que la mare era l'única que treballava i que duia el menjar a casa. En la mateixa conversació entren la família dels Manovents quan el Ferriol li diu a la seva dona que anirà a parlar amb els amos del mas de la seva mare per si els poden ajudar. Aquí ja mostren el rebuig cap a ells quan la Florència diu que aquest tot el que toquen al poble ho fan mal bé. També introdueixen el personatge del Pitorliua parlant dels Manovents només comenten que va ser una desgràcia i poca cosa més. I per si nos fos cop dins la conversació, també ensenyen la importància que tenen els ocells pel Ferriol, lo gelosos que els té.

El nus dramàtic que fa passar del primer al segon acte és la decisió que pren el Ferriol d’anar cap a França perquè no el vulguin culpar. En el nus és on desenvolupa tota la trama i per a mi aniria des que l’Andreu es trasllada al mas fins al moment que decideix anar a viure amb la família Manovents.

Durant tot aquest període l’espectador va descobrint coses noves cada cop fins que pot desenvolupar una estructura en el seu cap amb tots els llaços i desenllaços de la història. Engloba tota les relacions que té tant amb la família com amb el noi del prat i també la recerca de saber el què va passar amb en Pitorliua i per tant saber que se’n farà del seu pare.

Durant el segon acte hi ha un punt anomenat mid-act clímax que significa un fet dramàtic fort que rellança l’acció. Per mi en aquesta pel·lícula hi ha dos mid-act clímax. Un és quan l’Andreu puja a les golfes i se’n adona de que el seu pare està amagat allà el segon és quan la Núria i l’Andreu van a la cova de les baumes i se’n adona de que el seu pare va tenir a veure amb la desgràcia del Pitorliua. El clímax fort del segon acte és quan la Pauleta va a casa de la l’Andreu i li ve a dir a la seva mare que va ser el Ferriol qui va matar al seu marit i al seu fill. L’Andreu ho escolta i després la seva mare li demana disculpes per no haver-ho sabut fer millor. Aquest punt és el clímax de tota la història que et fa veure les coses d’una perspectiva radicalment diferent de la d’abans. I per acabar amb el segon acte es dóna un punt de gir que fa que comenci el tercer. Aquest punt de gir és la decisió que l’Andreu pren d’anar-se’n a viure amb els Manovents tot i saber que són qui han fet matar al seu pare. Aquí es comença a palpar el canvi de caràcter del personatge principal, la seva evolució.

A partir de llavors comença el desenllaç. Quan l’Andreu decideix anar-se’n a Igualada a viure amb els Manovents. Sí que en el tercer acte apareix un cliff-hanger que és quan veiem que el noi rebutja a la mare. Almenys el que m’ha passat a mi és voler saber si no voldrà tornar a saber mai res de la seva mare i si ella es quedarà sola tota la vida. Si per ell només és una rauxa o si ha canviat per complet. 

Les unitats[modifica | modifica el codi]

Les tres unitats clàssiques són l’acció, l’espai i el temps. Però n’hi ha d’altres que també precís comentar com la unitat d’estil i temàtica. Com acostuma a passar amb totes les pel·lícules contemporànies no es respecta les unitats de temps ni d’espai.

En el cas de Pa negre l’acció es desenvolupa durant unes quantes setmanes. No es diu de cap manera concreta el temps que transcorre però es pot saber perquè les accions que es duen a terme necessiten un temps determinat perquè tingui coherència el relat. I la unitat d’espai tampoc la respecta ja que es desenvolupa en dos pobles diferents: el poble natal de l’Andreu i al mas del poble on viu l’àvia.

Però el que sí que es respecta en la pel·lícula és la unitat d’acció. La veritat que no tota la història gira en voltant d’una única acció, d’una única trama. El fet que el pare sigui empresonat i que es recerqui en el seu passat per cercar la veritat és l’acció principal de tota la història. Tot i que surten algunes altres escenes en que hi surt alguna altra historieta particular com les relacions de la tieta Enriqueta no se’n fa cap ús abusiu.

