Paint Drying

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPaint Drying

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCharlie Lyne Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCharlie Lyne Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena2016 Modifica el valor a Wikidata
Durada607 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Pressupost5.900 £ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental, cinema experimental, non-narrative film (en) Tradueix, one-shot film (en) Tradueix i art de protesta Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt5375100 Modifica el valor a Wikidata


Paint Drying (en valencià: pintura assecant-se) és un llargmetratge britànic de 2016 dirigit i produït per Charlie Lyne. La pel·lícula representa pintura secant-se en una paret, amb una durada de deu hores i set minuts.[1][2] La pel·lícula va ser creada per Charlie Lyne per obligar el British Board of Film Classification a visualitzar les deu hores per tal de donar a la pel·lícula una classificació per edat, com a protesta contra la censura i el cost prohibitiu per als cineastes independents, que paguen de mitjana 1.000 lliures per pel·lícula, com a requisit per a obtindre la classificació BBFC.[3][4]

Història[modifica]

El BBFC va cobrar una tarifa plana de 101,50 lliures per pel·lícula, més una tarifa de 7,09 lliures per minut, per tal de classificar una pel·lícula. Per tant, com més diners es gasten, més llarga podria ser la pel·lícula presentada. Charlie Lyne va iniciar una pàgina de Kickstarter per recaptar diners per fer la pel·lícula de la major durada possible. Havia filmat, de bestreta, catorze hores d'assecat de pintura en una paret, per si aconseguia prou diners per mostrar totes les imatges.[5] Lyne va recaptar més de 5.936 lliures,[6] provinents de 686 patrocinadors diferents.[3] La pel·lícula es va estrenar el 26 de gener de 2016 amb una durada de deu hores i set minuts.[7] El BBFC va donar a la pel·lícula una qualificació U, indicant que és apta per a totes les edats.[8]

Referències[modifica]

  1. Miller, Nick. «Filmmaker forces UK censorship board to sit through 607-minute film of paint drying». Sydney Morning Herald, 27-01-2016. [Consulta: 2 setembre 2018].
  2. Haysom, Sam. «Man forces UK film censors to watch 10 hours of paint drying». Mashable. [Consulta: 18 juliol 2019].
  3. 3,0 3,1 Loughrey, Clarisse. «BBFC rates Paint Drying film 'U', after sitting through all 607 minutes». The Independent. Independent Print Limited. [Consulta: 23 juny 2018].
  4. Vincent «Why the BBFC watched paint dry for 10 Hours: filmmaker Charlie Lyne explains». , 26-01-2016.
  5. «A filmmaker is trolling the British film board with an unbelievably long movie of paint drying». , 19-11-2015.
  6. «Make the Censors Watch 'Paint Drying'». Kickstarter. [Consulta: 25 maig 2019].
  7. Green, Anna. «Why This Filmmaker Shot a 14-Hour Movie About Paint Drying». Mental Floss. [Consulta: 23 juny 2018].
  8. «This 10-hour documentary is really like watching paint dry». EW. [Consulta: 20 febrer 2020].