Paganisme germànic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Representació d'Emil Doepler del segon encanteri de Merseburg, 1905. Amb encanteris, els déus de la mitologia germànica continental curen un cavall.

El paganisme germànic fa referència a les diverses pràctiques religioses dels pobles germànics des de l’ edat del ferro fins a la cristianització durant l’edat mitjana. Les pràctiques religioses representaven un element essencial de la primera cultura germànica. Tant a partir de restes arqueològiques com de fonts literàries, és possible rastrejar una sèrie de creences comunes o estretament relacionades entre els pobles germànics fins a l’edat mitjana, quan es van cristianitzar les darreres zones d’Escandinàvia. Arrelada a la religió protoindoeuropea, la religió proto-germànica es va expandir durant el període migratori, produint extensions com la religió nòrdica antiga entre els pobles germànics del nord, el paganisme practicat enmig dels pobles germànics continentals i el paganisme anglosaxó entre els pobles que seguien parlant l'anglès antic. La religió germànica es pot documentar més abastament sobretot a partir dels textos dels segles X i XI procedents d’Escandinàvia i Islàndia.

Dispersió geogràfica[modifica]

Mapa de l'Imperi Romà i la Magna Germania, c. 120 CE

Germania era el terme romà per a la zona est del Rin i del nord del Danubi i fins a les illes del mar Bàltic [1] El seu homònim prové de Juli Cèsar, que el va utilitzar en el seu tractat sobre les guerres gal·les, Commentarii de Bello Gallico. El nucli germànic, Magna Germania, es trobava a l’antiga Europa a les terres baixes del nord d’Europa, que inclou sobretot l’actual Alemanya, els Països Baixos, Dinamarca i la península escandinava.[2] No obstant això, els límits de Germania no estaven definits clarament, ja que grans poblacions germàniques vivien dins de les fronteres de l'Imperi Romà, i la influència romana arribava fins a la "Germania lliure" a través de la frontera de Limes.[3] A Europa central, la cultura celta ja era dominant i les primeres pràctiques religioses germàniques estaven influïdes pels celtes. Més tard, elements de la cultura romana es van barrejar amb la cultura germànica, com demostren les proves arqueològiques de déus romans, estàtues i mineria d'or. Les persones germàniques mai no han constituït mai un grup uniforme amb una cultura comuna o omnipresent, però alguns sistemes generals de creença bàsics es coneixen en textos medievals, resultat d’una fusió de diverses creences a través de l’extensió de les tribus germàniques a tot Europa central. Entre els pobles germànics orientals, es poden distingir traces de paganisme gòtic a partir d’escassos artefactes i atestacions. Segons l'historiador John Thor Ewing, com a religió, la versió germànica consistia en "adoradors individuals, tradicions familiars i cultes regionals dins d'un marc generalment coherent".[4]

Fonts[modifica]

Les obres de l'historiador islandès del segle XIII Snorri Sturluson són fonts inestimables sobre el paganisme germànic

Existeixen poques fonts escrites per al paganisme germànic, i poques de les que hi ha van ser escrites pels participants d’aquesta religió. La literatura oral tradicional associada a la religió precristiana es va anar perdent a mesura que les institucions cristianes van esdevenir dominants a Alemanya, Anglaterra i Escandinàvia durant l’edat mitjana.[5] No obstant això, les descripcions de les primeres pràctiques religioses germàniques es troben en les obres d'escriptors romans com Tàcit a la seva obra Germània del primer segle.[6]

Només a la Islàndia medieval es va escriure una gran quantitat de material en llengua germànica sobre el tema de les tradicions paganes, sobretot els poemes mitològics de l' Edda poètica, l' Edda en prosa i el vers escàldic.[7] Aquestes obres tenen una enorme importància per a la comprensió de les antigues tradicions religioses. No obstant això, aquestes fonts es conserven de després que el cristianisme esdevingués dominant a Islàndia per part dels escriptors que eren cristians.[8] Alguns rastres de la religió germànica es conserven en altres obres de cristians medievals com el llibre d'alemany antic Nibelungenlied i el Beowulf escrit en anglès antic.[9]

El folklore medieval i postmedieval també s’ha utilitzat com a font per a les creences més antigues. També això va estar influït pel cristianisme, que el va fer evolucionar.[10]

Les històries poden viatjar de pressa i fàcilment amb el pas del temps, fent que els textos tardans siguin evidències poc fiables de la primera cultura germànica. Això no obstant, amb el mètode comparatiu, és possible comparar paraules en llengües relacionades i reconstruir racionalment el que devien ser les seves formes anteriors perdudes i, fins a cert punt, el que deuen haver significat aquestes formes anteriors. Al seu torn, això permet reconstruir els noms d'alguns déus, éssers sobrenaturals i pràctiques rituals. Per exemple, totes les llengües germàniques utilitzen un nom neutre similar per designar déus pagans: gòtic guþ, déu anglès antic, alt alemany aconseguit i nòrdic antic guð. Per tant, el protogermànic tenia una paraula similar amb un sentit similar.[11]

Referències[modifica]

  1. Heather, 2005, p. 49–53.
  2. Manco, 2013, p. 207.
  3. Heather, 2012, p. 5–8.
  4. Ewing, 2010, p. 9.
  5. Frassetto, 2003, p. 180.
  6. Eliade, 1984, p. 143, 475fn.
  7. Eliade, 1984, p. 168, 470fn.
  8. Eliade, 1984, p. 154.
  9. Eliade, 1984, p. 170.
  10. Heide i Bek-Pedersen, 2014, p. 11–16.
  11. Green, 1998, p. 14–16.

