Paipais

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàPaipai
akwa'al
Població total Mèxic Mèxic 418[1]
Llengua Paipai, espanyol
Religió Cristianisme, religió tradicional
Grups relacionats cocopes, cotximís, kiliwes
Regions amb poblacions significatives
Baixa Califòrnia
Modifica les dades a Wikidata

Els paipai són un poble indígena de Mèxic localitzat a l'estat de Baixa Califòrnia, principalment en la serralada de Juárez i San Pedro Mártir, del municipi d'Ensenada. Viuen a tres localitats importants: Santa Catarina, Jamao i San Isidro. Els paipai es diuen a si mateixos akwa'al o akwa ala. El cens mexicà del 2000 va registrar 201 parlants de paipai. Els kiliwa entenen un 87% del papai, però els papai no entenen el kiliwa. Els paipai són reconeguts pel govern mexicà, i la seva llengua, com la resta dels pobles indígenes és una "llengua nacional" de Mèxic.

Història[modifica]

El primer encontre dels paipai amb els europeu es produí quan l'expedició de Sebastián Vizcaíno topografià la costa nord-oest de Baixa Califòrnia en 1602. El 1769 començaren contactes més intensius i sostinguts quan l'expedició per establir assentaments espanyols a Califòrnia, liderada per Gaspar de Portolà i Juníper Serra, va passar a través de les porcions occidentals.

La missió dels dominics de San Vicente va ser fundada prop de la costa en el territori paipai en 1780. Es va convertir en un centre clau de l'administració i el control militar espanyol de la regió. En 1797 San Vicente es va complementar amb una missió a l'interior, Santa Catarina, prop de la frontera entre els territoris paipai i kumiai. La missió de Santa Catarina va ser destruïda en 1840 per les forces índies hostils, aparentment inclosos el paipai.

El principal assentament modern dels paipai està a Santa Catarina, una comunitat que comparteixen amb els residents kumiais i kiliwes.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Drucker, Philip. 1941. "Culture Element Distributions XVII: Yuman–Piman". Anthropological Records 6:91-230. University of California, Berkeley.
  • Gifford, E. W., and Robert H. Lowie. 1928. "Notes on the Akwa'ala Indians of Lower California". University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 23:338-352. Berkeley.
  • Hicks, Frederic N. 1959. "Archaeological Sites in the Jamau-Jaquijel Region, Baja California: A Preliminary Report". University of California, Los Angeles, Archaeological Survey Annual Report 1958-1959:59-66.
  • Hicks, Frederic N. 1963. Ecological Aspects of Aboriginal Culture in the Western Yuman Area. Unpublished Ph.D. dissertation, Department of Anthropology, University of California, Los Angeles.
  • Hinton, Thomas B., and Roger C. Owen. 1957. "Some Surviving Yuman Groups in Northern Baja California". América Indígena 17:87-102.
  • Hohenthal, William D., Jr. 2001. Tipai Ethnographic Notes: A Baja California Indian Community at Mid Century. Edited by Thomas Blackburn. Ballena Press, Menlo Park, California.
  • Joël, Judith. 1966. Paipai Phonology and Morphology. Unpublished Ph.D. dissertation, Department of Anthropology, University of California, Los Angeles.
  • Joël, Judith. 1976. "Some Paipai Accounts of Food Gathering". Journal of California Anthropology 3:59-71.
  • Joël, Judith. 1998. "Another Look at the Paipai-Arizona Pai Divergence". In Studies in American Indian Languages: Description and Theory, edited by Leanne Hinton and Pamela Munro, pp. 32–40. University of California, Berkeley.
  • Laylander, Don. 1991. "Organización comunitaria de los yumanos occidentales: una revisión ethnográfica y prospecto arqueológico". Estudios Fronterizos 24-25:31-60.
  • Magaña Mancillas, Mario Alberto. 2005. Ni muy tristona, ni muy tristona: testimonios de mujeres paipai y kumiai de Baja California. Instituto de Cultura de Baja California, Mexicali, Mexico.
  • Meigs, Peveril, III. 1939. The Kiliwa Indians of Lower California. Iberoamerica No. 15. University of California, Berkeley.
  • Meigs, Peveril, III. 1977. "Notes on the Paipai of San Isidoro, Baja California". Pacific Coast Archaeological Society Quarterly 13(1):11-20.
  • Mixco, Mauricio J. 1977. "The Linguistic Affiliation of the Ñakipa and Yakakwal of Lower California". International Journal of American Linguistics 43:189-200.
  • Mixco, Mauricio J. 1977. "Textos para la etnohistoria en la frontera dominicana de Baja California". Tlalocan 7:205-226.
  • Mixco, Mauricio J. 1984. "Paipai Literature". In Spirit Mountain: An Anthology of Yuman Story and Song, edited by Leanne Hinton and Lucille J. Watahomigie, pp. 191–223. University of Arizona Press, Tucson.
  • Mixco, Mauricio J. 1985. "Etnohistoria pai pai en la Baja California". Meyibó 2(5):21-43.
  • Mixco, Mauricio J. 1989. "Versión de la 'guerra de la venganza': texto mitológico de la Baja California indígena (un texto paipai)" Tlalocan 11:199-216.
  • Mixco, Mauricio J. 2006. "The Indigenous Languages". In The Prehistory of Baja California: Advances in the Archaeology of the Forgotten Peninsula, edited by Don Laylander and Jerry D. Moore, pp. 24–41. University Press of Florida, Gainesville.
  • Owen, Roger C. 1962. The Indians of Santa Catarina, Baja California: Concepts of Disease and Curing. Unpublished Ph.D. dissertation, Department of Anthropology, University of California, Los Angeles.
  • Wilken-Robertson, Michael. 1982. "The Paipai Potters of Baja California: A Living Tradition". The Masterkey 60:18-26.
  • Winter, Werner. 1967. "The Identity of the Paipai (Akwa'ala)." In Studies in Southwestern Ethnolinguistics: Meaning and History in the Language of the American Southwest, edited by Dell H. Hymes and William E. Bittle, pp. 371–378. Mouton, The Hague.
  • Bendímez Patterson, Julia. 1989. Historia oral: Benito Peralta de Santa Catarina, comunidad pai-pai. Universidad Autónoma de Baja California, Mexicali, Mexico. (Includes oral history and local traditions.)
  • Gifford, Edward Winslow, and R. H. Lowie. 1928. "Notes on the Akwa'ala Indians of Lower California". University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 23:338-352. Berkeley. (Creation myth narrated by Jackrabbit in 1921-1922, pp. 350–351.)
  • Hinton, Leanne, and Lucille J. Watahomigie. 1984. Spirit Mountain: An Anthology of Yuman Story and Song. University of Arizona Press, Tucson. (Includes a narrative collected by Mauricio J. Mixco from Rufino Ochurte, pp. 201–222.)
  • Joël, Judith. 1976. "The Earthquake of '57: A Paipai Text". In Yuman Texts, edited by Margaret Langdon, pp. 84–91. University of Chicago Press.
  • Meigs, Peveril, III. 1977. "Notes on the Paipai of San Isidoro, Baja California". Pacific Coast Archaeological Society Quarterly 13(1):11-20. (Brief note on creation myth recorded in 1929, p. 15.)

Enllaços externs[modifica]