Vés al contingut

Pablo Larraín Matte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pablo Larraín)
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
Plantilla:Infotaula personaPablo Larraín Matte
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 agost 1976 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Arts, Ciències i Comunicació - comunicació audiovisual
Centro de Investigación Teatral La Memoria (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró clar Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsMarró fosc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció, producció cinematogràfica i guionatge cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, muntador, realitzador, guionista, productor de cinema, productor executiu, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAlfredo Castro Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaLarraín family (en) Tradueix i Matte family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAntonia Zegers (2008–2014) Modifica el valor a Wikidata
ParesHernán Larraín Modifica el valor a Wikidata  i Magdalena Matte Modifica el valor a Wikidata
GermansHernan Larrain Matte Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1883257 TMDB (persona): 225009 Allmovie (artista): p496299 Modifica el valor a Wikidata

Pablo Larraín Matte (Santiago, Regió Metropolitana de Santiago; 19 d'agost de 1976) és un cineasta (director, productor i guionista) xilè, nominat als Premis Oscar en 2013 per No, així com als Premis Globus d'Or en 2015 per El club i en 2016 per Neruda. En 2016 va estrenar la pel·lícula Jackie, sobre la vida de Jacqueline Kennedy.[1]

Biografia

[modifica]

Fill d'Hernán Larraín —Ministre de Justícia i Drets Humans en el segon govern de Sebastián Piñera i expresident de la UDI, partit de dreta conservadora—, i de Magdalena Matte —exministra d'Habitatge i Urbanisme en el primer govern de Sebastián Piñera—, va estudiar comunicació audiovisual a la Universitat d'Arts, Ciències i Comunicació (UNIACC).

És soci fundador de Fábula, una empresa dedicada al desenvolupament de cinema i comercials on ha exercit diversos projectes.[2]

El seu primer llargmetratge, Fuga el va dirigir en 2005; va ser estrenat comercialment a Xile al març de 2006 i va obtenir reconeixement internacional en guanyar als festivals de Cartagena, Màlaga i de Cinema Llatinoamericà de Trieste.[3] Les seves següents pel·lícules —Tony Manero i Post Mortem— consolidaren el seu èxit.[4]

El 2011 va debutar com a director d'una sèrie televisiva, Prófugos.

El seu quart llargmetratge és No, una pel·lícula en la qual el mexicà Gael García Bernal interpreta un publicista que desenvolupa una campanya a favor del "No" en el plebiscit de 1988, per impedir que Augusto Pinochet seguís en el poder.[5] No va ser nominada al Premi Oscar en la categoria de Millor Pel·lícula de parla no Anglesa, convertint-se en la primera pel·lícula xilena nominada als Premis de l'Acadèmia.[6]

El febrer de 2015 va estrenar a la Berlinale la seva cinquena pel·lícula, El club, on va obtenir l'Os de Plata-Gran Premi del Jurat.[7] La cinta és un drama centrat en un grup de capellans que per haver comès actes reprovatoris l'Església catòlica els manté amagats en una casa d'un poble remot.[8] La cinta es va guanyar una nominació als Globus d'Or en la categoria de Millor pel·lícula en llengua no anglesa.[9]

Va debutar en el gènere del videoclip en 2013, amb un per a la cançó Detrás del alma, que forma part del nou àlbum Se caiga el cielo del grup Electrodomésticos.[10] A l'any següent va dirigir per primera vegada una òpera: Katia Kabanova de Leoš Janáček,[11] estrenada al Teatro Municipal de Santiago el dos de maig.[12]

A la fi de 2017 es va anunciar que Larraín dirigiria una sèrie de thriller religiós anomenada Santa María. La producció es durà a terme per les cadenes Fox Networks Group Latin America i Movistar+ España.[13]

Larraín va participar en la sèrie Homemade, una antologia composta de curtmetratges dirigits per diversos cineastes durant la pandèmia de malaltia per coronavirus i estrenada per Netflix en 2020. La resta dels curtmetratges van estar dirigits per Sebastián Lelio, Ladj Ly, Paolo Sorrentino, Rachel Morrison, Naomi Kawase, Ana Lily Amirpour i Kristen Stewart, entre d'altres.[14]

