Pagothenia borchgrevinki

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaPagothenia borchgrevinki
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Actinopterygii
Ordre Perciformes
Família Nototheniidae
Gènere Pagothenia
Espècie Pagothenia borchgrevinki
(Boulenger, 1902)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
Modifica dades a Wikidata

Pagothenia borchgrevinki és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 28 cm de llargària màxima.
  • És groguenc amb taques fosques i franges irregulars.
  • 4-7 espines i 34-38 radis tous a l'aleta dorsal i 30-35 radis tous a l'anal.
  • Les aletes caudal i dorsals presenten, de vegades, taques en forma de punts.
  • El seu cos segrega una substància anticongelant que li permet tolerar temperatures sota zero.[6][7][8][9][10]

Alimentació[modifica]

Menja copèpodes i krill.[11][12]

Depredadors[modifica]

És depredat a l'Antàrtida per Gymnodraco acuticeps i Dissostichus mawsoni.[13][14]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua marina, pelàgic-oceànic i de clima polar (60°S-78°S) que viu entre 0-550 m de fondària (normalment, entre 0-30).[8][11][15]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'oceà Antàrtic: els mars de Ross, Davis i Weddell,[16] la badia de Vincennes, la península Antàrtica i les illes Òrcades del Sud i Shetland del Sud.[8][17][18]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[8]

Referències[modifica]

  1. Nichols J. T. & La Monte F. R., 1936. Pagothenia, a new Antarctic fish. Am. Mus. Novit. No. 839. 1-4.
  2. uBio (anglès)
  3. Boulenger, G. A., 1902. Pisces. A: Report on the collections of natural history made in the Antarctic regions during the voyage of the "Southern Cross". (ix, 344 p., 53 leaves of plates). Report on the collections of natural history made in the Antarctic regions during the voyage of the "Southern Cross." Pt 5: 174-189, Pls. 11-18.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Forster, M.E., C.E. Franklin, H.H. Taylor i W. Davison, 1987. The aerobic scope of an Antarctic fish, Pagothenia borchgrevinki, and its significance for metabolic cold adaptation. Polar Biol. 8:155-159.
  7. Eastman, J.T. i A.L. Devries, 1982. Adaptations for cryopelagic life in the Antarctic notothenioid fish Pagothenia borchgrevinki. Polar Biol. 4:45-52.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 FishBase (anglès)
  9. Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  10. Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
  11. 11,0 11,1 Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331.
  12. Foster, B.A. i J.C. Montgomery, 1993. Planktivory in benthic nototheniid fish in McMurdo Sound, Antarctica. Environ. Biol. Fish. 36:313-318.
  13. FishBase (anglès)
  14. Gon, O., 1990. Bathydraconidae. P. 364-380. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. 462 p.
  15. Miller, R.G., 1993.
  16. Kellermann, A. i K.-H. Kock, 1984. Postlarval and juvenile notothenioids (Pisces, Perciformes) in the southern Scotia Sea and northern Weddell Sea during FIBEX 1981. Meeresforsch. 30:82-93.
  17. Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136.
  18. Wells, R.M.G., 1987. Respiration of Antarctic fishes from McMurdo Sound. Comp. Biochem. Physiol. 88A:417-424.


Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Christiansen, J.S., S.E. Fevolden, O.V. Karamushlo i L.I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p.
  • Clarke, A. i N.M. Johnston, 1999. Scaling of metabolic rate with body mass and temperature in teleost fish. J. Anim. Ecol. 68:893-905.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Prirodina, V.P., 1997. The directions of the karyotype specialization in the suborder Notothenioidei (Teleostei: Perciformes). Cybium 21(4):393-397.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]