Vés al contingut

Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals
ICESCR Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Identificador de llei o regulació昭和54年条約第6号 Modifica el valor a Wikidata
Tipustractat de les Nacions Unides
instrument internacional de drets humans
core international human rights instrument (en) Tradueix
obra escrita Modifica el valor a Wikidata
Part deUnited Nations General Assembly Resolution 2200 A (en) Tradueix, Pactes Internacionals de Drets Humans, Carta Internacional de Drets Humans, dret internacional dels drets humans i instrument internacional de drets humans Modifica el valor a Wikidata
Vigència16 desembre 1966 Modifica el valor a Wikidata - 
AutorAssemblea General de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1r gener 1967 Modifica el valor a Wikidata
Entrada en vigor3 gener 1976 Modifica el valor a Wikidata
Temaeconomic rights (en) Tradueix
social rights (en) Tradueix
drets culturals Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióGuernsey Modifica el valor a Wikidata
DipositariSecretari General de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Llengua originaltxec Modifica el valor a Wikidata

Obra completa aohchr.org… Modifica el valor a Wikidata
Estats part i signats pel Pacte:
  Signat i ratificat
  Signat però no ratificat
  Ni signat ni ratificat

El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, PIDESC (ICESCR, per la seva sigla en anglès) és un tractat multilateral general que reconeix drets de segona generació i estableix mecanismes per a la seva protecció i garantia. Va ser adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides mitjançant la Resolució 2200 A (XXI), de 16 de desembre de 1966 i va entrar en vigor el 3 de gener de 1976. Les parts es comprometen a treballar per a la concessió dels drets econòmics, socials i culturals de les persones, inclosos els drets laborals i els drets a la salut, l'educació i un nivell de vida adequat. Al desembre de 2008, el Pacte va tenir 160 membres.[1][2] Altres sis països havien firmat, però encara no han ratificat el Pacte.

El Pacte és part de la Carta de les Nacions Unides, junt amb la Declaració Universal dels Drets Humans i el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, inclosa l'última del Primer i Segon Protocols Facultatius.[3]

El Pacte és supervisat pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides.[2]

Gènesis

[modifica]

El PIDESC té les seves arrels en el mateix procés que va conduir a la Declaració Universal dels Drets Humans.[4] A la Conferència de San Francisco de 1945 s'havia proposat una "Declaració sobre els drets essencials de l'home" que va donar lloc a la fundació de les Nacions Unides, i el Consell Econòmic i Social va rebre l'encàrrec de redactar-la.[5] Al principi del procés, el document es va dividir en una declaració que estableix els principis generals dels drets humans i una convenció o pacte que conté compromisos vinculants. La primera va evolucionar cap a la DUDH i va ser adoptada el 10 de desembre de 1948.[5]

La redacció de la convenció va continuar, però hi havia diferències significatives entre els membres de l'ONU sobre la importància relativa dels drets civils i polítics negatius versus els drets econòmics, socials i culturals positius.[6] Això va fer que finalment la convenció es dividís en dos pactes separats, "un per contenir els drets civils i polítics i l'altre per contenir els drets econòmics, socials i culturals".[7] Els dos pactes havien de contenir tantes disposicions semblants com fos possible i s'havien d'obrir a la signatura simultàniament.[7] Cadascun inclouria també un article sobre el dret de tots els pobles a l'autodeterminació.[8]

El primer document es va convertir en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i el segon en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Els esborranys van ser presentats a l'Assemblea General de l'ONU per a la seva discussió el 1954 i adoptats el 1966.[9]

Resum

[modifica]

El Pacte segueix l'estructura de la DUDH i el PIDCP, amb un preàmbul i trenta-un articles, dividits en cinc parts.[10]

Primera part

[modifica]

La part 1 (article 1) reconeix el dret de tots els pobles a l'autodeterminació, inclòs el dret a "determinar lliurement el seu estatus polític",[11] perseguir els seus objectius econòmics, socials i culturals, i gestionar i disposar dels seus propis recursos. Reconeix un dret negatiu d'un poble a no ser privat dels seus mitjans de subsistència,[12] i imposa l'obligació a aquelles parts encara responsables de territoris no autogovernats i de confiança (colònies) d'encoratjar i respectar la seva autodeterminació.[13]

