Els Banys i Palaldà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Palalda)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaEls Banys i Palaldà
Amélie-les-Bains-Palalda
Escut dels Banys i Palaldà
Amélie-les-Bains-Palalda - vue générale d'Amélie-les-Bains depuis les thermes.jpg
Vista general dels Banys d'Arles des de les Termes Romanes

Localització
Map commune FR insee code 66003.png
42° 28′ 31″ N, 2° 40′ 19″ E / 42.475277777778°N,2.6719444444444°E / 42.475277777778; 2.6719444444444
Estat França
Regió Occitània
Departament Pirineus Orientals
Districte Districte de Ceret
Cantó francès Cantó del Canigó
Població
Total 3.616 (2013)
• Densitat 122,87 hab/km²
Gentilici Arlès, arlesa - Palaldà, palaldana
Geografia
Superfície 29,43 km²
Altitud 240 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Alexandre Reynal
Indicatius
Codi postal 66110
Fus horari UTC+01:00
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Situació de la comuna dels Banys d'Arles i Palaldà en el seu entorn

Els Banys d'Arles i Palaldà, o, simplificadament, Els Banys i Palaldà ([əlz'baɲz['darləz]ipələl'da], o [əlz'baɲz['darləz]ipələw'da]) oficialment i en francès Amélie-les-Bains-Palalda) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

El municipi actual és el resultat de la unió de tres antigues comunes: els Banys d'Arles, Palaldà o Palaudà (annexat el 1942) i Montalbà (de Paracolls o dels Banys) (annexat el 1962). El nom d'Amélie és del 1840, en homenatge a la reina Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, esposa de Lluís Felip I. Antigament ja hi havia unes termes romanes, però va ser amb el regne de Lluís Felip que el lloc va adquirir notorietat en privatitzar els banys.

Actualment, juntament amb les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallestàvia i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir de Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Com totes les altres poblacions catalanes que porten banys o caldes i derivats en el seu nom, el nom d'els Banys d'Arles indica la presència de banys públics d'època romana. Als Banys d'Arles, efectivament s'han trobat les antigues termes romanes. La segona part del topònim fa referència a la pertinença al monestir de Santa Maria d'Arles.

La denominació oficial francesa ja ha estat explicada al començament.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

L'actual terme comunal dels Banys d'Arles i Palaldà, de 294.300 hectàrees d'extensió, està situat[1][2] a la zona central de la comarca del Vallespir. El terme s'estén a banda i banda del Tec, en un terme estret, d'est a oest, i allargassat, de nord a sud, però amb una forma irregular fruit de la fusió de les tres antigues comunes que l'integren actualment. Pel sud, assoleix la carena pirinenca, on arriba als 1.421 metres d'altitud en el Roc de Fraussa; pel nord, la carena que tanca pel costat septentrional arriba als 597 m alt al cim del Montargull, a l'antic terme de Palaldà.

Montboló Reiners
Arles Brosen windrose-fr.svg Reiners
Sant Llorenç de Cerdans Maçanet de Cabrenys

Els Banys d'Arles[modifica | modifica el codi]

Les fonts d'aigua sulfurosa dels Banys d’Arles són conegudes des de l'antiguitat, com s'ha comprovat en els treballs arqueològics fets en el terme. A l'Edat Mitjana, fou el monestir de Santa Maria d'Arles que es féu amb la propietat de les antigues termes, i a ran de la Revolució Francesa passaren a ser propietat comunal. Tanmateix, durant el regnat de Lluís Felip de França, les termes foren privatitzades. Anomenades Establiment de les Termes Romanes, feren companyia a d'altres establiments, com les Termes Pujada i l'Hospital Militar i esdevingueren el motor del nucli de població que s'hi anà generant. Aquest fou el motiu per al canvi de nom oficial francès del poble i comuna: la reina Amèlia, muller de Felip I, hi féu llargues estades.

El Fort dels Banys tanca pel sud-oest l'antic terme dels Banys d'Arles: el fort està situat a prop del termenal amb Arles, pel costat de ponent, i de l'antic termenal amb Montalbà. Aquest antic terme, de tot just 3,4 km², s'estenia tot ell a la dreta del Tec, amb el límit meridional en una línia aproximadament recta entre el sud del Fort dels Banys i les Gorges del Montdony, al sud de la Cascada d'Anníbal. Al sud d'aquest antic terme, al començament dels contraforts que davallen de la carena dels Pirineus, es troben les principals surgències termals, com el Gran Escaldador. El poble dels Banys d'Arles era a l'extrem occidental del seu vell terme.

