Paisatge de la teulada vermella o El pi de l'Estaca
| Francès: Paysage au toit rouge ou Le Pin à l'Estaque | |
|---|---|
.jpg) | |
| Tipus | pintura  |
| Creador | Paul Cézanne |
| Creació | 1875-1876 |
| Mètode de fabricació | oli sobre tela |
| Gènere | paisatge |
| Mida | 73 ( ) × 60 ( ) cm |
| Propietat de | Domenica Walter |
| Col·lecció | Museu de l'Orangerie, París |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | RF 1963-7 |
| Catàleg | |
Paisatge de la teulada vermella o El pi de l'Estaca (Paysage au toit rouge ou Le Pin à l'Estaque) és un oli sobre tela de 73 × 60 cm pintat per Paul Cézanne vers els anys 1875-1876 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]
Context històric i artístic[modifica]
Aquest quadre representa, probablement, algun indret del Midi francès. Però el títol que Venturi li atribueix (El pi de l'Estaca)[2] és rebutjat per Rewald, que considera que més aviat podria tractar-se d'una vista dels voltants d'Ais de Provença, que ell situa a l'entorn del 1875 o 1876.[3] Efectivament, no hi ha res en aquest lloc que recordi els voltants del petit port de pescadors de l'Estaca, pintat per Cézanne a la mateixa època.[1]
Fou presentat durant la famosa retrospectiva de Cézanne al Saló de tardor de l'any 1904 a París, la qual va constituir l'esdeveniment fundacional dels orígens del fauvisme i, més tard, del cubisme.[4]
Descripció[modifica]
Aquesta pintura és una mostra de la influència que va exercir Pissarro sobre Cézanne després de les seues estades conjuntes a Pontoise i Auvers,[4] especialment pel que fa a l'elecció del format vertical del paisatge i del primer pla del tronc de l'arbre.[4] No obstant això, la tècnica de Cézanne és força singular: la inclinació del tronc i de les branques condueix la mirada cap als arbres ubicats al centre de la composició.[4]
Paisatge de la teulada vermella representa una ruptura amb la disposició del paisatge clàssic: no hi ha segon pla, d'una banda, i el primer pla, constituït per un talús o una roca i un gran pi que emmarca, és totalment asimètric.[1] A més, les pinzellades gruixudes i força diferenciades encara no estan harmonitzades de manera sistemàtica com ho serien en el seu període posterior.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 104-105.
- ↑ Lionello Venturi, Cézanne: son art, son oeuvre, vol. I, París, Paul Rosenberg, 1936, núm. 163, pàg. 102.
- ↑ John Rewald, The Paintings of Paul Cézanne: A Catalogue Raisonné, vol. I, Nova York, Harry N. Abrams, 1996, núm. 273, pàg. 185.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Museu de l'Orangerie Arxivat 2016-06-12 a Wayback Machine. (francès) i (anglès)
