Pablo Milanés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPablo Milanés
Pablo milanes.jpg
Biografia
Naixement 24 febrer 1943 (76 anys)
Bayamo
Activitat
Ocupació Cantautor, cantant, guitarrista i poeta
Veu Tenor
Instrument Guitarra i veu
Discogràfica Wrasse Records Tradueix

IMDB: nm0586888 Musicbrainz: d7437c1b-08fd-4903-9b3a-ec7be866c38d Songkick: 9596
Modifica les dades a Wikidata

Pablo Milanés (Bayamo, Cuba, 24 de febrer de 1943) és un compositor, cantant, guitarrista i cantautor cubà, un dels fundadors —amb Silvio Rodríguez i Noel Nicola— de la Nueva Trova Cubana.

Biografia[modifica]

Pablo Milanés nasqué a la ciutat cubana de Bayamo (província d'Oriente), però estudià música al Conservatori Municipal de L'Havana, la capital del país.

Quan començava va rebre la influència de la música tradicional cubana i del feeling (‘sentiment’, en anglès). El feeling és un estil musical que s'inicià a Cuba durant els anys quaranta i suposava una nova manera d'enfrontar la cançó, on el sentiment definia la interpretació, i estava influït pels corrents estatunidencs de la cançó romàntica i del jazz. El feeling s'acompanyava d'una guitarra, a l'estil dels antics trobadors, però enriquit per harmonitzacions jazzístiques. Així s'establia aquesta nova forma de comunicació o "feeling" amb el públic.

Com a intèrpret, el 1964 Milanés s'incorporà al quartet "Los Bucaneros", tot i que també actuava com a solista ocasional, fins que es va poder consagrar en solitari. El 1965 publicà Mis 22 años, que molts consideren la frontissa entre el feeling i les noves formes musicals de la Nueva Trova Cubana.

Cap al 1966, Milanés fou enviat per les autoritats a un camp de treball forçós de l'UMAP, a la zona de Camagüey, al centre de l'illa. Després d'escapar-se a L'Havana per denunciar les injustícies que havia patit, fou empresonat durant dos mesos i després enviat a un campament de càstig fins a la dissolució de l'UMAP a finals del 1967. En sengles entrevistes el 2015, Milanés qualificà el camp de treball forçós com “un campo de concentración stalinista”,[1] i comentà que encara espera que el govern cubà li demani perdó pels patiments que se li van causar en aquella època.[2]

Influït per la Primera Trobada Internacional de la Cançó Protesta, celebrada a Varadero el 1967, Milanés començà a fer cançons de contingut polític.[3] El 1968, Milanés oferí el seu primer concert amb Silvio Rodríguez a la Casa de las Américas. Això seria la primera mostra del que més tard, el 1972, seria el moviment musical popular de la Nueva Trova Cubana. A la Casa de las Américas fou on conegué a diversos representants de l'elit cultural i musical d'altres països llatinoamericans amb els que compartia preocupacions socials. Violeta Parra, Mercedes Sosa, Daniel Viglietti, Chico Buarque, Simone, Vinícius de Moraes, Milton Nascimento, Víctor Jara i molts més van passar per la Casa de las Américas en aquella època.

Com a compositor, Pablo Milanés ha tocat diversos estils, entre ells el son cubà i la cançó protesta a finals dels anys seixanta. Pertangué al Grupo de Experimentación Sonora i també ha compost temes per al cinema. A través del GESICAIC, tant Pablo Milanés com altres destacats músics cubans, inclòs Silvio Rodríguez, participen en un taller creatiu on es formava joves talents cinematogràfics cubans, tot ensenyant-los el millor de la música cubana, i d'on en sortiria, posteriorment, una generació de cineastes que sabien combinar a la perfecció música i cinema. Aquesta etapa de Pablo Milanés abasta des dels darrers anys seixantes fins a la meitat de la dècada següent, amb temes com aquests: Yo no te pido, Los años mozos, Cuba va, Hoy la vi, Yolanda, No me pidas, Los caminos, Pobre del cantor, Hombre que vas creciendo, Yo pisaré las calles nuevamente, etc.

Els primers anys vuitanta, Pablo Milanés formà el seu propi grup amb diversos amics que també havien estat al GESICAIC. Aquesta etapa es caracteritza per la riquesa dels recursos musicals que empren i per la varietat de gèneres que toquen, tot i que els continguts segueixen tenint un fort component social.

Alguns grans amics de Pablo Milanés, entre els que hi havia Víctor Manuel, Ana Belén, Luis Eduardo Aute i Mercedes Sosa, es van reunir el 1985 per fer-li un disc d'homenatge titulat Querido Pablo. No seria l'últim, ja que el 2002 aparegué la seqüela Pablo querido.

El 2005 compongué una part de la banda sonora de la pel·lícula Siempre Habana, dirigida per Ángel Peláez, amb cançons com Yolanda, Yo me quedo, Amo a esta isla, El breve espacio en que no estás, Para vivir i Cuánto gané, cuánto perdí.

La llista dels seus col·laboradors és llarga, i hi destaquen Silvio Rodríguez, Ana Belén, Fito Páez, Ricardo Arjona, el grup Maná, Luís Represas, Joaquín Sabina, Caco Senante, Ismael Serrano, Joan Manuel Serrat, Los Van Van, Carlos Varela, Lilia Vera, Víctor Manuel o Javier Ruibal.

Actualment viu amb la seva esposa i els seus dos fills a la ciutat gallega de Vigo.