L'actual església parroquial dels Banys d'Arles és dedicada a Sant Quintí dels Banys d'Arles, com l'antiga capella, destruïda el 1932, de Sant Quintí d'Arles. Dins del nucli de població es conserva també una altra capella dedicada a Sant Quintí, així com la capella de Es conserva, a la zona termal del poble, l'antic Hospital Militar, amb la capella de Santa Maria de l'Hospital Militar. Al cementiri del poble hi ha també la capella del Sant Crist.

Les modernes urbanitzacions[modifica | modifica el codi]

Els Banys d'Arles ha crescut modernament a partir d'algunes urbanitzacions situades sobretot a llevant del nucli principal de població. A prop, el Mas del Pastor, i més lluny, sempre a prop del Tec, a la seva dreta, Can Dai, el Mas Aldai i Can Cliquetes, al nord de la carretera general, i l'Oratori, Super Amèlia, Can Tormenta i l'Estanyol, al sud de la carretera, enfilades en els costers d'aquell sector.

Montalbà[modifica | modifica el codi]

L'antic terme de Montalbà dels Banys, de Paracolls, de l'Església, o d'Amélie, aportà 22,80 km² al terme[3] actual, en el moment d'incorporar-s'hi, el 1962. Per tant, quasi tres quartes parts del terme actual dels Banys d'Arles i Palaldà pertanyen a l'antic terme de Palaldà i, en canvi, no ha quedat reflectit en el nom de la comuna.

El poble de Montalbà[modifica | modifica el codi]

El petit poble de Montalbà, anomenat de l'Església en contraposició a l'altre Montalbà del departament, Montalbà del Castell, de la Fenolleda, està construït[4] al voltant de l'església antigament parroquial de Santa Maria de Montalbà. S'hi conserva també les restes del Castell de Montalbà.

El Castell de Montdony[modifica | modifica el codi]

Una mica més al sud[5] hi ha les restes de l'antic Castell de Montdony, i una mica més al sud, encara, les restes de la Torre de Montdony.

Santa Engràcia de Montalbà[modifica | modifica el codi]

Al nord del terme, a prop dels Banys d'Arles, hi ha l'antiga església[6] de Santa Engràcia de Montalbà, de vegades anomenada Santa Engràcia de Montdony.

Paracolls[modifica | modifica el codi]

L'antic veïnat de Paracolls, del qual només es conserven algunes ruïnes, situat[7] al nord-oest de l'antic terme de Montalbà, és un dels que ha proporcionat un dels noms històrics de Montalbà. També hi havia hagut el Castell de Paracolls, actualment del tot desaparegut.

Altres indrets[modifica | modifica el codi]

Hi ha també la capella de la Mare de Déu de la Pietat de Can Fèlix, a la masia[8] d'aquest nom, situada a prop al nord-est de Montalbà. Una altra capella conservada en aquest antic terme és la de Sant Josep del Pujol de Dalt, al sud-oest de Montalbà, a la vall de la Ribera del Terme.

Palaldà[modifica | modifica el codi]

L'antiga comuna de Palaldà fou afegida el 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, als Banys d'Arles; en ocasió d'aquesta agregació, la comuna passà a anomenar-ne els Banys d'Arles i Palaldà. Palaldà aporta uns 3,23 km² a la nova comuna, de manera que doblà la superfície, però tot i la unió d'aquestes dues primeres comunes, els 6,63 km² que s'assoliren el 1945 estaven molt lluny del que s'aconseguí el 1962. Ocupava tota la part de l'actual terme comunal que queda a l'esquerra del Tec. El seu nucli principal és un poble agrupat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Martí de Palaldà i del vell Castell de Palaldà, del qual queden restes notables. Dins del nucli de població es conserva també la capella de la Mare de Déu del Roser.

Palaldà avui ja presenta un contínuum urbà amb els Banys d'Arles, atès que el creixement de la població s'ha produït en la zona plana del terme, a banda i banda del riu. Dins de l'antic terme de Palaldà hi ha tot de barris i urbanitzacions, que ocupen la major part de la riba esquerra del Tec: le Balcon, la Corniche, el Marroc, la Petita Provença, les Terrasses, la Riviera, Beausoleil, la Civadera, Sobrevila, la Reixa i el Mas de les Basses.

Antigues fortificacions militars[modifica | modifica el codi]

A més del Fort dels Banys, als Banys d'Arles i Palaldà hi havia d'altres elements de fortificació militar: la Bateria de Santa Engràcia, la Bateria Petita, la Sala dels Banys, o Torre Reial del Puig dels Banys, i la Torre.

