Pacte de Biak-na-bató

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentPacte de Biak-na-bató
Tipus acord
Data 14 desembre 1897
Modifica les dades a Wikidata

El Pacte de Biak-na-Bató, signat el 14 de desembre de 1897,[1] va ser un acord entre les faccions rebels filipines i les tropes espanyoles durant la revolució duta a terme per la societat secreta Katipunan, fundada per Andrés Bonifacio contra el govern colonial; i que va posar fi a la primera part de la seva insurrecció.

Antecedents[modifica]

Afusellament de José Rizal.

Després de segles de dominació espanyola, l'agost de 1896, el Katipunan inicia la revolució contra el govern espanyol, amb la finalitat d'obtenir la independència. A la fi de mes, s'aixequen diverses poblacions de la Província de Cavite, declarant la independència de Filipines. Una de les ordres d'allistament signades per Emilio Aguinaldo, va caure en mans del Governador Polític-Militar de la província, Fernando Parga, ordenant aquest al Capità General, Ramón Blanco i Erenas, que sufoqués la insurrecció.[2]

Campament d'Aguinaldo al barri de San Miguel de Mayumo, Bulacán, Biak-na-Bató.

El 30 de desembre d'aquest any, José Rizal acusat com a responsable de la revolució, per ser el president honorari del Katipunan, és afusellat, fet que lluny d'apaivagar els insurgents, els reafirma en els seus propòsits.

L'abril de 1897, Camilo Polavieja és rellevat per Fernando Primo de Rivera, general que intensifica les accions contra els rebels, obligant-los a refugiar-se a les muntanyes. El juny, Emilio Aguinaldo, instal·la el seu quartell general en la serra de Biak-na-Bató i a la fi d'any, l'increment en el reclutament a Espanya i les divisions entre els partidaris de Andrés Bonifacio i els partidaris de Aguinaldo, permeten a les tropes governamentals recuperar diverses places a la Cavite.

Condicions del pacte[modifica]

Durant mesos, l'advocat Pedro Alejandro Paterno, que actua com a intermediari entre les diferents parts, viatja entre Manila i Biak-na-Bató, amb la finalitat d'elaborar un acord que queda finalment per ell mateix i per Fernando Primo de Rivera, el 14 de desembre de 1897 en els següents termes:

  • Aguinaldo i els líders que decidissin seguir-ho, establirien la seva residència a Hong Kong i rebrien 800.000 pesos, com a indemnització. Un primer termini de 400.000 pesos, havia de ser abonat en lliurar-se les armes de Biak-na-Bató. Els 200.000 següents, quan les armes lliurades arribessin a 800 i la resta, quan la xifra aconseguís les 1.000, després de cantar-se el Et Deum, a la catedral de Manila, en acció de gràcies.
  • Tots els diners haurien de ser lliurats a Aguinaldo, que, al costat dels seus companys quedaria en completa llibertat.
  • Primo de Rivera hauria d'enviar dos homes a Biak-na-Bató com a presoners, que serien alliberats en arribar Aguinaldo a Hong Kong i abonar-se el primer pagament.
  • Havia d'establir-se l'autonomia en règim polític i administratiu, suprimint-se les Corporacions religioses. Primo de Rivera, es va comprometre a complir aquest punt però no es va posar per escrit, per considerar-se humiliant per al govern espanyol.

Dels pactes, Primer de Rivera només va complir amb el primer pagament, enviant una carta a Aguinaldo, per mitjà del seu nebot, Miguel Primer de Rivera, en la qual li informava que no podria tornar a Filipines.[3]

Després de la signatura[modifica]

Emilio Aguinaldo, a Hong Kong, amb els seus homes.

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Don Emilio Aguinaldo y Famy. «Chapter II. The Treaty of Biak-na-bató». A: True Version of the Philippine Revolution. Authorama: Public Domain Books, 23 de setembre de 1899 [Consulta: 23 setembre 2008].