Posició política[modifica]

Tot i ser un defensor incondicional de la Revolució cubana, Pablo Milanés s'ha caracteritzat sempre per mantenir una posició de crítica pública dels errors que, segons ell, s'han comès en la conducció del país.[4] El març de 2010, preguntat sobre la vaga de fam de Guillermo Fariñas, Milanés contestà: «Cal condemnar des del punt de vista humà. Aquestes coses no es fan. Les idees es discuteixen i es combaten, no s'empresonen». A la mateixa entrevista advocà per un canvi polític a Cuba, sense tocar el lideratge de Fidel i Raúl Castro, però «con arreglos».[5]

Discografia[modifica]

La discografia de Milanés inclou més de 40 àlbums en solitari, a més d'una quinzena de treballs amb el GESI, i una gran quantitat de participacions en àlbums col·lectius i col·laboracions amb altres artistes.[6]

Com a solista[modifica]

  • 1973: Versos sencillos de José Martí
  • 1975: Canta a Nicolás Guillén
  • 1976: La vida no vale nada
  • 1977: No me pidas
  • 1979: El guerrero
  • 1979: Aniversarios
  • 1982: Filin 1
  • 1982: Yo me quedo
  • 1983: El pregón de las flores, amb Lilia Vera
  • 1983: Años 1, amb Luis Peña
  • 1984: Ao vivo no Brasil
  • 1985: Querido Pablo
  • 1985: Comienzo y final de una verde mañana
  • 1986: Años 2, amb Luis Peña i Cotán
  • 1987: Buenos días, América
  • 1987: Trovadores, amb Armando Garzón
  • 1988: Proposiciones
  • 1989: Filin 2
  • 1989: Filin 3
  • 1990: Identidad
  • 1991: Canto de la abuela
  • 1991: Filin 4
  • 1991: Filin 5
  • 1992: Años 3, amb Luis Peña, Cotán i Compay Segundo
  • 1994: Canta boleros en Tropicana
  • 1994: Evolución
  • 1994: Igual que ayer, amb Caco Senante
  • 1994: Orígenes
  • 1994: Plegaria
  • 1995: Si yo volviera a nacer, amb María Felicia i José María Vitier
  • 1995: En blanco y negro, amb Víctor Manuel
  • 1997: Despertar
  • 1998: Vengo naciendo
  • 2000: Días de gloria
  • 2000: Live from New York City
  • 2002: Pablo Querido
  • 2005: Como un campo de maíz
  • 2005: Líneas paralelas, amb Andy Montañez
  • 2008: Regalo
  • 2008: Feeling 6
  • 2008: Raúl y Pablo, amb Raúl Torres
  • 2010: Palacio Municipal de Congresos de Madrid, (gravat en viu amb Chucho Valdés)
  • 2013: Renacimiento

Amb el GESI (Grupo de Experimentación Sonora)[modifica]

  • 1971: Cuba va (Pablo Milanés, Silvio Rodríguez i Noel Nicola)
  • 1971: Cuba va (Pablo Milanés, Silvio Rodríguez i Noel Nicola)
  • 1973: Grupo de Experimentación Sonora del ICAIC (GESI)
  • 1974: Grupo de Experimentación Sonora del ICAIC (GESI)
  • 1974: Grupo de Experimentación Sonora del ICAIC 2 (GESI)
  • 1975: Grupo de Experimentación Sonora del ICAIC 3 (GESI)
  • 1975: Compañero presidente
  • 1976: La Nueva Trova Cubana en vivo (Pablo Milanés, Sara González, Amaury Pérez i GESI)
  • 1976: Grupo de Experimentación Sonora del ICAIC 4 (GESI)
  • 1976: El hombre de Maisinicú (GESI)
  • 1984: 25 años de cine cubano. Revolución 1 (GESI)
  • 1984: 25 años de cine cubano. Revolución 2 (GESI)
  • 1997: GESI Vol. I (GESI)
  • 1997: GESI Vol. II (GESI)
  • 1997: GESI Vol. III (GESI)

Col·lectius[modifica]

  • 1970: Canción protesta: Protest song of Latin America
  • 1975: Hombro con hombro
  • 1975: La canción, una arma de la revolución
  • 1977: 7 Festival des politischen liedes
  • 1983: En México (amb Silvio Rodríguez)
  • 1984: En vivo en Argentina (amb Silvio Rodríguez)
  • 1993: Piero & Pablo en vivo (amb Piero)
  • 1993: Temas del cine cubano
  • 1996: Éxitos de la Nueva Trova
  • 1997: Con ciertos amigos (amb Xiomara Laugart i Raúl Torres, gravat el 1989)
  • 1998: Antología de la Nueva Trova Vol. 1
  • 1998: Antología de la Nueva Trova Vol. 2
  • 1999: Carta de provincia (amb Lázaro García)
  • 1999: Lo + Plus
  • 2000: ¡Mira que eres canalla, Aute!
  • 2001: Encuentros con La Habana
  • 2001: Canción para Vieques
  • 2002: Canciones del buen amor (amb José María Vitier)
  • 2003: Del agua que bebimos
  • 2003: 18 boleros chulos
  • 2004: Neruda en el corazón
  • 2005: Cuba le canta a Serrat
  • 2011: La Habana canta a Sabina

Col·laboracions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pablo Milanés: "Tengo dudas del deseo de EE.UU. de penetrar en Cuba", La Tercera, 13 de gener de 2015
  2. “La apertura cubana es un maquillaje”, El País, 14 de febrer de 2015
  3. Clara Díaz Pérez: Pablo Milanés: con luz propia. pàg. 50
  4. «Querido Pablo», article del diari El País, Madrid, 27 d'agost de 2011.
  5. Álvarez, Rafael J.: Entrevista a Pablo Milanés al diari El Mundo, Madrid, 13 de març de 2010.
  6. Cancioneros.com. «Discografía de Pablo Milanés». [Consulta: 31 març 2012].

Enllaços externs[modifica]