Els Ponts[modifica | modifica el codi]

La peculiar conurbació dels Banys d'Arles i Palaldà ha fet necessària l'existència de tot un conjunt de ponts que facilitin el pas d'una riba a l'altra del Tec, com el Pont de França i el Pont del Casino, o bé el Montdony, com el Pont de l'Hospital, o Pont de Guerra, el Pont dels Banys, o de Sant Quintí, o de Montdony. També hi havia hagut el Pont Romà, ara desaparegut.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

El terme dels Banys d'Arles i Palaldà –sobretot l'antic terme de Montalbà– estava ple de masos, atès que la major part era població disseminada. Se'n conserven uns quants: l'Aguda de Baix, les Barraques, abans Can Gascó, la Borbolla, Ca la Pastora, Ca l'Ocell, Cal Roig, Can Cliquetes, Can Dai, Can Fèlix, abans Mas de la Trinxeria, Can Gascó, o Mas del Gascó, Can, o Mas, Melcion, abans Mas d'en Guitard, Can Perot, Can Riubanys, Can Saurac, Can Soler, Can Tormenta, Can Veí, la Casa Nova, el Casot, abans el Masot, el Cortal d'en Guitard, ara convertit en Centre Eqüestre, el Corral de la Farga, el Corral del Mas d'en Fons, el Cortal de Can Mascarat, el Cortal de la Farga, el Cortal de la Garriga, que també fa de refugi, el Cortal del Pujol de Baix, abans simplement el Pujol de Baix, el Cortal dels Gitanos, el Cortal d'en Cruset, el Cortal de Puig de Llunes, el Forn de Calç, Mas Aldai, abans Mas d'en Cassolí, el Mas de la Fargassa, o de la Farga, el Mas de les Basses, abans Cortal Guitard Castell, el Mas del Gau, el Mas del Mener, el Mas del Pastor, el Mas Pagrís, el Molí de l'Oratori, el Molí de Pagrís, el Molí Petit de Pagrís, el Molí Serrador, abans Mas Serrador, Pujol del Mig i Pujol de Dalt.

D'altres, estan en ruïnes, com l'Aguda de Dalt, la Borbolla d'Avall o de Baix, antigament Mas de l'Esquerrà, Can Dens, Can Mascarat, abans Cortal del Mascarat, Can Montagut, o Can Bufa, la Casa Vella, abans la Borbolla de Baix, el Cortal de Borbolla, el Cortal dels Sageters, o Dubois, abans Cortal Delcròs, el Cortal Dorques, abans Delcròs, el Cortal Sitjar, o Mas d'Amunt, abans Cortal Casanova, la Grifa de Baix, abans Mas de la Grifa, la Grifa de Dalt, abans Cortal de la Grifa, el Mas de l'Església, el Mas d'en Fons, el Mas de Santa Engràcia, el Mas Nou d'en Pagrís, el Molí de la Paleta, la Planesa, abans Can Soler, la Teuleria del Mas d'en Llinars. Alguns són ja noms antics, en desús: la Barraca d'en Patella, Ca l'Esquerrà, el Casot d'en Camó, el Casot d'en Castell, el Casot d'en Guitard, el Casot d'en Poc, el Cortal, el Cortal d'en Colomines, el Cortal d'en Garumeau, el Cortal d'en Vila-seca, els Cortals d'en Nogueres, la Farga d'Azemà, o Martinet d'en Roure, el Mas de la Grifa, el Mas del Roure, el Mas d'en Llinars, el Mas de Paracolls, abans Mas Camboliu o Paracolls d'Avall, el Mas Dulceda, el Mas Mas, el Molí Boix, el Molí de l'Oli, abans d'en Roure, el Molí Noguers, Paracolls d'Amunt, o Castell de Paracolls. Al llarg del terme hi ha diverses creus, antigament de terme: la Creu, la Creu del Camí dels Evangelis i la Creu de la Serra d'en Pagès i alguns oratoris, com l'Oratori de la Madona, l'Oratori de Can Cliquetes i l'Oratori del Mas de les Basses. En el terme hi ha també dos pous de gel o de neu.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

Com tots els pobles del Vallespir, el Tec és l'element hidrogràfic més rellevant del terme dels Banys d'Arles i Palaldà. Travessa la quarta part septentrional de la comuna i marca la zona més planera del terme, i, a més, rep com a afluents, directament o indirecta, la resta de cursos d'aigua del terme. Per l'esquerra, a l'antiga comuna de Palaldà, s'aboquen en el Tec directament tota una sèrie de còrrecs de curt recorregut, que davallen de la carena que tanca pel nord de la comuna dels Banys d'Arles i Palaldà. De ponent a llevant s'hi troben els còrrecs de la Guaretosa, o d'en Sorribes, de la Guixera (dos de diferents, propers entre ells), de Draguines, que hi aporta també el de les Voltes, del Tardà, de la Baja, de la Font d'en Pagès, de la Font d'en Tauler, de la Creueta, de la Fita i del Mas d'en Melcion, entre d'altres de més curts.

