Paganoïta
 Paganoïta | |
|---|---|
| Fórmula química | NiBi(AsO₄)O |
| Epònim | Renato Pagano (en)  i Adriana Pagano  |
| Localitat tipus | Johanngeorgenstadt, Districte de Johanngeorgenstadt, Muntanyes Metal·líferes, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BH.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.28 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | taronja-marró a marró-daurat profund |
| Duresa | 1 a 2 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | taronja-marró clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 2,070 nγ = 2,090 |
| Birefringència | δ = 0,020 |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1999-043 |
| Any d'aprovació | 1999 |
| Símbol | Pgn |
| Referències | [1] |
La paganoïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Renato Pagano (1938-) i Adriana (Paccagnella) Pagano pel seu llarg servei a la comunitat mineralògica europea.
Característiques[modifica]
La paganoïta és un fosfat de fórmula química NiBi(AsO₄)O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1999, i la primera publicació data del 2001. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paganoïta pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuïta, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, bertossaïta, palermoïta, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeïta, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd), attakolita i leningradita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Johanngeorgenstadt, al districte homònim d'Erzgebirge, a l'estat de Saxònia, Alemanya. Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.