Vida personal

[modifica]

Malgrat la seva connexió familiar dretana, la seva obra com a cineasta no té res a veure amb aquest corrent polític i, en qualsevol cas, és la d'un antipinochetista convençut. "A Xile, la dreta és responsable directa, a través del govern de Pinochet, del que va passar amb la cultura en aquests anys, no sols amb l'eliminació i la no propagació d'ella sinó, també, en la persecució d'autors i artistes", va declarar Larraín a l'Agència EFE en 2008. Va afirmar que "Xile va estar gairebé vint anys sense possibilitat d'expressar-se des del punt de vista artístic" i va opinar que "la dreta en el món no té molt interès per la cultura i això revela la ignorància que probablement tenen, perquè és difícil que algú gaudeixi o s'encanti amb coses que no coneix".[15]

Està separat, des de fins de 2014, de l'actriu Antonia Zegers,[16] amb qui té dos fills, Juana (2008)[17] i Pascual (2011).

Filmografia

[modifica]

Director

Guionista

  • 2006: Fuga
  • 2008: Tony Manero
  • 2010: Post mortem

Productor

Premis i nominacions

[modifica]

Premis Oscar

[modifica]
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2013Millor pel·lícula de parla no AnglesaNoNominat

Premis Globus d'Or

[modifica]
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2016Millor pel·lícula en llengua no anglesaNerudaNominat
2015 Millor pel·lícula en llengua no anglesa El club Nominat

Premis Platino [18]

[modifica]
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2017 Millor Pel·lícula NerudaNominat
2017 Millor direcció NerudaNominat
2016Millor pel·lículaEl clubNominat
2016Millor direccióEl clubNominat
2016Millor guióEl clubGuanyador

Premis Fènix

[modifica]
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2015Millor pel·lículaEl clubGuanyador
2015Millor direccióEl clubGuanyador
2015Millor guióEl clubGuanyador
2016Millor pel·lículaNerudaGuanyador
2016Millor direccióNerudaNominat

Premis Ariel

[modifica]
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2009Millor pel·lícula iberoamericanaTony ManeroNominat

Premis Pedro Sienna

[modifica]
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2007Millor llargmetratge ficcióFugaNominat
2007Millor guióFugaNominat
2009Millor llargmetratge ficcióTony ManeroNominat
2009Millor direccióTony ManeroNominat
2009Millor guióTony ManeroNominat
2011Millor llargmetratge ficcióPost mortemNominat
2011Millor guióPost mortemNominat
2012Millor llargmetratge ficcióNoGuanyador
2016Millor llargmetratge ficcióEl clubGuanyador
2016Millor direccióEl clubGuanyador
2016Millor guióEl clubGuanyador

Premis Altazor

[modifica]
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2009Millor direccióTony ManeroNominat
2013Millor direccióNoGuanyador
Festival Internacional de Cinema de Canes
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2012[19]Premi Quinzena de RealitzadorsNoGuanyador

Altres premis

[modifica]
EsdevenimentAnyCategoriaPel·lícula
Festival Internacional de Torí2008Millor pel·lículaTony Manero
Festival Internacional de Cinema de l'Havana2008Gran CoralTony Manero
Festival Internacional de Varsòvia2008Premi Especial del JuratTony Manero
Festival Internacional d'Istanbul2009Millor Pel·lículaTony Manero
Festival Internacional de Rotterdam2009Premi KNFTony Manero
Festival Internacional de Cinema d'Antofagasta2010Millor pel·lículaPost mortem
Festival Internacional de Cinema de l'Havana2010Segon Premi Coral i Premi de la CríticaPost mortem
Festival Internacional de Cinema de l'Havana2012Primer premi Coral al millor llargmetratge de ficcióNo[20]
Festival Internacional de Cinema de Berlín2015Os de Plata-Gran Premi del JuratEl club[7]
Festival de Cinema de Chicago2015Millor directorEl club
Festival Internacional de Cinema de l'Havana2015Gran CoralEl club
Festival Internacional de Cinema de Durango2015Centaure d'Or (Millor Director)El Club
Festival Internacional de Cinema de Toronto2016Platform PrizeJackie