Per la dreta del Tec arriba principalment el Montdony, que marca tota la vall de Montalbà primer i dels Banys d'Arles segon. Només en un breu tram el Montdony deixa de marcar el centre de la vall del terme: al nord-est de Montalbà, el riu exerceix de termenal entre els Banys d'Arles i Reiners. El Montdony es forma a l'extrem sud-est del terme comunal per la unió del Còrrec del Coll del Ric i el de l'Avetosa i el del Molí Serrador. El de l'Avetosa, que és el de recorregut més llarg, davalla de la zona de l'Avetosa, en el vessant septentrional de la Collada de Sant Martí i en el nord-oest del Roc de Fraussa, i aporta també els còrrecs de la Collada de Sant Martí i del Puig de la Porrassa. Ja com a Montdony, el riu va baixant cap al nord-oest, en un traçat molt sinuós, i va recollint l'aportació de tot de còrrecs: del Clot del Roc, de la Garriga, del Campàs, de Ca l'Ocell, del Clot dels Carbons, del Clot dels Sageters, del Clot del Barral, del Pouat, del Salt de l'Aigua, de la Font Fresca, del Casot, de la Coma, abans de la Drecera, i de la Ribera del Terme.

Aquest darrer torrent, la Ribera del Terme, marca també un territori important del terme comunal: tota la vall que ocupa el sud-oest de la comuna, a pont de Montalbà. La Ribera del Terme es forma dins del terme de Sant Llorenç de Cerdans, i entra en el dels Banys d'Arles i Palaldà quan rep l'afluència del Còrrec del Serrat del Pi, que fa de termenal entre les dues comunes. Un cop ja dins del dels Banys d'Arles i Palaldà, va rebent també tot de còrrecs pirinencs: de la Borbolla, de la Borbolla de Baix, de la Partió (abans, del Mas d'Amunt), de l'Esquerrà, que ha recollit abans els del Coll del Rei, de la Collada Verda, del Clot de Canalats, de les Collades, amb el Còrrec de la Grifa, que aporta els còrrecs de la Campana, de Coll Cerdà i del Nyerro. Els darrers còrrecs formen una vall alta en el vessant nord de la carena dels Pirineus, que representa tot el sector sud del terme dels Banys d'Arles i Palaldà. Continua la ribera cap al nord, i continua rebent aportacions de còrrecs del vessant pirinenc: Recs del Pujol de Dalt (recs d'origen torrencial), Còrrec dels Talls, del Pujol de Dalt i de Font Cruset, del Pujol de Baix, del Molí, dels Cirers, d'en Soler, que ha recollit abans els còrrecs de la Font de la Degolla, de la Degolla, o del Cim de la Degolla, de Bellmaig i del Solà dels Rosers, de la Fargassa, dels Cercles, de Paracolls, del Gorg de l'Infern, del Clot del Gustí, del Clot de la Mola i del Clot de la Goma. Després d'aquest s'aboca en el Montdony.

En el darrer tram, el Montdony encara rep els còrrecs de Cal Roig, del Cable d'en Callís, de Can Mascarat, el Clot del Truc, el Còrrec Fosc, el del Mas d'en Fons i el de l'Escaldador, o d'en Batalla. Ja a la plana de la vora sud del Tec, arriben el Còrrec de la Creueta, amb el del Puig de l'Ou. A partir de l'afluència del Montdony, el Tec rep encara per la dreta alguns còrrecs més, encara dins del terme dels Banys d'Arles i Palaldà: el del Solà de Puig de l'Ou, el dels Gaus, el del Bosquet, el de l'Aguda, que aporta els del Forn de Can de la Grifa, el de la Font, el de les Llongaines, el de l'Estanyol i el de la Muntanyola, i el d'en Melcion.

