Pagode de viola
| Origen | Brasil  |
|---|---|
| Part de | música brasilera i Brazilian folk music (en)  |
Pagode de viola (també coneguda com a pagode caipira o pagode sertanejo) és una variant de la música sertaneja brasilera, marcada pel ritme diferent donat per la manera de tocar junts el violão i la viola caipira,[1] que incloïa un "retallat".[2][3]
El pagode de viola és un vessant del ritme del catira, el primer tocat amb violão, i el segon, amb viola. Va ser inventat per Tião Carreiro el 1959, juntament amb Lourival dels Santos;[4] com suggereix el nom, va ser fet per a ser executat en la viola caipira. Comunament és acompanyat pel ritme cipó negre, que pot ser executat per la mateixa viola caipira o, en la majoria dels casos, pel violão.
En aquest ritme, la parella va compondre "Jangadeiro Cearense", "Pagode em Brasília", "A Viola e o Violeiro" i d'altres. El 1979, Tião Carreiro va llançar l'LP O criador e o rei do pagode em solo de viola caipira.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Colodro, Caue. «Como tocar pagode de viola caipira» (en portuguès), 20-04-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ «Só pagodes de viola - Seleção de pagodes de viola (Viola caipira)» (en portuguès). [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ «Tião Carreiro» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ «Pagode de Viola - Música» (en portuguès). [Consulta: 4 octubre 2020].
Bibliografia[modifica]
- Corrêa, Roberto. A Arte de Pontear Viola. Edição do Autor, 2000. ISBN 85-901603-1-9.
- Viola, Braz da. Pagode de Cabo a Rabo. Edição do autor, 2003.