Segona part

[modifica]

La part 2 (articles 2-5) estableix el principi de "realització progressiva". També exigeix que els drets siguin reconeguts "sense discriminació de cap mena per raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o d'un altre tipus, origen nacional o social, propietat, naixement o qualsevol altra condició".[14] Els drets només poden ser limitats per llei, d'una manera compatible amb la naturalesa dels drets, i només amb la finalitat de "promoure el benestar general en una societat democràtica".[15]

Tercera part

[modifica]

La part 3 (articles 6 a 15) enumera els mateixos drets. Aquests inclouen els drets següents:

  • a treballar, en «condicions justes i favorables», [16] amb dret a formar sindicats i afiliar-se (articles 6, 7 i 8);
  • a la protecció social, inclosa la seguretat social (article 9);
  • a la vida familiar, inclòs el permís parental retribuït i la protecció dels fills (article 10);
  • a un nivell de vida adequat, incloent-hi l'alimentació, la roba i l'habitatge adequats, i la "millora contínua de les condicions de vida" (article 11);
  • a la salut, concretament "el nivell més alt possible de salut física i mental" (article 12);
  • a l'educació, inclosa l'educació primària universal gratuïta, l'educació secundària generalment disponible i l'educació superior igualment accessible. Això hauria d'anar encaminat a "el ple desenvolupament de la personalitat humana i el sentit de la seva dignitat" [17] i permetre que totes les persones participin efectivament en la societat (articles 13 i 14);
  • a la participació en la vida cultural (article 15).

Com que els drets negatius i positius són drets que obliguen a l'acció (drets positius) o a la inacció (drets negatius), molts d'aquests drets esmentats inclouen accions específiques que s'han de dur a terme per realitzar-los, ja que són drets econòmics, socials i culturals positius que van més enllà dels drets negatius civils i polítics relativament inactius.

Quarta part

[modifica]

La part 4 (articles 16 a 25) regula l'informe i el seguiment del Pacte i les mesures adoptades per les parts per implementar-lo. També permet que l'òrgan de seguiment –originalment el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides– ara el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals faci recomanacions generals a l'Assemblea General de les Nacions Unides sobre les mesures adequades per fer realitat els drets (article 21).

Cinquena part

[modifica]

La part 5 (articles 26 a 31) regula la ratificació, l'entrada en vigor i l'esmena del Pacte.

Protocol opcional

[modifica]

El Protocol facultatiu del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals és un acord secundari al Pacte que permet a les seves parts reconèixer la competència del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals per examinar les queixes de persones.[18]

El Protocol facultatiu va ser adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 2008 [19] Va començar a rebre signatures el 24 de setembre de 2009,[20] i fins al juliol de 2023 ha estat signat per 46 parts i ratificat per 27.[21] Després d'haver superat el llindar de ratificacions requerides, va entrar en vigor el 5 de maig de 2013.[22]

Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals

[modifica]

El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals és un òrgan d'experts en drets humans encarregat de supervisar l'aplicació del Pacte. Està format per 18 experts independents en drets humans, elegits per a mandats de quatre anys, amb la meitat dels membres escollits cada dos anys.[23]

A diferència d'altres òrgans de vigilància dels drets humans, el comitè no va ser establert pel tractat que supervisa. Més aviat, va ser establert pel Consell Econòmic i Social arran del fracàs de dos òrgans de seguiment anteriors.[24]

Tots els estats que en formen part han de presentar informes periòdics al Comitè on es descriuen les mesures legislatives, judicials, polítiques i altres que han pres per implementar els drets afirmats en el Pacte. El primer informe s'ha de presentar en un termini de dos anys des de la ratificació del Pacte; a partir d'aleshores, els informes s'han de presentar cada cinc anys.[25] El Comitè examina cada informe i adreça les seves preocupacions i recomanacions a l'Estat part en forma d'"observacions finals".