A la zona planera del terme es donen alguns canals de rec, com el Rec de Can Gascó, el Rec de Ceret, el Rec de la Farga, el Rec de la Farga d'Azemà, el Rec de la Fargassa, el Rec del Molí de la Paleta, el Rec del Molí de Palaldà, el Rec de Pagrís i els Recs del Pujol de Dalt.

Fonts i surgències[modifica | modifica el codi]

Dins del terme dels Banys d'Arles i Palaldà hi ha bona quantitat de fonts i surgències. Algunes són d'aigua termal, com l'Escaldador, o Escaldador Gros, l'Escaldador Petit, la Font Anglada, la Font Aragó, la Font Concorde, la Font de la Cova, la Font de la Rigola, la Font del Bany dels Porcs, la Font de l'Hort d'en Llori, la Font de l'Hort d'en Nogueres, la Font del Mercat, la Font d'en Comes, abans de l'Hort d'en Comes, la Font d'en Perers, la Font d'en Vila-seca, la Font Pasqualona, abans Font de la Cascada, i el Monjolet, o Font del Monjolet, abans d'en Monjolet, mentre que d'altres són d'aigua fresca, com quatre fonts sense nom, dues més d'aigua captada i la Font Cruset, la Font de Can Fèlix, la Font de Can Saurac, la Font de Dalt, la Font de la Borbolla, la Font de la Borbolla de Baix, la Font de la Degolla, la Font de la Grifa de Baix, la Font de la Grifa de Dalt, la Font de la Madona, la Font de l'Avet, la Font del Casot, la Font de les Dones, o Pixa Apolit, la Font del Clot de Gustí, la Font del Pujol de Baix, la Font del Pujol del Mig, la Font dels Talls, la Font del Salt d'Aigua, la Font d'en Pagès, la Font de Paracolls, la Font de Sageters, la Font de Santa Engràcia, la Font Fresca i la Font Mitgera i el Molleriu. La Font d'en Pagrís és desapareguda.

Gorgs[modifica | modifica el codi]

El curs accidentat dels cursos d'aigua del terme fa que existeixi un bon nombre de gorgs, als Banys d'Arles i Palaldà: el Gorg de la Coma, el Gorg de la Figuera, el Gorg de la Mola, el Gorg de la Palanca, el Gorg de la Resclosa, el Gorg de la Xemeneia, el Gorg de les Anguilles, el Gorg de les Tres Roures, el Gorg del Salze, el Gorg dels Racons i el Gorg Estret.

Salts d'aigua[modifica | modifica el codi]

Per la mateixa raó de l'apartat anterior, als Banys d'Arles i Palaldà hi ha alguns salts d'aigua destacables: el Salt de l'Aigua, el Salt d'Anníbal, el Salt del Bou, el Salt, o Gorg, de l'Infern i el Salt del Pi.

Orografia[modifica | modifica el codi]

A causa de l'orografia accidental del terme comunal dels Banys d'Arles i Palaldà, nombrosos topònims indiquen formes de relleu, com obagues: Bac de la Tintarella, Bac del Colomer i Bac de Paracolls; balços: Bauç d'en Solatges; cingles: el Cingle del Salt i el Cingle Gran; clots: Clot de Canalats, Clot de l'Abella, o de la Vella, Clot de la Mola, Clot del Barral, Clot de les Sageteres, Clot del Roc, Clot dels Carbons, Clot dels Cirers, Clot del Truc, Clot d'en Gustí; colls: Collada Baixa dels Terrers Baixos, Collada del Roure, Collada de Santa Engràcia, Collada de Sant Martí, Collada Verda, Coll Cerdà, Coll de la Dona Morta, Coll del Faig, Coll del Rei, Coll del Ric, Coll de Padern, Coll de Paracolls i Coll de Perelló; muntanyes: el Cim de la Serra de Degolla, Montargull, o Puig de Montargull, Peira Baixa, el Piló de Bellmaig, Puig de la Porrassa, Puig del Bosquet, Puig de l'Ou, Puig dels Sarraïns, o Pic dels Sarraïns, Puig del Torn, Puignaut i Serrat d'en Magret; plans: Pla del Roc, Pla de Rossinyol, Pla Joanal; serres i serrats: Serra de la Degolla, Serra del Pla Rossinyol, Serra de Montner, Serra d'en Pagès, Serra d'en Solatges, Serrat de Forcats, abans, de les Forques, Serrat de la Teuleria, Serrat de les Pedres Blanques, o de la Porrassa, Serrat d'en Merla; solanes: Solà de Can Soler, Solà de Puig de l'Ou, Solà dels Rosers, Solà d'en Melcion, Solà de Paracolls.

