Palau Bofarull

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Palau Bofarull
Reus - Palau Bofarull.jpg
Dades bàsiques
Tipus palau
Construït XVIII (1772-1774)
Característiques
Estil Barroc
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Tarragona
Comarca Baix Camp
Municipi Reus
Localització C. de Llovera, 15 - c. Salvador Espriu, 10. Reus (Baix Camp)

41° 09′ 24″ N, 1° 06′ 25″ E / 41.156601°N,1.106930°E / 41.156601; 1.106930
Bé cultural d'interès local
Declaració 16/07/2005
Identificador IPAC: 9772
Modifica dades a Wikidata

El Palau Bofarull és un palauet protegit com a bé cultural d'interès local,[1] situat al Carrer de Llovera de Reus, prop de la Plaça de Prim (centre de la ciutat) que va pertànyer a la família ennoblida dels Bofarull. Se'l coneix també com L'Olimpo o Els "Ploms", entitats que havien tingut allí la seva seu[2]

Els Bofarull es van enriquir en el segle XVIII i el 1760 Josep Bofarull i Gavaldà va ser ennoblit pel rei Carles III. Aquest Bofarull va ser batlle de la ciutat i la condició nobiliària li fou confirmada per concessions reials de 1772 i 1774, anys en els quals es va construir el Palau, obra de l'arquitecte Francesc Bofarull Gavaldà, que era el seu germà. La part més notable fou el saló noble, datat el 1788, que està decorat amb pintures del pintor Pere Pau Montaña, amb al·legories al·lusives a Carles III i a Carles IV.

La família Bofarull va residir al Palau fins al 1836 i la propietat va passar per herència a Ferran de Querol, casat amb la filla del comte de Rius. Més tard, el 1863, l'edifici va passar a la societat recreativa El Olimpo, que el 1910 va reconvertir el primer pis i el saló noble per adaptar-lo a les funcions d'ateneu de l'entitat, i va ocupar el casal fins al 1936, quan va ser confiscat per la Federació Anarquista Ibèrica i la CNT, que hi van instal·lar la impremta i la redacció del periòdic i portaveu de l'anarquisme local Adelante. Això va facilitar que el 1939 passés a mans de Frentes y Hospitales, una organització carlina que havia sobreviscut al decret d'unificació de l'Espanya franquista. Posteriorment l'ocupà Educación y Descanso i després la Falange, que va ser expulsada d'El Círcol quan aquesta entitat va ser reoberta. Durant l'ocupació falangista el governador civil va obrir-hi un despatx on els dilluns rebia els reusencs que li havien demanat audiència. A principis de 1948 s'hi va instal·lar el Club Natació Reus Ploms, al qual s'afiliaren bona part dels antics socis d'El Olimpo per poder seguir utilitzant el seu antic estatge social. El 1950 es fraccionà la propietat. Els "Ploms" es quedaren la part central de l'edifici i una part dels baixos, i la resta de la planta baixa del carrer de Llovera la van comprar els botiguers que hi havia instal·lats.[3] L'entitat va conservar el Palau en la part essencial però va fer modificacions a la part posterior per construir-hi dues sales de ball, després convertides en discoteca i bingo. El 1986 el va comprar la Diputació de Tarragona amb l'objectiu de d'ubicar-hi la filial del Conservatori de Música. Als baixos de l'edifici la part principal és ocupada per una sucursal del BBVA (abans fou la tenda Las Americas, copropietat del poeta i polític Xavier Amorós; després fou l'oficina central de la Caja Postal que, ja anomenada Argentaria, va ser absorbida pel Banc de Bilbao Vizcaya). El projecte de restauració fou obra de l'arquitecte Xavier Olivé. El conservatori fou dotat d'una sala d'audició i aules que mantenen en mesura del possible l'estructura original de l'edifici.

Sostre del saló principal del Palau Bofarull dissenyades per Pere Pau Montaña

El Palau Bofarull té una imatge externa de palau italianitzant, amb la façana composta per un sòcol de doble alçada i centrada per una gran portalada barroca tardana, emmarcada per dos parells de columnes, una de les quals, a cada costat, té forma d'atlant que sosté un capitell. Al costat de la porta hi ha dos lleons i a sobre l'escut dels Bofarull. L'edifici conté, a més del pis noble, unes amples golfes.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Palau Bofarull». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5-IX-2014].
  2. Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 101. ISBN 8486387655. 
  3. Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 96-103. ISBN 8440423306. 
  4. El Palau Bofarull i l'arquitectura reusenca del segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 2010, p. 25-49. ISBN 9788461414048. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Bofarull Modifica l'enllaç a Wikidata