Palaic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaPalaic

Llengua morta
Tipus llengua SOV
Parlants
Originaris de Pala (Àsia Menor)
Anatolian Languages in 2nd millennium BC.jpg En vermell, àrea on es parlava palaic
Classificació lingüística
Llengua indoeuropea
  anatòlica
Codis
ISO 639-3 plq
Glottolog pala1331
IETF plq
Modifica dades a Wikidata

El palaic és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de llengües anatòloiques parlada antigament a la regió de Pala (Àsia Menor). Actualment és una llengua morta. Es coneix només per uns breus passatges en texts rituals hitites.[1]

La regió de Pala i els seus habitants[modifica]

En els antics textos hitites, igual que les velles lleis hitites, la paraula Pala s'utilitza per designar una àrea de l'imperi. Estava situada a la regió central del regne hitita a Anatolia, al centre, a prop de la regió de Hattusa. Podria correspondre a una part de la Paflagònia. Els parlants del palaic van viure en aquesta zona al començament del regne hitita, durant els segles XVII-XVI aC. Al segle XV aC aquesta zona és envaïda per pels kashkas, un poble no indoeuropeu, i la llengua desapareix de la documentació.

Coneixement de la llengua[modifica]

El nostre coneixement del palaic (palaumnili en hitita) és molt limitat, ja que no està ben documentat: només se'n coneixen uns pocs passatges en textos escrits en escriptura cuneïforme en palaic, o passatges en els textos hitites permeten el seu estudi. Tots els textos palaics coneguts són de naturalesa religiosa (CTH 750-754 d'acord amb la classificació d'I. Laroche), ja que els hitites van conservar alguns rituals dels pobles veïns en les seves tradicions de culte. En general aquests textos són fragmentaris, el text més llarg es dedica a un antic déu del ritual Hatti, Ziparwa (CTH 750). Molts passatges en palaic es caracteritzen per contenir manlleus lèxics de la llengua hàtica, llengua no indoeuropea, i no podem saber si es tractava de la mateixa llengua. Pel que coneixem, el palaic s'ajusta clarament a les característiques típiques de les llengües indoeuropees, i en general és proper al seu veïns i contemporanis, les llengües hitita i luvita.

Referències[modifica]

  1. «Palaic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.