El Comitè es reuneix normalment cada maig i novembre a Ginebra.[26]

Estats partidaris

[modifica]

Els estats que formen part del pacte són els següents: [27]

Estat Data de la signatura Data de la ratificació o adhesió Notes
Afganistan 24 gener 1983
Albània 4 octubre 1991
Algèria 10 desembre 1968 12 setembre 1989
Angola 10 gener 1992
Antigua i Barbuda 3 juliol 2019
Argentina 19 febrer 1968 8 agost 1986
Armènia 13 setembre 1993
Austràlia 18 desembre 1972 10 desembre 1975
Àustria 10 desembre 1973 10 setembre 1978
Azerbaidjan 13 agost 1992
Bahames 4 desembre 2008 23 desembre 2008
Bahrain 27 setembre 2007
Bangladesh 5 octubre 1998
Barbados 5 gener 1973
Belarús 19 març 1968 12 novembre 1973 Signat i ratificat com a República Socialista Soviètica de Belarús.
Bèlgica 10 desembre 1968 21 abril 1983
Belize 6 setembre 2000 9 març 2015
Benin 12 març 1992
Bolívia 12 agost 1982
Bòsnia i Hercegovina 1 setembre 1993 Yugoslavia va signar el conveni el 8 d'agost del 1967 i el va ratificar el 2 de juny del 1971.
Brasil 24 gener 1992
Bulgària 8 octubre 1968 21 setembre 1970
Burkina Faso 4 gener 1999
Burundi 9 maig 1990
Cambodja 17 octubre 1980 26 maig 1992 Democratic Kampuchea va signar el conveni el 17 d'octubre del 1980
Camerun 27 juny 1984
Canada 19 maig 1976
Cap Verd 6 agost 1993
República Centreafricana 8 maig 1981
Txad 9 juny 1995
Xile 16 setembre 1969 10 febrer 1972
China 27 octubre 1997 27 març 2001 La República de la Xina el va signar el 5 d'octubre del 1967
Colòmbia 21 desembre 1966 29 octubre 1969
Comores 25 setembre 2008
República del Congo 5 octubre 1983
Costa Rica 19 desembre 1966 29 novembre 1968
Costa d'Ivori 26 març 1992
Croàcia 12 octubre 1992 Iugoslàvia va signar el conveni el 8 d'agost del 1967 i el va ratificar el 2 de juny del 1971.
Cuba 28 febrer 2008
Xipre 9 gener 1967 2 abril 1969
Txèquia 22 febrer 1993 Czechoslovakia va signar el conveni el 7 d'octubre del 1968 i el va ratificar el 23 de desembre del 1975.
Corea del Nord 14 setembre 1981
República Democràtica del Congo 1 novembre 1976
Dinamarca 20 març 1968 6 gener 1972
Djibouti 5 novembre 2002
Dominica 17 juny 1993
República Dominicana 4 gener 1978
Equador 29 setembre 1967 6 març 1969
Egipte 4 agost 1967 14 gener 1982
El Salvador 21 setembre 1967 30 novembre 1979
Guinea Equatorial 25 setembre 1987
Eritrea 17 abril 2001
Estònia 21 octubre 1991
Etiòpia 11 juny 1993
Finlàndia 11 octubre 1967 19 agost 1975
Fiji 16 agost 2018
França 4 novembre 1980
Gabon 21 gener 1983
Gàmbia 29 desembre 1978
Geòrgia 3 maig 1994
Alemanya 9 octubre 1968 17 desembre 1973 La República Democràtica Alemanya va signar i ratificar la convenció amb reserves el 27 de març del 1973 i el 8 de novembre del 1973
Ghana 7 setembre 2000 7 setembre 2000
Grècia 16 maig 1985
Grenada 6 setembre 1991
Guatemala 19 maig 1988
Guinea 28 febrer 1967 24 gener 1978
Guinea Bissau 2 juliol 1992
Guyana 22 agost 1968 15 febrer 1977
Haití 8 octubre 2013
Hondures 19 desembre 1966 17 febrer 1981
Hongria 25 març 1969 17 gener 1974
Islàndia 30 desembre 1968 22 agost 1979
Índia 10 abril 1979
Indonèsia 23 febrer 2006
Iran 4 abril 1968 24 juny 1975
Iraq 18 febrer 1969 25 gener 1971
Irlanda 1 octubre 1973 8 desembre 1989
Israel 19 desembre 1966 3 octubre 1991
Itàlia 18 gener 1967 15 setembre 1978
Jamaica 19 desembre 1966 3 octubre 1975
Japó 30 maig 1978 21 juny 1979
Jordània 30 juny 1972 28 maig 1975