I per últim en relació a la unitat de temàtica jo ho envoltaria tot dins el tema de les conseqüències, sobretot morals, que va tenir la Guerra Civil damunt la societat. El film tracta com en aquella guerra es varen perdre moltes persones i no només en el terreny de combat. La trama gira en torn al Ferriol, a l’Andreu i a la Florència però en realitat durant tota la pel·lícula ens mostren moments en què es posa de manifest la temàtica principal. En petits moments de la història tenen lloc algunes conversacions o la mateixa caracterització dels personatges que ho evidencia.

Explotació[modifica | modifica el codi]

L’anticipació és tot  la informació que es sembra en l’espectador per donar a conèixer el film. En el cas de Pa negre, la portada té moltes coses a comentar.

El títol en si, el mot “Pa negre” ja dóna lloc al joc de suposicions que pot fer l’espectador. De bon principi ja se sap que es tractava el Pa negre i sí li podia arribar a veure relació amb el lligam simbòlic que pot tenir el pa negre amb la misèria de l’època.

Després, l’únic que surt en la fotografia de la portada és l’Andreu i es pot suposar molt fàcilment que ell n’és el protagonista irrefutable. En altres pel·lícules el que solen fer és una forma de “V” amb els personatges en la fotografia posant al centre al protagonista i després la resta en ordre de rellevància. En aquest cas han volgut res directes i ensenyar que l’Andreu és l’únic personatge insubstituïble de la història.

A més a més, a l’esquerra del rostre de l’Andreu s’hi llegeix “Les mentides dels grans creen petits monstres”. Aquesta frase suggereix fàcilment el fet que les mentides dels pares poden influir de manera molt profunda en els caràcters dels seus fills. Per tant, només amb el cartell podem saber que parla sobren la vida d’un nen que pot ser visqui entre la misèria i pobresa en una època passada (ja que res ens evidencia que és durant la Postguerra) i que algun fet relacionat amb la família pot canviar la seva vida i la seva manera de ser.

E film, en la seva anticipació, no dóna cap element que es pugui considerar una falsa pista. Tot es deixa ben clar i després la narració ho recolza com el fet que l’Andreu és el protagonista. Durant tota la pel·lícula l’Andreu hi és present i això fa que sembli d’alguna manera que la narració no es pugui donar lloc sense ell.

Pel que fa a l’el·lipsi, la omissió d’informació pel fet de no ser important per la trama si que es dóna lloc en aquest film. Per exemple, el pare marxa, en principi, cap a França però torna quan és per les muntanyes. No mostren una escena en el que el pare és per les muntanyes i decideix tornar per poder fer l’atac sorpresa de que sigui a les golfes.

I amb això, altres coses més com és gairebé tot el passat. Quan s’expliquen coses del passat d’alguna manera sempre fan que quedin interrogants sense respondre per la mateixa raó que l’anterior, per després poder fer un cop de sorpresa.

El concepte del Milking es pot considerar bastant bé en aquesta obra al ser una història ambientada en la postguerra. Al ser d’aquella època la vestimenta, les vivendes, decoració... fins i tot per donar més coherència en el guió s’han afegit algunes expressions de poble més que no sortien en el llibre. De la vestimenta ja n’hem parlat en un apartat anterior, de les vivendes s’han cercat cases o masies antigues i mitges abandonades per donar la sensació de misèria. I pel que fa a la decoració era simplement saber triar què era imprescindible i què no i desfer-se’n de l’últim.

Pot ser que en aquesta proposta puguem situar un Topper. A la darrera seqüència quan l’Andreu rebutja a la seva mare està molt clar que no vol tornar a saber res d’ella i quan la mira per la vidriera de la porta i fa que s’esborroni, l’espectador ja ensuma que no es tornaran a veure mai més. Però per últim i per deixar clar a l’espectador que pugui haver-se perdut, afegeix el comentari que li fa al seu company de classe quan li demana qui era aquella dona que ell respon “Una del poble”.

