Pacaner

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPacaner
Carya illinoinensis
Pecan orchard.jpg
Dades
Font de Q20786996 Tradueix
Planta
Tipus de fruit nou
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaJuglandaceae
GènereCarya
EspècieCarya illinoinensis
(Wangenh.) K.Koch
Nomenclatura
Basiònim Juglans illinoinensis Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Carya illinoinensis
Nou de pecan

El Pacaner (Carya illinoinensis) és un arbre de la mateixa família botànica que el noguer (Juglandaceae) originari del centre dels Estats Units.

nous de pacaner madures

Descripció[modifica]

Arbre monoic que pot superar els 30 metres d'alçada, caducifoli, fulles alternes i pinnades de fins a 70 cm de llarg. Flors de pol·linització anemòfila les masculines en forma d'ament de color verd les femenines en forma d'espiga. Els fruits es disposen en raïms i són oblongs de 6 cm de llarg i 3 cm d'ample.

Conreu[modifica]

Necessita prop de mil hores de fred (hores en què la temperatura ha estat per sota del llindar dels 7 °C) per la qual cosa no pot conrear-se en climes tropicals. A l'hivern suporta temperatures per sota dels -20ªC. No aguanta la secada es fa en climes humids o en regadiu. Algunes varietats americanes són: Curtis, Frotscher, Moneymaker o Pabst Arbre de creixement lent tarda uns 10 anys a donar fruit però quan és adult pot donar 100 kg de nous. Viu molts anys.

Usos[modifica]

Pastís de fruits de pacaner

Les nous del pacaner s'anomenen pacanes (pacana en singular)[1] i són comestibles (70% d'oli) i la fusta (pesant i dura) té molts usos en ebenisteria i com a combustible o fusta per fumar productes alimentaris.

L'oli de llavors del pacaner (en anglès: Cashew shell oil) és tòxic pels humans però hi ha estudis que indiquen que actua contra la càries dental.[2] L'oli de pacaner es fa servir per al tractament de la fusta i contra l'atac dels tèrmits, a més es fa servir com additiu als líquids dels frens en automoció.[3]

Referències[modifica]

  1. Institut d'Estudis Catalans
  2. Masaki Himejima, Isao Kubo «Cashew oil may conquer cavities». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 39, February, 1991, pàg. 418–421. DOI: 10.1021/jf00002a039.
  3. Daniel J. McConville «Cardolite saga in a nutshell». Chemical Week, 29-10-1997.

Enllaços externs[modifica]