Palau Laranjeiras

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Palau Laranjeiras
EpònimLaranjeiras Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Construcció1914 Modifica el valor a Wikidata
Úsresidència oficial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRio de Janeiro (Brasil) i Laranjeiras (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRua Paulo César de Andrade, 407 - Laranjeiras, Rio de Janeiro - RJ, 22221-090 Modifica el valor a Wikidata
 22° 55′ 53″ S, 43° 11′ 01″ O / 22.93143°S,43.183562°O / -22.93143; -43.183562Coord.: 22° 55′ 53″ S, 43° 11′ 01″ O / 22.93143°S,43.183562°O / -22.93143; -43.183562
Bé declarat patrimoni pel IPHAN
Data24 maig 1983
Bé classificat per l'INEPAC
Lloc webpalaciodaslaranjeiras.rj.gov.br Modifica el valor a Wikidata

Palau Laranjeiras (portuguès: Palácio das Laranjeiras) és l'actual residència oficial del governador de l'estat de Rio de Janeiro, a Brasil. Ubicat al barri de Laranjeiras, a la ciutat de Rio de Janeiro, es troba sota la custòdia de l'Institut do Patrimoni Històric i Artístic Nacional (IPHAN) i de l'Institut Provincial del Patrimoni Cultural de Rio de Janeiro (INEPAC).[1]

Història[modifica]

El terreny on avui s'alça l'edifici era, a fins del segle xix, propietat del comte Sebastião Pinho, aristòcrata portuguès establert a Rio de Janeiro. A la propietat, se situava un palauet pertanyent al comte que va ser demolit per donar lloc a l'actual palau.

Entre 1909 i 1914, l'actual palau va ser construït segons projecte de l'arquitecte Armando Carlos da Silva Telles per a ser residència de la família Guinle.[2] El 1926, per decisió del president Washington Luís, va passar a ser residència oficial de la Presidència. Però, Getúlio Vargas, després de la Revolució de 1930, va escollir el Palau de Catete com a residència.[3] El 1940, va passar a l'administració federal, havent estat utilitzat com a residència oficial de la presidència per Juscelino Kubitschek (1956-1961), que no va voler romandre al Palau de Catete després del suïcidi de Vargas (1954). Amb la conclusió del Palau de l'Alvorada, inaugurat el 1958 a Brasília, Kubitschek va deixar el palau.

Sala de sopar del palau.

Va ser cedit pel govern federal a l'Estat de Rio de Janeiro el 1974. Des de llavors, va ser utilitzat com a residència del president de la República durant les seves visites a Rio de Janeiro i per a recepcions diplomàtiques. No obstant això, en aquest temps, diversos governadors fluminenses van preferir utilitzar la residència de Gávea Pequena. Entre els seus visitants il·lustres, destaquen els expresidents Charles de Gaulle, de França, Harry Truman, d'Estats Units i del papa Joan Pau II.

El 2001, el palau va ser objecte d'una àmplia reforma, amb la participació de restauradors, historiadors, museòlegs i investigadors, que van procedir a la recuperació de les seves pintures, sòls i elements decoratius.[4] Al final de la intervenció, el govern de l'estat va obrir les portes del palau per a visites guiades per estudiants d'història de la Universitat de l'Estat de Rio de Janeiro. Actualment, però, el palau no és obert a visites.

El fons artístic del palau comprèn pintures de Frans Post,[5] una rèplica del piano que va pertànyer a la reina Maria Antonieta de França, mosaics de marbre i de ceràmica amb incrustacions d'or de 24 quirats, escultures i mobiliari de fusta noble.

Allí va tenir lloc, el dia 13 de desembre de 1968, presidida pel Mariscal Arthur da Costa e Silva, la reunió on va ser aprovat pel Consell de Seguretat Nacional l'Acte Institucional Núm. 5 (AI-5).[6]

Referències[modifica]

  1. «Mesmo em crise, governo do Rio fará reforma de R$3,7 milhões em palácio» (en portuguès). Jornal NH, 10-03-2016. [Consulta: 6 d'agost de 2022].
  2. «O Palácio das Laranjeiras e a Belle Époque no Rio de Janeiro (1909-1914)» (en portuguès). Associação Nacional de História. [Consulta: 6 d'agost de 2022].
  3. Neto, Lira. Companhia das Letras. Getúlio: Do Governo Provisório à ditadura do Estado Novo (1930-1945) (en portuguès), 2013, p. 64 [Consulta: 6 d'agost de 2022]. 
  4. «Informação Pública - Projeto de Restauração do Palácio Laranjeiras» (en portuguès). Governo do Rio de Janeiro. Arxivat de l'original el 5 d'agost de 2017. [Consulta: 6 d'agost de 2022].
  5. Lo-bianco, Alessandro. «Mobiliário histórico e acervo de obras de arte do Palácio das Laranjeiras serão recuperados» (en portuguès). O Globo, 27-09-2014. [Consulta: 6 d'agost de 2022].
  6. «O AI-5» (en portuguès). Folha de S. Paulo. [Consulta: 6 d'agost de 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Laranjeiras