Ironia dramàtica[modifica | modifica el codi]

En el cas d’aquesta proposta no hi ha ironia dramàtica que pot caracteritzar molt bé els tipus de drama que es fan darrerament. El fet es que és més o menys el contrari, en la pel·lícula no som nosaltres que juguem amb els personatges si no ells amb nosaltres. Tots ells saben molt més del que nosaltres arribem a saber. L’exemple clar és la figura de la Pauleta.

Però sí que d’alguna manera hi ha u toc de sorpresa, tot i que no estigui enllaçat amb la ironia dramàtica, quan es sap que l’assassí és el pare de l’Andreu. En aquests moments la història cobra bastant de sentit i es crea molta profunditat dramàtica.

Mecanismes locals[modifica | modifica el codi]

Hi ha una gran diferència entre narrar i mostrar i realment Pa negre el que fa és mostrat. Mostra les anades i vingudes dels personatges, les seves relacions i les seves reaccions davant les coses.

La història camina per ella sola gràcies a la independència que tenen els personatges d’un narrador extern. El que fa que pugui funcionar sola són les accions dels personatges, els diàlegs que tenen entre ells i tota la posada en escena en general. Es com si tinguessin un escenari d’un teatre i prou, i només en aquella situació s’ha de desenvolupar la trama. Per què està ben escollit mostrar en aquesta història i no bé narrar? La resposta és que mostrant els espectador poden sentir més empatia per el personatge, es poden endinsar dins la història i sentir-se part d’ella. El que fa el fet de tenir un narrador per explicar la història és distanciar a l’espectador d’ella.

Simbolisme[modifica | modifica el codi]

El pa negre del títol simbolitza la pobresa de la postguerra, especialment al bàndol dels vençuts, enfront dels dolços que prenen els rics i que el nen veu en les visites de la seva mare. No és, però, l'únic símbol de la pel·lícula.

Els ocells juguen un paper fonamental: d'una banda representen el lligam afectiu entre pare i fill (per això l'Andreu els destrueix en veure que el seu pare és un assassí), són també una possibilitat frustrada de negoci que representa les aspiracions del pare, és el pseudònim de l'homosexual castrat que desencadena l'acció (convertit en fantasma a les històries infantils), són enterrats per la Núria a un encanteri que suposaria una fugida alternativa al destí marcat pels adults (alternativa que l'Andreu rebutja) i apareixen en forma d'ales imaginàries a l'amic tuberculós de l'Andreu, qui diu que vol volar i fugir de la seva situació.

El bosc reprèn el paper de conte de fades i esdevé un indret màgic, ple de perills i revelacions. Allà l'Andreu descobreix el passat de la Núria, una incipient sexualitat, troba el seu amic malalt, tenen lloc les converses entre els cosins per mirar d'entendre el món i habiten els fantasmes que a la nit espanten les criatures. Igualment al bosc es troben la tia i el seu amant i tenen lloc els dos crims de la pel·lícula.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Projeccions[modifica | modifica el codi]

En 2010 va ser estrenada amb 75 còpies.[3] L'assistència de públic a les sales de projecció durant la primera setmana va superar la xifra dels 28.000 espectadors.[14] En només un mes en cartellera recaptà 700.000 euros, segons xifres de l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC).[15] Arran de les nominacions als premis Goya, la pel·lícula es reestrenà el mes de gener de 2011 a 39 sales de tot l'estat espanyol.[16]

A França es va estrenar amb 40 còpies en versió original subtitulada, amb bones crítiques de la premsa escrita.[17] També es va poder veure a la Xina i al Japó i se'n va negociar la projecció a Alemanya i als Estats Units.[18]

Cursa per l'Oscar[modifica | modifica el codi]