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

Els indrets específics i partides del terme dels Banys d'Arles i Palaldà són els següents: l'Aguda, les Arcades, l'Avetosa, la Baja, Bellmaig, les Boixedes, la Borbolla, el Bosquet, Ca l'Ocell, abans l'Abella, Cal Roig, els Camps de les Basses, els Camps d'en Melcion, o Can Melcion, els Camps de Sant Martí, Can Boms, Can Cliquetes, Can Fèlix, abans Mas de la Trinxeria, Can Font, o Mas d'en Font, Can Gascó, Can Mascarat, Can Pagrís, Can Riubanys, Can Soler, la Casa Nova, el Casot, el Castell, la Civadera, les Collades, el Collet del Pla de l'Estiu, Coll Beç, Coll Boi, abans Coll Roig, Coll Cerdà, Coll del Ric, Coll de Padern, Coll de Perelló, Collet de les Forques, la Colomina de Dalt, la Coma (dues de diferents), el Comunal, les Costes, la Creu d'en Batano, la Degolla, la Devesa, Draguines, l'Era d'en Lluís, l'Escaldador, o el Gran Escaldador, l'Església, l'Esquerrà, l'Estanyol, la Fargassa, o la Farga, la Fita, les Forques, la Garriga, els Gaus, o el Gau, la Grifa, la Guaretosa, les Hortes, els Horts de Dellà, el Mallol, Mas Aldai, el Mas d'Amunt, abans Cortal Casa Nova, el Mas d'en Llinars, el Mener, el Molí Serrador, abans Mas Serrador, la Noguereda, l'Oratori, Paracolls, Perot, o Can Perot, el Pas del Gau, les Piques de Sant Martí, els Prats, Puig de Civella, Puig de Llunes, Puig de l'Ou, Puig dels Banys, o el Fort, Pujol de Baix, Pujol de Dalt, Ras de Pixavaca, la Reixa, Roca Barral, Roca Esclafada, el Roc Campàs, la Roca Castellana, el Roc de la Campana, el Roc dels Reposadors, el Roc d'en Merla, el Roc de Sant Salvador, o de Montdony, la Rompuda, abans el Mas d'Amunt, el Roure de les Tres Creus, els Sageters, Santa Engràcia, Sobrevila, o Mas de Sobrevila, el Tallat de Poncet, els Talls, el Tardar, les Terrades, la Treta i les Voltes. Alguns noms són ja antics, caiguts en desús, com els Canemars, el Prat d'en Vila-seca, el Roc de la Vinya de Sorribes, la Vall de Montdony, la Vinya de Joan Sors i la Vinya d'en Vila-seca. Alguns topònims indiquen senyals termenals, com el Cim de la Serra de Degolla, Peira Baixa, el Piló del Puig de l'Ou, Pla Joanal, el Prat d'en Vila-seca, el Roc, la Roca Forcada, la Roca Gelera, el Roc de la Campana, el Roc de la Creu, el Roc de la Marellenga, el Roc de la Sentinella, o de la Campana, el Roc de la Vinya de Sorribes, el Roc del Camp del Tor, el Roc de les Llongaines, el Roc del Pla Rossinyol, el Roc del Pont, el Roc d'en Merla, els Rocs del Cortalàs i el Roure de les Tres Creus.

Fites frontereres[modifica | modifica el codi]

En el terme dels Banys d'Arles i Palaldà hi ha una sola dita termenal, la número 553, al límit amb Maçanet de Cabrenys. Es troba al Coll de Perelló. La línia que marca amb la 552, en terme de Sant Llorenç de Cerdans, i la 554, a Morellàs i les Illes marca alhora el límit meridional de les comunes dels Banys d'Arles i Palaldà, Reiners i Ceret, atès que les dues darreres no contenen cap fita fronterera.

Transport[modifica | modifica el codi]

Vies de comunicació antigues[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Les carreteres que solquen el terme comunal dels Banys d'Arles i Palaldà són bàsicament dues: travessa el terme de llevant a ponent, paral·lela al Tet per la riba dreta del riu, la D115 (El Voló - Coll d'Ares), que enllaça quasi tot el Vallespir pel fons de la vall del Tec, sempre ran del riu, la D15 (D618, als Banys d'Arles i Palaldà - Reiners), que enllaça aquestes dues comunes.

