Pa tabun
.JPEG) | |
| Característiques | |
|---|---|
| Regió | Iraq, Líban, Síria, Israel, Jordània, Palestina, Turquia i Iemen |
| País d'origen | Orient Mitjà (Iraq) |
| Gastronomia | Pa pla wrap |
| Detalls | |
| Tipus | pa pla i plat  |
| Ingredients principals | farina de blat, llevat de forner, sal i aigua potable |
El pa tabun (en àrab خبز طابون, ẖubz ṭābūn) o lafa (en àrab لفة, lafa; en hebreu לאפה) és un pa pla d'Orient Mitjà. A Jerusalem també se l'anomena esh-tanur (en hebreu אַשתנוּר).[1] És un tipus de pa pla que, de forma tradicional en moltes cuines de la regió, es fa coure dins d'un forn tabun i es sol menjar untat amb una ampla gamma de productes alimentaris, o també es sol emprar com embolcall de diferents aliments.[2] El pa tabun és un clàssic de la cuina del proper orient a tot el món,[3] i es sol vendre en parades de menjar ràpid al carrer, de vegades farcit amb hummus, falàfel o xauarma.[4]
Història
[modifica]Registres judicials islàmics del segle XVII de la Jerusalem otomana esmenten un pa com el tabun actual anomenat "pa hasawi" (en àrab: حصوي, lit. "de còdols"), cuit sobre un llit de pedres de riu llises. Registres anteriors de 1530 a 1598 també enumeren els preus dels pans Ṭabbūni i Tannūri.[5]
Gustaf Dalman, un orientalista alemany, va documentar la seva elaboració a Palestina a principis del segle XX, entre altres tipus de pans.A Palestina, el pa pla plegat sovint s'omplia amb una barreja d'espinacs i ceba, o amb formatge quallada i barreja de ceba, o amb panses i pinyons. El pa tabun ordinari era lleugerament més petit que el pa tannur ordinari. Al llarg dels segles, la fabricació de pa en tabuns comunitaris va tenir un paper social important per a les dones dels pobles palestins.[6]
El pa lafa, que és lleugerament tou, semblant a la pita iraquiana (també lleugerament tova), de gruix mitjà, no s'estripa fàcilment i és utilitzat majoritàriament per ser farcit amb xauarma en els establiments de menjar ràpid. És popular a Israel, on és comú a les fleques i a les guinguetes d'alimentació.[7][8]
Vegeu també
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ Eating pious pastries in Mea Shearim
- ↑ «Ambassador of peace or cuisine from mideast?». Arxivat de l'original el 2020-05-11. [Consulta: 19 març 2018].
- ↑ . ISBN 978-1-74104-856-8.
- ↑ «Different Breads at your Jerusalem Hotel». Arxivat de l'original el 2009-02-18. [Consulta: 19 març 2018].
- ↑ Cohen, Amnon. Economic Life in Ottoman Jerusalem. Cambridge University Press, 10-11-2010.
- ↑ Dalman, Gustaf «4, Brot, Öl und Wein». Arbeit und Sitte in Palästina, 1935.
- ↑ Sarah Nadav. «Let’s meat at Aish - restaurant specializes in Eastern-style meats and delicious salads». The Jerusalem Post, 04-09-2010. [Consulta: 13 febrer 2012].
- ↑ «Did You Know? Israeli Cuisine Arxivat 2014-11-06 a Wayback Machine.». Embassy of Israel, Washington, D.C., 04-09-2010. [Consulta: 13 febrer 2012].
Enllaços externs
[modifica]