Pacte dels Sis
| Tipus | investiture pact (en)   | ||
|---|---|---|---|
| Data | 2 gener 2020 | ||
| Participant | |||
El Pacte dels Sis[1] es refereix a l'acord entre el Partit Socialista Obrer Espanyol i Esquerra Republicana de Catalunya signat el 2 de gener del 2020, que va permetre la investidura de Pedro Sánchez Pérez-Castejón com a president del Govern d'Espanya, a canvi de la creació d'una mesa bilateral de diàleg i de negociació entre el Govern de Catalunya i el Govern d'Espanya, per a la resolució del conflicte polític a Catalunya, derivat de la crisi constitucional espanyola de 2017.
Denominació[modifica]
El pacte és anomenat el Pacte dels Sis en referència a les sis persones, tres d'ERC i tres del PSOE-PSC, que van formar part de la comissió negociadora, la qual va establir els termes i les condicions de l'acord. Aquestes van ser:
- Gabriel Rufián i Romero, cap de llista d'ERC per Barcelona i portaveu del partit al Congrés dels Diputats
- Marta Vilalta i Torres, Vicesecretària General d'Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement d'ERC
- Josep Maria Jové i Lladó, President del Consell Nacional d'ERC i diputat al Parlament de Catalunya
- Adriana Lastra Fernández, Vicesecretària General del PSOE i portaveu del partit al Congrés dels Diputats
- José Luis Ábalos Meco, Secretari General del PSOE i ministre de Foment en funcions
- Salvador Illa i Roca, Secretari d'Organització del Partit dels Socialistes de Catalunya
Termes del pacte[modifica]
El pacte va ser el resultat d'un mes de negociacions entre ambdós partits, amb sis encontres a cavall de Barcelona i Madrid, que van tenir lloc durant el mes de desembre del 2019.[2]
El text final de l'acord establia que, a canvi de l'abstenció dels 13 diputats d'ERC a la sessió d'investidura de Sánchez, el PSOE reconeixia l'existència d'un conflicte de naturalesa política a Catalunya del referèndum del primer d'octubre ençà, i es comprometia a activar vies polítiques per a solucionar-lo, concretament a través de la creació d'una mesa bilateral de diàleg, de negociació i d'acord entre tots dos Governs, amb la voluntat que el resultat d'aquesta mesa fos finalment votat pel poble català.[3]
Resultats[modifica]
El primer efecte del pacte va ser l'abstenció d'ERC a la investidura de Pedro Sánchez, fet que li va permetre obtenir els suports necessaris en segona volta per esdevenir President del Govern d'Espanya i formar el primer govern de coalició des de la Segona República, amb Unides Podem. Els resultats de la votació van ser els següents:
| Candidat | Data | Vot | 
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
TE | 
|
Total |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg)
|
5 de gener del 2020 Majoria requerida: Absoluta (176/350) |
Sí | 120 | 26 | 6 | 6 | 2 | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 | 166 / 350 | |||||||||||
 No
|
88 | 52 | 10 | 8 | 2 | 1 | 2 | 1 | 1 | 165 / 350 | ||||||||||||||
| Abstencions | 13 | 5 | 18 / 350 | |||||||||||||||||||||
| Absències | 1 | 1 / 350 | ||||||||||||||||||||||
| 7 de gener del 2020 Majoria requerida: Simple |
 Sí
|
120 | 26 | 7 | 6 | 2 | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 | 167 / 350 | ||||||||||||
| No | 88 | 52 | 10 | 8 | 2 | 1 | 2 | 1 | 1 | 165 / 350 | ||||||||||||||
| Abstencions | 13 | 5 | 18 / 350 | |||||||||||||||||||||
Avui dia, la taula de diàleg i de negociació encara no s'ha constituït, de manera que no se'n poden avaluar els efectes encara.
Controvèrsia[modifica]
El pacte va crear bastanta controvèrsia. Va ser ben rebut per una part de les societats catalana i espanyola, sobretot per les militàncies d'ERC, del PSOE-PSC i d'Unides Podem-En Comú Podem, mentre que va ser rebutjat frontalment per la dreta espanyola, i va ser criticat per la resta de sectors de l'independentisme, des de Junts per Catalunya fins a la Candidatura d'Unitat Popular i l'entorn de Primàries Catalunya.
Concretament, a Catalunya, es va interpretar com una maniobra d'ERC amb el propòsit de seduir votants del PSC i d'En Comú Podem, i també d'agafar rellevància en el panorama polític català. Tot i així, hi va haver reaccions en l'altre sentit, que van posar en dubte l'adequació i la utilitat d'aquest pacte en el moment polític que es vivia, com va ser el cas de la cap de llista per Barcelona de Junts Laura Borràs i Castanyer.[4] Al seu torn, la CUP va afirmar que l'acord era una manera de "tancar per dalt allò que s'havia obert per baix",[5] i fins i tot la periodista Pilar Carracelas, propera als postulats de Jordi Graupera i Garcia-Milà, el va titllar de Pacte de la Fanta.[6]
Referències[modifica]
- ↑ El pacto PSOE-ERC incluye una consulta sobre los acuerdos entre Generalitat y Estado https://elpais.com/ccaa/2019/12/31/catalunya/1577783702_278726.html
- ↑ Crónica de cómo se logró el acuerdo PSOE-ERC: seis reuniones y un café en la Moncloa... https://www.lavanguardia.com/politica/20200104/472683234387/pacto-psoe-erc-negociacion-claves-investidura.html
- ↑ Texto íntegro del pacto entre PSOE y ERC para la investidura de Sánchez https://www.publico.es/politica/pacto-psoe-erc-texto-integro-pacto-investidura-sanchez.html
- ↑ Borràs creu que el “gran pacte” entre ERC i PSOE és una “taula despullada de bones intencions” http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1720319-borras-creu-que-el-gran-pacte-entre-erc-i-psoe-es-una-taula-despullada-de-bones-intencions.html
- ↑ La CUP avisa que el pacte PSOE - ERC pot generar «desmobilització» en l'independetisme https://www.naciodigital.cat/noticia/193473/cup/avisa/pacte/psoe/erc/pot/generar/desmobilitzacio/independetisme
- ↑ https://twitter.com/pilarcarracelas/status/1214985187685216256