Kazakhstan 2 desembre 2003 24 gener 2006
Kenya 1 maig 1972
Kuwait 21 maig 1996
Kirguizstan 7 octubre 1994
Laos 7 desembre 2000 13 febrer 2007
Letònia 14 abril 1992
Líban 3 novembre 1972
Lesotho 9 setembre 1992
Libèria 18 abril 1967 22 setembre 2004
Líbia 15 maig 1970
Liechtenstein 10 desembre 1998
Lituània 20 novembre 1991
Luxemburg 26 novembre 1974 18 agost 1983
Madagascar 14 abril 1970 22 setembre 1971
Malawi 22 desembre 1993
Maldives 19 setembre 2006
Mali 16 juliol 1974
Malta 22 octubre 1968 13 setembre 1990
Illes Marshall 12 març 2018
Mauritània 17 novembre 2004
Maurici 12 desembre 1973
Mexico 23 març 1981
Mònaco 26 juny 1997 28 agost 1997
Mongòlia 5 juny 1968 18 novembre 1974
Montenegro 23 octubre 2006
Marroc 19 gener 1977 3 maig 1979
Myanmar 16 juliol 2015 6 octubre 2017
Namíbia 28 novembre 1994
Nepal 14 maig 1991
Països Baixos 25 juny 1969 11 desembre 1978
Nova Zelanda 12 novembre 1968 28 desembre 1978
Nicaragua 12 març 1980
Níger 7 març 1986
Nigèria 29 juliol 1993
Macedònia del Nord 18 gener 1994 Iugoslàvia va signar el conveni el 8 d'agost del 1967 i el va ratificar el 2 de juny del 1971.
Noruega 20 març 1968 13 setembre 1972
Pakistan 3 novembre 2004 17 abril 2008
República de Palau 20 setembre 2011
Estat de Palestina 2 abril 2014
Panamà 27 juliol 1976 8 març 1977
Papua Nova Guinea 21 juliol 2008
Paraguai 10 juny 1992
Perú 11 agost 1977 28 abril 1978
Filipines 19 desembre 1966 7 juny 1974
Polònia 2 març 1967 18 març 1977
Portugal 7 octubre 1976 31 juliol 1978
Qatar 21 maig 2018
Corea del Sud 10 abril 1990
República de Moldàvia 26 gener 1993
Romania 27 juny 1968 9 desembre 1974
Rússia 18 març 1968 16 octubre 1973 Signat i ratificat per la Soviet Union.
Ruanda 16 abril 1975
San Marino 18 octubre 1985
São Tomé i Príncipe 31 octubre 1995 10 gener 2017
Senegal 6 juliol 1970 13 febrer 1978
Sèrbia 12 març 2001 Iugoslàvia va signar el conveni el 8 d'agost de 1967 i el va ratificar el 2 de juny del 1971. La declaració del 2001 la va fer la Sèrbia i Montenegro.
Seychelles 5 maig 1992
Sierra Leone 23 agost 1996
Eslovàquia 28 maig 1993 Txecoslovàquia va signar el conveni el 7 d'octubre del 1968 i el va ratificar el 23 de desembre de 1975.
Eslovènia 6 juliol 1992 Iugoslàvia va signar el conveni el 8 d'agost del 1967 i el va ratificar el 2 de juny del 1971.
Salomó 17 març 1982
Somàlia 24 gener 1990
Sud-àfrica 3 octubre 1994 12 gener 2015
Sudan del Sud 5 febrer 2024
Espanya 28 setembre 1976 27 abril 1977
Sri Lanka 11 juny 1980
Saint Vincent i les Grenadines 9 novembre 1981
Sudan 18 març 1986
Surinam 28 desembre 1976
Eswatini 26 març 2004
Suècia 29 setembre 1967 6 desembre 1971
Suïssa 18 juny 1992
Síria 21 abril 1969
Tadjikistan 4 gener 1999
Tailàndia 5 setembre 1999
Timor Oriental 16 abril 2003
Togo 24 maig 1984
Trinitat i Tobago 8 desembre 1978
Tunísia 30 abril 1968 18 març 1969
Turquia 15 agost 2000 23 setembre 2003
Turkmenistan 1 maig 1997
Uganda 21 gener 1987
Ucraïna 20 març 1968 12 novembre 1973 Signat i ratificat com a República Socialista Soviètica d'Ucraïna.
Gran Bretanya i Irlanda del Nord 16 setembre 1968 20 maig 1976
Tanzània 11 juny 1976
Estats Units d'Amèrica 5 octubre 1977
Uruguai 21 febrer 1967 1 abril 1970
Uzbekistan 28 setembre 1995
Veneçuela 24 juny 1969 10 maig 1978
Vietnam 24 setembre 1982
Iemen 9 febrer 1987 Efectuat com a Iemen del Nord
Zàmbia 10 abril 1984
Zimbàbue 13 maig 1991

