Pakistan Occidental

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPakistan Occidental
Bandera del Pakistan State emblem of Pakistan.svg
Bandera del Pakistan

Himne Qaumī Tarāna Tradueix

Localització
Pakistan (orthographic projection).svg
 30° N, 70° E / 30°N,70°E / 30; 70

Capital Karachi, Rāwalpindi i Islamabad
Població
Religió islam
Història i celebracions
Creació 1947
Dissolució 1970
Organització política
Forma de govern democràcia parlamentària
Òrgan legislatiu list of Speakers of the West Pakistan Legislative Assembly Tradueix
Economia
Moneda rupia pakistanesa
Modifica les dades a Wikidata

Pakistan Occidental va ser el nom popular ―i el nom oficial (entre 1955 i 1970)― de la part oest del Domini de Pakistan fins a 1971, data en la qual Pakistan Oriental va esdevenir independent i va adoptar el nom de Bangla Desh.[1]

La part oriental del país, la província única de Bengala Oriental (inclòs el districte de Sylhet en Assam), malgrat tenir més de la meitat de la població de Pakistan, tenia un nombre desproporcionadament petit d'escons en l'Assemblea Constituent. Es creu que aquesta desigualtat entre les dues parts del país i la distància geogràfica entre ells va ser el que va provocar l'adopció d'una nova constitució. Per disminuir les diferències entre les dues regions, el 22 de novembre de 1954 el govern va decidir reorganitzar el país en dues províncies diferents dins de la política «Una Unitat» anunciada pel primer ministre Chaudhry Muhammad Ali.

Història[modifica]

Pakistan Occidental fou creat el 14 d'octubre de 1955 per la fusió de diverses províncies, estats i zones tribals índies. La província es componia de dotze divisions, i la seva capital es va establir a Lahore. La província índia de Bengala Oriental va passar a denominar-se Pakistan Oriental, amb capital a Dhaka. El govern federal es va traslladar el 1959 des de Karachi a Rāwalpindi (capital provisional fins que Islamabad, nova capital encara en construcció en aquest moment, estigués acabada), mentre que el legislador federal es va traslladar a Dhaka.

Pakistan Occidental va formar un aparent bloqueig homogeni però amb marcades diferències lingüístiques i ètniques i la política d'una sola unitat va ser considerada com una reforma racional administrativa que reduiria les despeses i eliminar els prejudicis de la província. No obstant això, amb el cop militar de 1958, els problemes es van agreujar a la província quan el càrrec de cap de govern va ser abolit i el President es va fer càrrec dels poders executius de Pakistan Occidental.[2] El juliol de 1970, el president Yahya Khan va dissoldre la província de Pakistan Occidental.

En les eleccions generals celebrades al desembre de 1970, la Lliga Awami (liderada per Mujibur Rahman) va guanyar una majoria absoluta d'escons al parlament (tots menys 2 dels 162 escons assignats a Pakistan Oriental). La Lliga Awami va advocar per una major autonomia per a Pakistan Oriental, però el govern militar no va permetre que Mujibur Rahman formés un govern.

El 25 de març de 1971, Pakistan Occidental va començar una guerra civil per sotmetre a la victòria democràtica dels pakistanesos orientals. Així va començar la guerra entre l'exèrcit pakistanès i la Mukhti Bahini. La crisi dels refugiats resultant va conduir a la intervenció de l'Índia, fet que va conduir a la rendició de l'exèrcit pakistanès. El Pakistan Oriental va patir un genocidi de la seva població bengalí. Pakistan Oriental es va convertir en l'estat independent de Bangla Desh el 16 de desembre de 1971, i així el terme Pakistan Occidental es va convertir en redundant.[1]

Divisió territorial[modifica]

Aquesta part oest ―políticament dominant― es componia de:

Govern[modifica]

El lloc de governador de Pakistan Occidental era una posició en gran manera cerimonial, però més tard els governadors van començar a exercir alguns poders executius. El primer governador va ser Mushtaq Ahmed Gurmani, qui també seria l'últim governador del Panjab Occidental.

El cap de Govern de Pakistan Occidental era el director executiu de la província i el líder del partit majoritari en l'assemblea provincial. El primer va ser el primer ministre Khan Sahib, que havia servit dues vegades com a ministre en cap de la Khyber Pakhtunkhwa abans de la independència. L'oficina del cap de govern fou abolida l'1 de juliol de 1970, quan el president Yahya Khan es va fer càrrec de l'administració de Pakistan Occidental.

Les dotze divisions de la província de Pakistan Occidental eren

Les capitals de totes aquestes divisions portaven el mateix nom, excepte la capital de Malakand (Saidu), i la de Rāwalpindi (Islamabad). La província també incorpora l'antic enclavament omanita de Gwadar, després de la seva compra en 1958, i l'antiga capital federal (Karachi) en 1961, aquesta última com a formació d'una nova divisió en el seu propi dret.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «West Pakistan Established as One Unit [1955]». Story of Pakistan. Story of Pakistan, West Pakistan. [Consulta: 27 febrer 2012].
  2. Editorial «Punjab vs other provinces». Dawn Newspapers, 31-12-2005 [Consulta: 25 març 2012].