Pal·ladi Calvet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPal·ladi Calvet
Biografia
Naixementsegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Cornellà del Terri Modifica el valor a Wikidata
Mort1419 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Peníscola Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo Modifica el valor a Wikidata

Pal·ladi Calvet[1][2] (Cornellà del Terri, s. XIV - Peníscola, 1419), també anomenat Patllari Calbet,[3] va ser un monjo benedictí català, conegut per haver participat en un complot per assassinar el papa d'Avinyó Benet XIII.

Va néixer a la població de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany) durant la segona meitat de segle XIV.[3] Eventualment va esdevenir monjo benedictí del monestir de Sant Esteve de Banyoles.[1] Addicionalment, va ser sagristà major de l'abadia d'Arles i procurador del seu abat.[3]

El 1418 es va veure implicat en l'intent d'assassinat de papa Benet XIII de la línia d'Avinyó, durant el Cisma d'Occident.[1] El papa tenia ja 90 anys i vivia instal·lat a la fortalesa de Peníscola. Aquell any va arribar un llegat del papa de Roma, Martí V, que va intentar obtenir l'obediència de Benet XIII oferint-li a canvi una sèrie de beneficis, però la proposta va ser rebutjada.[2]

En aquell moment es va ordir un complot contra el papa Luna, el llegat va oferir 20.000 florins a Calvet per participar en l'assassinat de Benet XIII administrant-li un verí.[2] Calvet era bon coneixedor de les herbes i les conserves,[3] comunicant-se a través d'un anònim vicari de Saragossa,[1] va subministrar al canonge Domingo d'Álava, cubiculari del papa, el verí per enverinar uns dolços que Benet XIII sovint menjava,[2] que li preparaven les comunitats monàstiques del voltant de Peníscola.[3]

El papa va estar consumint aquests dolços, va emmalaltir i va estar entre la vida i la mort, però finalment va curar-se gràcies a una fórmula magistral del seu metge de cambra, Jerónimo de Santa Fe, tot i que mai es va recuperar totalment. El complot es va descobrir i es va obrir un procés contra els responsables, a més l'escàndol va esquitxar el llegat del papa de Roma, al qual se li va imputar l'organització del complot, tot i que mai va poder-se provar la seva implicació.[2] El procés, iniciat l'1 de març de 1419 i va acabar amb la seva condemna com a enverinador i nigromant de ser cremat a la foguera a la platja de Peníscola, propera a la fortalesa.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Marqués, Josep Maria. «El sínode de Lleida del 1418». A: Jornades sobre el Cisma d'Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1988, p. 472. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Álvarez Palenzuela, Vicente Ángel. Documentos de Benedicto XIII referentes a la Corona de Castilla (en castellà). Madrid: Universidad Carlos III de Madrid, 2021, p. 113-114. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Abellan Manonelles, Joan Anton «Patllari Calbet i la trama per assassinar el papa Lluna». Els Colors del Pla de l'Estany, núm. 118, octubre 2009, pàg. 46.