Bibliografia[modifica]

  • Alexander, Marc. Sutton Companion to British Folklore, Myths & Legends. Stroud: The History Press, 2013. ISBN 978-0-7509-5427-3. 
  • Artz, Frederick B. The Mind of the Middle Ages: An Historical Survey, A.D. 200–1500. Chicago and London: University of Chicago Press, 1980. ISBN 978-0-22602-840-8. 
  • Axboe, Morten. «Guld og Guder». A: Ragnarok: Odins Verden (en da). Silkeborg: Silkeborg Museum Publishing, 2005. OCLC 68385544. 
  • Bauer, Susan Wise. The History of the Medieval World: From the Conversion of Constantine to the First Crusade. W. W. Norton & Company, 2010. ISBN 978-0-393-05975-5. 
  • Beare, W. «Tacitus on the Germans». Greece & Rome. Cambridge University Press on behalf of The Classical Association, 11, 1, 1964, pàg. 64–76. DOI: 10.1017/S0017383500012675. JSTOR: 642633.
  • Brown, Peter. The Rise of Western Christendom: Triumph and Diversity, A.D. 200–1000. Malden, MA: Blackwell Publishing, 2006. ISBN 978-0-69116-177-8. 
  • Burns, Thomas. Rome and the Barbarians, 100 B.C.—A.D. 400. Baltimore, MD: Johns Hopkins University Press, 2003. ISBN 978-0-8018-7306-5. 
  • Caesar, Julius. «Gallic War». A: Raaflaub, Kurt A.. The Landmark Julius Caesar—The Complete Works: Gallic War, Civil War, Alexandrian War, African War, and Spanish War. New York: Pantheon Books, 2017. ISBN 978-0-30737-786-9. 
  • Cameron, Averil. «Cult and Worship in East and West». A: Leslie Webster. The Transformation of the Roman World, AD 400–900. London: British Museum Press, 1997. ISBN 978-0-7141-0585-7. 
  • The Encyclopædia Britannica: A Dictionary of Arts, Sciences, Literature and General Information. 22. Encyclopædia Britannica Inc, 1911. 
  • Davidson, H.R. Ellis. Gods and Myths of Northern Europe. New York: Penguin, 1965. ISBN 978-0-14013-627-2. 
  • Dowden, Ken. European Paganism. New York; London: Routledge, 1999. ISBN 978-0-41512-034-0. 
  • Drinkwater, John F. Nordic Religions in the Viking Age. Oxford and New York: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-929568-5. 
  • DuBois, Thomas. Nordic Religions in the Viking Age. Philadelphia, PA: University of Pennsylvania Press, 1999. ISBN 978-0-81221-714-8. 
  • Eliade, Mircea. A History of Religious Ideas: From Gautama Buddha to the Triumph of Christianity. Vol. 2. Chicago and London: University of Chicago Press, 1984. ISBN 978-0-226-20403-1. 
  • Ewing, Thor. Gods and Worshippers in the Viking and Germanic World. Stroud: Tempus, 2010. ISBN 978-0-75243-590-9. 
  • Fletcher, Richard. The Barbarian Conversion: From Paganism to Christianity. New York: Henry Holt, 1997. ISBN 0-8050-2763-7. 
  • Forbes, Bruce David. Christmas: A Candid History. Berkeley and Los Angeles: University of California Press, 2007. ISBN 978-0520251045. 
  • Frassetto, Michael. Encyclopedia of Barbarian Europe: Society in Transformation. Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, 2003. ISBN 978-1-57607-263-9. 
  • Geary, Patrick J. The Myth of Nations: The Medieval Origins of Europe. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2002. ISBN 978-0-69109-054-2. 
  • Ghosh, Shami. Writing the Barbarian Past: Studies in Early Medieval Historical Narrative. Brill, 2015. ISBN 978-9-00430-522-9. 
  • Green, D.H.. Language and History in the Early Germanic World. Cambridge University Press, 1998. OCLC 468327031. 
  • Heather, Peter. The Fall of the Roman Empire: A New History of Rome and the Barbarians. Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19515-954-7. 
  • Heather, Peter. Empires and Barbarians: The Fall of Rome and the Birth of Europe. Oxford University Press, 2012. ISBN 978-0-19-989226-6. 
  • Heide, Eldar; Bek-Pedersen, Karen. «Why a New Focus on Retrospective Methods?». A: New Focus on Retrospective Methods: Resuming Methodological Discussions. Case studies from Northern Europe. Helsinki: Suomalainen Tidedeakatemia, 2014. ISBN 978-9-51411-093-1. 
  • Ilkjær, Jørgen. Illerup Ådal, et arkæologisk tryllespejl (en da). Højbjerg: Moesgård Museum, 2000. ISBN 87-87334-40-2. 