Transport col·lectiu per carretera[modifica | modifica el codi]

Els Banys d'Arles i Palaldà té un transport en autobús gràcies a diverses línies de Le bus à 1 €, servei departamental. D'una banda, hi ha la línia 340/341, de Perpinyà a la Presta, amb set serveis els dies feiners (de dilluns a dissabte) i tres els diumenges i dies festius, i la 342, de Perpinyà a Costoja, amb tres serveis diaris els dies feiners i un de sol els dies festius. Cal dir, però, que totes dues es queden a les poblacions de ran de la carretera general, amb parades a l'Estanyol i els Banys d'Arles.

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Travessava el terme dels Banys d'Arles i Palaldà la línia de ferrocarril, ara suprimida, d'Arles a Elna.

Els camins del terme[modifica | modifica el codi]

Alguns dels camins del terme comuniquen indrets del terme mateix, com el Camí de Can Fèlix, el de la Borbolla a l'Esquerrà, el de la Grifa, el de l'Aguda, el de la Muntanyola, el de l'Església al Mas Pagrís, el del Fort dels Banys, el del Martinet (nom antic, atès que el Martinet ja no existeix), el del Mas de la Trinxeria (també nom antic), el del Mener, o del Solà, el dels Evangilis, el del Molí Serrador, el de Sobrevila, el Camí Vell dels Banys, des de Montalbà, el Camí Vell de Roc de Fraussa i de Molí Serrador, el Camí de Can Melcion, ara Ruta de Can Melcion, la Ruta del Mas Pagrís, la Ruta de Montalbà i la Ruta de Palaldà. Els altres camins existents enllacen amb indrets dels entorns dels Banys d'Arles i Palaldà: el Camí d'Arles a la Casa Nova, el Camí de Palaldà a Batera, el Camí de Palaldà a Ceret, el Camí de Gran Recorregut, el Camí del Vilar, el Camí de Montboló, o del Solà, el Camí de Montalbà a Sant Llorenç (de Cerdans), el Camí de Teulís, el Camí Vell d'Arles, des de Montalbà, la Ruta de Ceret, la Ruta de Coll d'en Fortó, des de Palaldà, la Ruta del Vilar i la Ruta de Montboló.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

Els Banys d'Arles i Palaldà tenen com a principal recurs econòmic tot allò derivat de l'explotació de les fonts termals, principalment l'hosteleria basada en les fonts termals. L'activitat tradicional, l'agrària i d'explotació del bosc, continua tenint una bona presència, però. La màxima extensió es dedica a prats i obtenció de farratges (quasi 800 ha), mentre que els fruiters n'ocupen unes 25, i el conreu de secà no arriba a 20. La ramaderia, relacionada amb la forta presència de farratge, és important, amb més de 250 cabres i quasi 500 ovelles. Els cavalls tenen, sobretot els darrers anys, una presència creixent.

En el camp de la indústria, hi ha una empresa paperera moderna que dóna feina a unes 200 persones, a més d'unes quantes de més petites, entre les quals destaquen una fàbrica de galetes i una de fusta, que produeix embalatges. Antigament, sobretot en el terme de Palaldà, hi havia hagut una important indústria d'extracció de guix, ara del tot desapareguda. S'hi conserven restes de la Guixera, la Guixera d'en Gaus, la Guixera d'en Guitard i les Guixeres del Rosselló, a l'actual barri de la Petita Provença.

Història[modifica | modifica el codi]

Els Banys d'Arles va ser declarat comuna el 1790 i, més endavant, va rebre la incorporació el 1945 de Palaldà i el 1962, de Montalbà dels Banys. Per això, cadascuna d'aquestes comunes antigament diferenciades tenen l'apartat d'història desenvolupat en el seu article corresponent.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població antiga i la contemporània anterior al 1945 està detallada en cadascun dels tres antics termes dels Banys d’Arles, Palaldà i Montalbà dels Banys, o de l'Església.

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1946[9] 1954 1962 1968[10] 1975 1982 1990 1999 2005
2.900 2.882 2.964 3.662 3.908 3.713 3.239 3.475 3.644
2008 2010 2014
3.688 3.702 3.554

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[11] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[12]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles dels Banys i Palaldà (a partir del 1942)[modifica | modifica el codi]

Vegeu els articles de les tres antigues comunes per als batlles respectius abans del 1942 i la llista de Batlles dels Banys d'Arles i Palaldà.

