Paiute del sud

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaPaiute del sud
Nüwü, Numu
Tipusllengua, llengua viva i llengua severament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants920 (2007)[1] 1.808 (2000)[2]
Autòcton deGran Conca
EstatNevada, Utah, Califòrnia, Arizona, Colorado
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües uto-asteques
llengües uto-asteques septentrionals
llengües numic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2ute
ISO 639-3ute Modifica el valor a Wikidata
Glottologutes1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueute Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1471 Modifica el valor a Wikidata
IETFute Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2965 Modifica el valor a Wikidata

El Paiute del Sud /ˈpjuːt/ (també anomenat Numic del riu Colorado, Ute /ˈjuːt/, Ute–Paiute del Sud, o Ute-Chemehuevi), una parla de la branca numic de la família lingüística Uto-asteca, és un continu dialectal que s'estén des del sud-est de Califòrnia a Colorado.[3] Té com a dialectes individuals el chemehuevi, que es troba en perill d'extició (el darrer parlant fluent és Johhny Hill jr.[4]), paiute del sud (amb els subdialectes San Juan i Kaibab), i ute (dialectes septentrional i meridional). Segons Ethnologue, hi havia una mica menys de dos mil parlants de paiute dle sud en 1990, o un 40% d'una població ètnica de 5000 individus.[5]

El dialecte paiute del sud ha jugat un paper important en la lingüística com a fons d'un famós article del lingüista Edward Sapir i el seu col·laborador Tony Tillohash en la naturalesa de la fonema.[6]

Morfologia[modifica]

El paiute del sud és una llengua aglutinant en què les paraules utilitzen sufixos complexos per a una varietat de propòsits amb diversos morfemes.

Fonologia[modifica]

El paiute del sud té cinc timbres vocàlics i distingeix la quantitat vocàlica pel que el seu inventari bàsic de consonants és: /i, ə, a, o, o; iː, əː, aː, oː, oː/. L'inventari de consonant manca d'aproximants i està format només per oclusives orals, fricatives i nasals:

labial alveolar palatal velar lab.-vel. glotal
Oclusiva p t k ʔ
Africada t͡s
Fricativa s ʃ h
Nasal m n ŋ ŋʷ

És freqüent en les transcripcions de texts trobar:

  • /c/, per a transcriure el fonema /ts͡/.
  • /š/, per a transcriure el fonema /ʃ/.
  • / ' /, per a transcriure el fonema /ʔ/.
  • /ï/ o /i/, per a transcriure el fonema /ə/.

L'anàlisi original de Sapir incloïa altres fricatives com [β] o [x] que poden ser analitzades com al·lòfons de les oclusives sordes entre vocals. Sapir havia postulat fonemes addicionals perquè entre vocals existeix l'oposició [β]-[p] que de fet Miller seguint Lamb analitza com una oposició /p/-/hp/ (/p /> [β], V__V).

A continuació es dóna una petita mostra de vocabulari chemehuevi, que mostra la seva proximitat amb les llengües numic (xoixoni):

nïmïn, 'persona'
pah (o paah), 'aigua'
tïvah, 'pinyó'
tïmpa, 'boca'
tïhiya (variant: tïhïï), 'cérvol'

Referències[modifica]

  1. Fitxa del kawaiisu a Ethnologue
  2. Cens dels EUA com a llengua "ute" i 10 més com a "chemehuevi"
  3. Mithun (1999:542)
  4. The Linguists film de 2008
  5. «Ethnologue report for language code:ute». Ethnologue.
  6. Sapir, Edward «La réalité psychologique des phonèmes (The psychological reality of phonemes)» (en (francès)). Journal de Psychologie Normale et Pathologique, 1933.

Bibliografia[modifica]

  • Laird, Carobeth (1976). The Chemehuevis. Banning, CA: Malki Museum Press.
  • Mithun, Marianne (1999). Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press.

Enllaços externs[modifica]