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jackie Kennedy, la reina de Camelot, Público (España), 16/02/2017
  2. ↑ Página de Fábula; acceso 19.02.2012
  3. ↑ Lista de Premios en IMDb, en inglés; acceso 18.05.2012
  4. ↑ Dominique CASIMIRO, "Le cinéma sans tain / teint de Pablo Larrain", Narcisse à l'écran, Bénédicte Brémard, Julie Michot y Carl Vetters (ed.), Les Cahiers du Littoral, n.° 15, 2012, pp. 69-81
  5. ↑ Película de Pablo Larraín sobre el plebiscito comienza a sonar para Cannes, El Mercurio Online, 17.02.2012; acceso 19.02.2012
  6. ↑ «NO es nominada como mejor película extranjera al Oscar y se transforma en la primera cinta chilena seleccionada». La Tercera, 10-01-2013 [Consulta: 10 gener 2013]. Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 19 setembre 2020].
  7. 1 2 'Taxi', del iraní Jafar Panahi, logra el Oso de Oro de la Berlinale, El Mundo, 14.02.2015; acceso 15.02.2015
  8. ↑ Gregorio Belinchón. El cine chileno exhibe músculo en Berlín, El País, 12.02.2015; acceso 15.02.2015
  9. ↑ «"El Club" de Pablo Larraín es nominada a los Globo de Oro 2016». Emol, 10-12-2015 [Consulta: 10 desembre 2015].
  10. ↑ Marcos Moraga. Larraín debuta en los videoclips Arxivat 2013-08-06 a Wayback Machine., La Tercera, 01.06.2013; acceso 02.06.2013
  11. ↑ Juan Antonio Muñoz H. Desigual estreno en Chile de "Katia Kabanova", El Mercurio, 04.05.2014; acceso 15.02.2015
  12. ↑ Jorge Letelier F. Pablo Larraín y su debut en la ópera: "Es un privilegio muy grande, un lujo" Arxivat 2016-05-02 a Wayback Machine., La Tercera, 02.05.2014; acceso 15.02.2015
  13. ↑ Emol. Fox Latinoamérica firma acuerdo para desarrollar serie creada por el director Pablo Larraín, Emol, 14.12.2017; acceso 14.12.2017
  14. ↑ ««Homemade»: Larraín y Lelio llegan a Netflix con serie de cortos grabados en cuarentena». Solo Artistas Chilenos, 24-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 1r juliol 2020].
  15. ↑ Cineasta Pablo Larraín dice que la derecha es "responsable directa" del apagón cultural sufrido por el país Arxivat 2010-08-27 a Wayback Machine., nota de l'Agencia EFE reproducida en La Tercera, 01.08.2008; acceso 19.02.2012
  16. ↑ Cristián Farías / Carlos Zúñiga. La muy íntima amistad del director de cine Pablo Larraín y Virginie Ledoyen, sex symbol de la película La Playa, de Leo DiCaprio, Glamorama, 27.05.2015; acceso 11.09.2015
  17. ↑ Carolina Farías. Se acabó la dulce espera de Antonia Zegers: Fue mamá, Terra, 19.03.2008; acceso 19.02.2012
  18. ↑ «Nominaciones a los Premios PLATINO del cine Iberoamericano 2016» (en castellà). , 09-06-2016 [Consulta: 25 gener 2018].
  19. ↑ pel·lícula chilena 'No' gana la Quincena de Realizadores de Cannes, El Mercurio, 25.05.2012; acceso 26.05.2012
  20. ↑ pel·lículas chilenas triunfan en Festival de Cine de La Habana Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine., nota de l'Agencia EFE reproducida en La Tercera, 14.12.2012; acceso 16.12.2012

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pablo Larraín Matte
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pablo_Larraín_Matte&oldid=36947457»