Data inicial Fi del mandat Nom
1.10.1942 20.8.1944? François Mefler[13]
20.8.1944 5.3.1945 Gaudérique Parent
19.3.1945 17.12.1950 Georges Bosch[14]
17.12.1950 23.1.1951 Jean Trescases[15]
25.2.1951 14.2.1952 Gustave Pouzens
14.2.1952 19.3.1959 Paul Alduy
19.3.1959 10.4.1959 Jean Aspar
10.4.1959 18.3.2001 Jacqueline Alduy
18.3.2001 Moment actual Alexandre Reynal[16]

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Alexandre Reynal, conseller general del cantó, vicepresident del Consell General del departament, president delegat del Comitè Departamental de Turisme.

Adjunts al batlle[17][modifica | modifica el codi]

  • 1r: Maurice Guisset
  • 2a: Martine Bonastre
  • 3r: Jean-Victor Hérété
  • 4a: Danielle Herbain
  • 5è: Richard Coll
  • 6a: Maguy Legendre-Delmau
  • 7è: Antoine André
  • 8è: Albano Borges.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Claude Abad
  • Danièle Bilgry
  • Alain Berrier
  • Maryse Rioutton
  • Michelle Dunyach
  • Marie-Claire Astruc
  • Olivier Reynal
  • Guy Escalière
  • Raphaëlle Reixach
  • Olivier Weber
  • Philippe Vehi
  • Mélanie Bessière
  • Annick Barboteu
  • Jacques Bonet
  • Jean-François Sitja
  • Alain Cadène
  • Nicole Bernades.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

Mapa del Cantó del Canigó

A les eleccions cantonals del 2015 els Banys d'Arles i Palaldà ha estat inclòs en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Reiners, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys d'Arles i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nou agrupament de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Ensenyament i cultura[modifica | modifica el codi]

Els Banys d'Arles i Palaldà disposa d'una escola maternal i una de primària. A partir de la secundària, les noies i els nois d'aquest terme assisteixen a classe als col·legis d'Arles, Ceret, Prada o Tuïr. Pel que fa al batxillerat, els liceus més avinents són els de Ceret i de Vilallonga dels Monts. Es troba en el poble dels Banys d'Arles la mediateca intercomunal Hervé Bazin.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Francesc Camboliu (Palaldà, 1820 - Montpeller, 1869), professor, escriptor i estudiós de la llengua catalana
  • Jean Forné (Sant Llorenç de Cerdans, 1829 - ?), metge, alcalde dels Banys 1876-1886 i diputat a l'Assemblea Nacional
  • Joseph Bouix (Palaldà, 3.12.1882 - Benesov, Txèquia, 15.5.1945), metge, alcalde dels Banys? 1919-1941, mort en deportació[18]
  • Alfons Miàs (Palaldà, 1903 – Barcelona, 1950), polític i escriptor
  • Pierre Restany (1930-2003), crític d'art nascut als Banys i Palaldà.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «11 - Els Banys d'Arles i Palaldà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere. «Reiners». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Els Banys d'Arles». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El terme comunal dels Banys d'Arles i Palaldà en els ortofotomapes de l'IGN.
  2. Els Banys d'Arles i Palaldà a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN.
  3. [https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.673519517571584,42.440465027466416&z=13&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES:WMTS(1)&l2=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes L'antic terme de Montalbà en els ortofotomapes de l'IGB
  4. El poble de Montalbà en els ortofotomapes de l'IGN
  5. El Castell de Montdony en els ortofotomapes de l'IGN
  6. Santa Engràcia de Montalbà en els ortofotomapes de l'IGN
  7. Paracolls en els ortofotomapes de l'IGN
  8. La masia de Can Fèlix en els ortofotomapes de l'IGN
  9. S'hi incorpora Palaldà
  10. S'hi incorpora Montalbà dels Banys
  11. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  12. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  13. Algunes fonts apunten que podria tractar-se de François Emmanuel Hefler (Santoña, 11.5.1884 - Bergen Belsen, 5.2.1945), resistent i deportat a Alemanya el 18.6.1944 [1][2][3]
  14. Georges Bosch (-17.12.1950)
  15. Jean Trescases (-23.1.1951) va fundar els Danseurs Catalans d'Amélie-les-Bains al 1935, i al 1936 creà un festival folklòric que al 1947 esdevindria Festival Folklorique International d’Amélie-les-Bains (al 1983 seria admès al "CIOFF", "comité international des organisateurs de festivals folkloriques"). La població li dedicà la "Salle Jean Trescases" [4][5][6]
  16. Alexandre Reynal (Perpinyà, 11 de setembre del 1956) ha estat conseller general pel Cantó d'Arles des del 17 de març del 2008 [7][8]
  17. Adjoints au maire, en francès.
  18. «Tesi doctoral de Laurent Cardonnet».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]