Isona Passola realitzà una intensa campanya de promoció als Estats Units durant la segona meitat del 2011 amb la intenció de millorar la seva candidatura als premis Òscar. El mes de desembre la pel·lícula va ser projectada a Nova York dins del marc del festival Spanish Cinema Now, al Lincoln Center. El gener de 2012 continuà la gira per Los Angeles amb la intenció que la cinta fos escollida entre una de les 5 de parla no anglesa que optarien al premi.[19] Per aconseguir-ho, a mitjans de gener es va publicar el vídeo Good luck, black bread, on personalitats del món de la cultura i l'espectacle, com Josep Carreras, Isabel Coixet, Gerard Piqué, Miquel Barceló, Andrés Velencoso i Ferran Adrià, donaven suport a la cinta.[20]

El 18 de gener de 2011 es va anunciar que Pa negre no havia passat la primera fase de selecció de les pel·lícules candidates a millor film de parla no anglesa, en la qual competia amb unes altres seixanta pel·lícules de tot el món.[21]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «"Pa negre" desembarca a Los Angeles amb elogis, però amb un llarg camí fins als Oscars». 3/24, 14 d'octubre de 2011. [Consulta: 14 d'octubre de 2011].
  2. Montanyà, Xavier. «Venjança a la postguerra». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 76. ISSN: 1695-2014.
  3. 3,0 3,1 «Agustí Villaronga: «Sabia que se'ns reconeixeria, però no tant...»». El Periódico de Catalunya, 12 de gener de 2011. [Consulta: 12 de gener de 2011].
  4. 4,0 4,1 «'Pa negre' dóna el cop amb 14 nominacions als Goya». El Periódico de Catalunya, 12 de gener de 2011. [Consulta: 12 de gener de 2011].
  5. «"Pa negre" arrasa als Premis Gaudí i aconsegueix 13 dels 15 premis a què optava». , 18 de gener de 2011.
  6. Pereda, Olga. «'Pa negre', primera pel·lícula en català que opta a l'Oscar». Madrid: El Periódico de Catalunya, 28 setembre 2011. [Consulta: 28 setembre 2011].
  7. «'Pa negre', seleccionada per anar als Oscar». VilaWeb, 28 de setembre de 2011.
  8. «'Pa negre', candidata de l'acadèmia espanyola als Oscars». Diari Ara, 28 de setembre de 2011.
  9. «Agustí Villaronga roda "Pa negre", adaptació de la novel·la d'Emili Teixidor». 3cat24.cat, 20 de juliol de 2009.
  10. «Pa negre és una pel·lícula molt osonenca, però les emocions que expliquen els personatges són universals». El 9 nou, 16 d'octubre de 2010.
  11. «'Pa negre' també arrasa als Goya». Vilaweb, 14 de febrer del 2011 [Consulta: 14 de febrer de 2011].
  12. 12,0 12,1 Pa negre a Zinemaldia (castellà)
  13. «'Pa negre' obté 14 nominacions als Goya». Diari Ara, 11 de gener del 2011.
  14. «Pa Negre desborda les previsions de recaptació a la primera setmana». Tribuna Catalana, 22 d'octubre 2010.
  15. «Pa Negre desborda les previsions de recaptació a la primera setmana». Racó Català, 18 de novembre 2010.
  16. «"Pa negre" torna a 39 sales de tot l'Estat per l'èxit de nominacions als Goya». 3cat24, 11 de gener de 2011.
  17. «‘Pa negre' s'ha estrenat a França amb 40 còpies». El Punt Avui, 1 de setembre de 2011.
  18. «‘Pa negre' als Oscar». El Punt Avui, 29 de setembre de 2011.
  19. Tió, Marc. «'Pa negre' apunta a Hollywood des de Nova York». Diari Ara [Barcelona], 18/12/2011, p.41. ISSN: 2014-010X.
  20. «"Good luck 'Black Bread'": els famosos fan campanya per 'Pa negre'». Diari Ara, 10/01/2012. [Consulta: 10 de gener de 2012].
  21. «'Pa negre' queda fora dels Oscar». VilaWeb, 18 de gener de 2012. [Consulta: 5 de febrer de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema