Palaldà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPalaldà
Amélie-les-Bains-Palalda - vue générale de Palalda.jpg
Vista general del poble de Palaldà

Localització
 42° 29′ 02″ N, 2° 40′ 29″ E / 42.484°N,2.6746°E / 42.484; 2.6746
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
Població
Gentilici Palaldà, palaldana
Geografia
Altitud 245,5 m
Identificador descriptiu
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

Palaldà és un poble de la comuna vallespirenca dels Banys d'Arles i Palaldà, a la Catalunya del Nord. Fou cap d'una comuna independent fins al 1942, quan quedà integrada en la comuna veïna dels Banys d'Arles, a la qual s'afegí i Palaldà.

És[1] a 245,5 m. d'altitud, a la zona nord del terme comunal, a l'esquerra del Tec, al nord-est del nucli dels Banys d'Arles. És un nucli aglutinant a l'entorn de l'església parroquial de Sant Martí de Palaldà. En el mateix nucli hi ha també la capella de la Mare de Déu del Roser.

Toponímia[modifica]

Antics noms : villam Paladdanum (814), Palatiodano (874), in Palatioatan (881), in Palaldano i Palatio Dan (1091).[2]

El nom oficial francès del poble és Palalda.[3] El nom català, segons el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord és[4] Palaldà o Palaudà.

L'antic terme comunal de Palaldà[modifica]

Mapa de l'antiga comuna de Palaldà, respecte del seu terme actual

Situat a banda i banda de la Tet, amb una mica més d'extensió a l'esquerra que a la dreta, el sector del nord del riu és un coster, mentre que el de la dreta és una mica més pla. El límit occidental, termenal amb Montboló, arrenca del Tec, a 222,2 m alt cap al nord, fent al principi un angle doble, primer cap a l'oest i després cap al nord. Tot seguit, s'adreça de forma bastant recta cap al nord deixant dins del terme de Palaldà l'actual barri del Marroc, i després segueix un tram del Còrrec de Pedres Blanques; després, girant cap al nord-est, passa per damunt del barri de la Petita Provença, travessa la carretera de Montboló (D - 53), ja a 352,5 m alt, passa a ponent de la Roca Barral, travessa el Còrrec de la Coma a 362,6 m alt, passa a ponent del Puig de Llunes i s'adreça a la zona de Montargull, on assoleix els 596,5 m alt, i continua encara un tram cap al nord, fins al punt on es troben les dues comunes esmentades fins ara amb la de Reiners, a 582,5 m alt.

L'antic terme de Palaldà en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)

La resta del termenal de l'antiga comuna de Palaldà és amb Reiners, tant al nord, com a l'est i al sud. Al nord, que segueix una línia aproximada de nord-oest a sud-est, sense cap accident destacat que la marqui geogràficament, i va davallant cap als 416,9 m alt quan arriba a tocar la carretera D - 618, que fa de termenal un bon tram, els 361 quan l'abandona, els 310,1 quan travessa la carretera D - 15, entre 320 i 290 quan travessa el Serrat de la Teuleria, fins que arriba al Tec a 162 m alt. Després de travessar el riu, el termenal de Palaldà amb Reiners continua essent arbitrari, la major part del seu recorregut. De primer, puja a un turó de 344,7 m alt, a la zona de l'Estanyol, on gira cap al sud-oest, travessa el Còrrec de la Muntanyola, i recorre cap a ponent entre les cotes 400 i 500, fins que, ja a l'extrem oest del seu recorregut, baixa pel nord del Roc de la Campana cap a les roques que limiten les Gorges del Montdony. El punt més elevat era la zona de Montargull, amb 596,5 m alt, i el més baix, els 162 de la Llera del Tec a l'extrem de llevant. El poble de Palaldà és a 243,3 m alt.

El poble de Palaldà[modifica]

L'església Sant Martí de Palaldà, al costat de la torre

El seu nucli principal és un poble agrupat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Martí de Palaldà i del vell Castell de Palaldà, del qual queden restes notables. Dins del nucli de població es conserva també la capella de la Mare de Déu del Roser.

Palaldà en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)

Palaldà avui ja presenta un contínuum urbà amb els Banys d'Arles, atès que el creixement de la població s'ha produït en la zona plana del terme, a banda i banda del riu. Dins de l'antic terme de Palaldà hi ha tot de barris i urbanitzacions, que ocupen la major part de la riba esquerra del Tec: le Balcon, la Corniche, el Marroc, la Petita Provença, les Terrasses, la Riviera, Beausoleil, la Civadera, Sobrevila, la Reixa i el Mas de les Basses, i de la dreta: Can Cliquetes, Mas Aldai, Super Amèlia, Can Dai i Can Turmenta.

El Cadastre napoleònic[modifica]

El Cadastre napoleònic del 1812 va ser dut a terme en el moment que l'actual terme dels Banys d'Arles i Palaldà estava dividit en tres termes diferents: els Banys d'Arles, Montalbà dels Banys i Palaldà. Les partides que hi apareixen pertanyents a l'antic terme de Palaldà estan dividides en les seccions del poble i de l'Aguda. La secció del poble conté, a l'extrem nord-est de l'antic terne de Palaldà, les partides de Can Borns, la Reixa, la Creu d'en Batano, els Camps de Sant Martí, els Camps de les Basses, amb una granja, la Devesa, les Costes, la Fita, els Camps d'en Melcion, amb el Mas Guitard i una granja, el Solà d'en Melcion, el Serrat de la Teuleria i els Baus d'en Solatges, amb una barraca. Entorn del poble i dels seus horts, hi ha al nord del poble la partida del Comunal, al nord-est, les de Draguines, les Voltes, amb el Cortal dels Gitanos, el Tardar, el Puig de Llunes, la Baga, amb una barraca, el Mas Sobrevila, amb el mas del mateix nom, el Mallol, i al nord-est, els Prats, amb una granja (partida que és una illa del Tec, avui dia reduïda, però encara existent), les Hortes, el Puig de Civella, amb el mas de Plalriera, el Pas del Gau, amb tres molins, dos d'ells junts, l'Oratori, la Guaretosa, amb tres granges properes entre elles, i les Terrades.

La partida de l'Aguda, situada a la dreta del Tec i limítrof amb Reiners, conté, de nord a sud, les partides de Can Cliquetes, amb el mas d'aquest nom, una granja i dues edificacions més, la Colomina de Dalt, amb un molí i un martinet, el Mas Aldai, els Horts de Dellà, el Bosquet, amb la masia de Can Parot, l'Aguda, amb el Mas Tormenta i una edificació en ruïnes, l'Estanyol, amb una altra Platrière, les Caus, amb el Mas Grifa, el Puig de l'Ou i el Bac de la Tintarella.

Història[modifica]

Palaldà va ser declarat comuna el 1790 i, més endavant, va ser fusionat el 1942 amb els Banys d'Arles.[5]

Administració i política[modifica]

Alcaldes (fins al 1942)[modifica]

Data inicial Fi del mandat Nom[6]
1844 1847 François Vilascèque
1847 1849 Martin Bardetis
1849 16.4.1855 Martin Pagès
16.5.1855 2.5.1857 Martin Forga
2.5.1857 1870 Jean Cambouliu[7]
1870 2.1874 François Alduy
2.1874 8.10.1876 Jean Bartre
8.10.1876 30.9.1883 Sauveur Dalmau
30.9.1883 21.5.1884 Pierre Dejaule
21.5.1884 20.5.1888 Joseph Cabanes
20.5.1888 26.11.1899 Laurent Alduy[8]
26.11.1899 15.5.1904 Joseph Dagues (pare)
15.05.1904 25.5.1914 Joseph Dagues (fill)
25.5.1914 10.12.1919 Louis Villacèque
10.12.1919 22.12.1921 François Dagues
22.12.1921 24.1.1922 Jean Garrigue
29.1.1922 17.5.1925 Joseph Pauly
17.5.1925 19.5.1929 Antoine Forga[9]
19.5.1929 19.5.1935 Joseph Baux
19.5.1935 27.7.1941 Michel Fons[10]
21.8.1941 1.10.1942 Marti

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Palaldà entre 1378 i 1789
1378 1470 1515 1553 1709 1720 1730 1767 1774 1789
21 f 10 f 14 f 14 f 101 f 100 f 112 f 546 h 120 f 200 f

Font: Pélissier, 1986.

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1790 1794 1796 1800 1804 1806 1820 1826 1831
646 397 529 522 524 573 594 610 614
1836 1841 1846 1851 1856 1861 1866 1872 1876
655 710 772 783 758 757 839 810 908
1881 1896 1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926
850 800 1.117 914 800 886 953 902 1.142
1931 1936
1.172 1.363[11]

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[12] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[13]

Persones il·lustres[modifica]

  • Alfons Miàs (1903-1950), polític i escriptor, nascut a Palaldà.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «11 - Els Banys d'Arles i Palaldà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Institut d’Estudis Catalans. Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, 2007. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Els Banys d'Arles». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

  1. Palaldà en els ortofotomapes de l'IGN
  2. Sagnes, Jean. Le pays catalan (en francès). 2. Pau: Société nouvelle d'éditions régionales, 1985. 
  3. Fitxa Cassini (francès)
  4. IEC, Nomenclàtor..., 2007.
  5. Jean-Pierre Pélissier, Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales, Paris, CNRS, 1986, 378 p. (ISBN 2-222-03821-9)
  6. MairesGenWeb
  7. Encara que alguns fonts el fan Camboulieu [1] o Camboulier [2], a la documentació original de la Legió d'Honor consta que signava Cambouliu [3]
  8. Laurent Alduy, de professió pagès, va ser distingit amb la Medalla al Mèrit Agrícola, en el grau de Cavaller, pels seus cultius de fruites i verdures i la reconstrucció de vinyes. Al 1898 portava 25 anys d'ofici [4]
  9. Antoine Justin Sauveur Sennen Forga (Palaldà, 28 de novembre del 1874 - ?) [5]
  10. Michel Jean Fons (Palaldà, 25 de juny del 1886 - ?) va ser distingit amb la Medalla al Mèrit Agrícola, en el grau de Cavaller, al 3 d'octubre del 1933
  11. El 1945 s'incorpora als Banys d'Arles i Palaldà.
  12. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  13. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palaldà