  • James, Edward. Europe's Barbarians, AD 200–600. London and New York: Routledge, 2014. ISBN 978-0-58277-296-0. 
  • Jolly, Karen Louise. Popular Religion in Late Saxon England: Elf-Charms in Context. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 1996. ISBN 978-0-80784-565-3. 
  • Jones, Gwyn. A History of the Vikings. Oxford University Press, 1984. ISBN 978-0-19-2158826. 
  • Jones, Prudence; Pennick, Nigel. A History of Pagan Europe. New York: Barnes & Noble, 1995. ISBN 978-0-76071-210-8. 
  • Kendrick, T.D.. A History of the Vikings. Fall River Press, 2013. ISBN 978-1-43514-641-9. 
  • Kofoed, Aase; Warming, Morten. Old var Årle: Nordens Gamle Religioner (en da). Copenhagen: Gjellerup & Gad, 1989. ISBN 87-13-03545-2. 
  • Lee, Alvin A. «Symbolism and Allegory». A: A Beowulf Handbook. University of Nebraska Press, 1997. ISBN 978-0-80326-150-1. 
  • Letcher, Andy. «Paganism and the British Folk Revival». A: Pop Pagans: Paganism and Popular Music. New York: Routledge, 2014. ISBN 978-1-84465-646-2. 
  • Lund, Allan A. Mumificerede moselig (en da). Copenhagen: Høst, 2002. ISBN 978-8-71429-674-2. 
  • Manco, Jean. Ancestral Journeys: The Peopling of Europe from the First Venturers to the Vikings. Thames & Hudson, 2013. ISBN 978-0-500-05178-8. 
  • McKitterick, Rosamond. Charlemagne: The Formation of a European Identity. Cambridge University Press, 2008. ISBN 978-0-521-71645-1. 
  • Persch, Alexandra. «På glatis med ikonografi!: Blodoffer, drikkelag og frække sange?». A: Ragnarok: Odins Verden (en da). Silkeborg: Silkeborg Museum Publishing, 2005. OCLC 68385544. 
  • Pohl, Walter. «The Barbarian Successor States». A: Leslie Webster. The Transformation of the Roman World, AD 400–900. London: British Museum Press, 1997. ISBN 978-0-7141-0585-7. 
  • Santosuo, Antonio. Barbarians, Marauders, and Infidels: The Ways of Medieval Warfare. MJF Books, 2004. ISBN 978-1-56731-891-3. 
  • Scholz, Bernard-Walter. Carolingian Chronicles: Royal Frankish Annals and Nithard's Histories. University of Michigan Press, 1972. ISBN 978-0472061860. 
  • Schwarcz, Andreas. «Cult and Religion Among the Tervingi and the Visigoths and their Conversion to Christianity». A: Peter Heather. The Visigoths from the Migration Period to the Seventh Century: A Ethnographic Perspective. Boydell Press, 1999. ISBN 978-0851157627. 
  • Shaw, Philip A. Pagan Goddesses in the Early Germanic World: Eostre, Hreda and the Cult of Matrons. Bristol Classical Press, 2011. ISBN 978-0-71563-797-5. 
  • Stoklund, Marie. «Myter, runer og tolkning». A: Jens Peter Schjodt. Myte og ritual i det førkristne Nordenn: et symposium (en da). Odense: Odense Universitetsforlag, 1994. ISBN 978-8-77838-053-1. 
  • Tacitus. Agricola and Germany. Oxford University Press, 2009. ISBN 978-0-19953-926-0. 
  • Thrane, Henrik. «Romerske og germanske småfigurer». A: Ragnarok: Odins Verden (en da). Silkeborg: Silkeborg Museum Publishing, 2005. OCLC 68385544. 
  • Todd, Malcolm. The Early Germans. Oxford: Blackwell, 2004. ISBN 978-0-63119-904-5. 
  • van der Sanden, Wijnand; Stuyts, Ingelise. Udødeliggjorte i mosen historierne om de nordvesteuropæiske moselig (en da). Amsterdam: Batavian Lion International, 1996. ISBN 978-9-06707-414-8. 
  • Vaughan-Sterling, Judith A. «The Anglo-Saxon "Metrical Charms": Poetry as Ritual». The Journal of English and Germanic Philology, 82, 2, 1983, pàg. 186–200. JSTOR: 27709147.
  • Encyclopedia of European Peoples. New York: Facts on File, 2006. ISBN 978-0816049646. 
  • Wallace-Hadrill, J. M.. The Barbarian West, 400–1000. Malden, MA: Wiley-Blackwell, 2004. ISBN 978-0-63120-292-9. 
  • Williams, Derek. Romans and Barbarians. St. Martin's Press, 1998. ISBN 978-0-312-19958-6. 
  • Wilson, Derek. Charlemagne: A Biography. New York: Vintage Books, 2005. ISBN 978-0-307-27480-9. 
  • Winroth, Anders. The Conversion of Scandinavia. New Haven and London: Yale University Press, 2012. ISBN 978-0-30017-026-9.