Palau Barberini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Palau Barberini
Le Palais Barberini (Rome) (5970341712).jpg
Nom en la llengua original (it) Palazzo Barberini
Epònim Francesco Barberini Tradueix i Taddeo Barberini
Dades
Tipus palazzo, city ​​palace Tradueix i edifici de museu
Arquitecte Carlo Maderno
Gian Lorenzo Bernini
Francesco Borromini, escala
Data de creació o fundació 1633
Ús museu d'art
Cronologia
1625 1638construcció
1949 2011renovació
4 novembre 1950 dibuix subjacent Convenció Europea de Drets Humans
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura barroca
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióLaci
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Roma Capital
ComunaRoma
Municipimunicipio I Tradueix
Localització Via delle Quattro Fontane Tradueix, 13
Pal Barberini da Nolli5.jpg
41° 54′ 13″ N, 12° 29′ 25″ E / 41.903611111111°N,12.490277777778°E / 41.903611111111; 12.490277777778Coord.: 41° 54′ 13″ N, 12° 29′ 25″ E / 41.903611111111°N,12.490277777778°E / 41.903611111111; 12.490277777778
Catàleg DBUnico MiBACT database Tradueix: 1467352680722.
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Propietat de Itàlia
Ocupant Galleria Nazionale d'Arte Antica i Istituto Italiano di Numismatica Tradueix
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
El Palau Barberini, de nit.

El Palau Barberini (Palazzo Barberini, oficialment i en italià) (Via Barberini, 00184), és un palau construït en el segle XVII a Roma per la família Barberini.[1] És una de les dues seus de la Galleria Nazionale d'Arte Antica; l'altra és el Palau Corsini, en el barri de Trastevere. El 2007 les col·leccions pictòriques es concentraven en unes poques sales, a l'espera que concloguin les llargues obres de rehabilitació.

El palau en un gravat del segle XVIII

Història[modifica]

Aquest palau, un dels més imponents i significatius del període barroc, va ser iniciat el 1625 per Carlo Maderno ajudat per Borromini, i va ser acabat el 1633 per Gian Lorenzo Bernini,[2] a qui es deu la façana del pòrtic coronat per una doble galeria tancada, flanquejada per vistoses finestres.

De Bernini és també l'escalinata, i de Borromini l'escala el·líptica sota el pòrtic. La volta del saló principal va ser pintada al fresc per Pietro da Cortona (Al·legoria de la Providència Divina)[3] i altre saló alberga el fresc de La saviesa divina, d'Andrea Sacchi.

La col·lecció[modifica]

L'edifici és la seu de la Galeria que comprèn una col·lecció de pintura dels segles XIII a XVIII.[4] Entre les obres destaquen Històries de Crist de Giovanni da Rímini, Verge amb el Nen i Anunciació de Filippo Lippi, La Magdalena de Piero di Cosimo, La fornarina de Rafael, Retrat de Stefano Colonna de Bronzino, i moltes altres obres de Lotto, Bartolommeo Veneto, Tintoretto, el Greco, Caravaggio (Judith decapitant a Holofernes), Nicolas Poussin, Hans Holbein (Enric VIII d'Anglaterra) i Metsys.

L'apartament Barberini, del segle XVIII, que atreu per les seves riques decoracions a l'estil rococó està en el segon pis. En aquesta planta també estan 13 sales dedicades a pintors italians del segle XVIII. En dues sales es poden veure les obres del llegat del Duc de Cervinara, dedicades a artistes francesos del segle XVIII i la secció d'arts decoratives del segle XVIII, amb mobles, porcellanes i vestits de l'època rococó.

Vegeu també[modifica]

Galeria d'obres[modifica]


Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Barberini Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «El palacio Barberini, hogar de reyes y papas», 18-01-2019. [Consulta: 24 febrer 2019].
  2. «Palacio Barberini - Galería Nacional de Arte Antigua de Roma». [Consulta: 12 abril 2019].
  3. «Palazzo Barberini - Castles, Palaces and Fortresses». [Consulta: 20 abril 2019].
  4. http://www.veiss.com, Veiss Comunicación S. L. |. «Audioguía Roma | Consejos de viaje» (en es). [Consulta: 20 abril 2019].