Referències

[modifica]
  1. «Situación de ratificación del Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales» (en anglès). Colección de tratados de las Naciones Unidas. Arxivat de l'original el 2012-06-11. [Consulta: 7 juliol 2009].
  2. 2,0 2,1 «Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales». Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Arxivat de l'original el 2009-03-30. [Consulta: 7 juliol 2009].
  3. «Hoja Informativa N º 2 (Rev.1), La Carta Internacional de Derechos Humanos» (en anglès). Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. [Consulta: 7 juliol 2009].
  4. «International bill of human rights». lawteacher.net. Arxivat de l'original el 19 August 2014.
  5. 5,0 5,1 «Fact Sheet No.2 (Rev.1), The International Bill of Human Rights». UN OHCHR, 01-06-1996. Arxivat de l'original el 13 March 2008. [Consulta: 2 juny 2008].
  6. Sieghart, Paul. The International Law of Human Rights. Oxford University Press, 1983, p. 25. 
  7. 7,0 7,1 United Nations General Assembly Resolution 543, 5 February 1952.
  8. United Nations General Assembly Resolution 545, 5 February 1952.
  9. United Nations General Assembly Resolution 2200, 16 December 1966.
  10. La secció següent resumeix el text del conveni.
  11. ICESCR, Article 1.1
  12. ICESCR, Article 1.2
  13. ICESCR, Article 1.3
  14. ICESCR, Article 2.2
  15. ICESCR, Article 4
  16. ICESCR, Article 7
  17. ICESCR, Article 13.1
  18. «Closing a historic gap in human rights». United Nations, 10-12-2008. [Consulta: 13 desembre 2008].
  19. «"Economic, social and cultural rights: legal entitlements rather than charity" say UN Human Rights Experts». United Nations, 10-12-2008. [Consulta: 13 desembre 2008].
  20. «UN urges States to adhere to new instrument to protect human rights». United Nations, 24-09-2009. [Consulta: 27 setembre 2009].
  21. «Parties to the Optional Protocol to the International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights». United Nations Treaty Collection. Arxivat de l'original el 18 July 2012. [Consulta: 9 febrer 2013].
  22. DisplayNews.
  23. «ECOSOC Resolution 1985/17». UN OHCHR, 28-05-1985. [Consulta: 2 juny 2008].
  24. «Fact Sheet No.16 (Rev.1), The Committee on Economic, Social and Cultural Rights». UN OHCHR, 01-07-1991. Arxivat de l'original el 1 May 2008. [Consulta: 2 juny 2008].
  25. «Committee on Economic, Social and Cultural Rights». UN OHCHR. [Consulta: 3 juny 2008].
  26. «Committee on Economic, Social and Cultural Rights – Sessions». UN OHCHR. Arxivat de l'original el 11 June 2008. [Consulta: 3 juny 2008].
  27. «International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights». United Nations Treaty Collection. United Nations. [Consulta: 2 gener 2017].

Enllaços externs

[modifica]