Casa Macaya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Palau Macaya)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Macaya
PiC-macaya-1749-01.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici i monument
Forma part de Llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte Josep Puig i Cadafalch
Construït 1901
Característiques
Estil Modernisme
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Passeig de Sant Joan, 108 de Barcelona

41° 23′ 59″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.3998°N,2.16943°E / 41.3998; 2.16943
Bé cultural d'interès nacional
Monument històric
Declaració 1976
Identificador IPAC: 60
Intervencions
2012  Restaurat
Modifica dades a Wikidata

La Casa o Palau Macaya és un edifici modernista construït per Josep Puig i Cadafalch el 1901 al Passeig de Sant Joan (núm. 108) de Barcelona. Va ser declarat bé cultural d'interès nacional el 9 de gener de 1976. La façana és bàsicament decorada amb estucat blanc, encara que hi figura una considerable obra d'escultura en pedra que dóna riquesa a les finestres i especialment al balcó i l'asimètrica tribuna de la planta baixa. Tot l'interior de la casa va ser dotat d'una ornamentació molt rica que encara es pot observar en el vestíbul i el pati interior del que neix una magnífica escalinata. Segons Lluís Permanyer, alguns dels col·laboradors de Puig i Cadafalch en aquesta casa van ser: Eusebi Arnau i Alfons Juyol escultors, Manuel Ballarín ferro forjat i també s'ha de citar per la seva importància en aquest edifici a Joan Paradís pels esgrafiats.

Descripció[modifica]

Portes d'entrada a la Casa Macaya

A la casa Macaya, Puig i Cadafalch segueix la manera de fer iniciada a la casa Amatller. L'edifici consta de semisoterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, plana, és emmarcada per dues torres, que tenen un pis més d'alçada, i el coronament es resol amb grans ràfecs. Tota la façana, tret del sòcol de pedra, és estucada en blanc i recoberta d'esgrafiats.[1]

La distribució de les obertures repeteix el patró de la casa Amatller: dues galeries d'arcs rebaixats seguits (a la planta baixa i a les golfes), la porta d'accés, de regust conopial, amb una porta de serveis més petita a l'esquerra, la gran balconada i la tribuna de la planta noble, els balcons de la segona planta, la triple obertura de les golfes de les torres.[1]

L'ornamentació escultòrica de l'edifici, obra d'Eusebi Arnau, es concentra als pinacles adossats a les portes d'accés, en la decoració floral del balcó i de la tribuna de la planta noble, i en la resta d'obertures.[1]

El pati on hi ha l'escala d'accés a la planta segueix també el patró de la casa Amatller, bé que aquí els elements decoratius són de caràcter arabitzant. L'escala és coberta per una galeria d'arcs rampants amb voltes de maó de pla.[1]

Les superfícies llises estucades, que acusen un barroquisme latent d'arrel catalana, i la mateixa estructura de la façana acusen una influència mediterraneista que arribarà a ser una de les característiques de gran part de les cases senyorials de l'arquitecte.[1]

Història[modifica]

Imatge a la porta amb Puig i Cadafalch fent servir la bicicleta per visitar les seves obres[2]

La casa Macaya va ser encarregada l'any 1898 per Romà Macaya i Gibert a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, i s'acabà l'any 1901, poc després de la casa Amatller.[1] L'any 1902 se li va concedir una menció en el concurs anual de l'Ajuntament de Barcelona.[1]

En la realització de l'obra, que fa un ús ornamental de tècniques i materials propis de les arts i els oficis reivindicats en aquell període, van participar diversos artistes: els esgrafiats interiors i exteriors són obra de Joan Paradís i Figueres, les rajoles van ser dissenyades per Antoni Gallissà, la pintura decorativa és de Marcel·lí Gelabert, els forjats de Manel Ballarín, i les escultures d'Eusebi Arnau i Alfons Juyol.[1]

L'any 1924 Puig i Cadafalch va fer els plànols per a un pla d'ampliació i remodelatge que no es dugué a terme.[1]

Després de la Guerra Civil va ser comprat per la Caixa als hereus de Joan Vilella, que l'havia adquirit el 1914. La Caixa hi va instal·lar un espai d'exposicions artístiques que es va mantenir obert fins que amb la inauguració del Caixafòrum s'hi va traslladar l'activitat; posteriorment, va acollir el Museu de la Ciència mentre la seva seu estava tancada per transformar-lo en l'actual CosmoCaixa. Des de l'any 1979, la casa Macaya és seu del Centre Cultural de Barcelona, de la Fundació "la Caixa". L'any 1995 s'hi van realitzat obres d'ampliació, amb la incorporació d'una finca que anteriorment ocupava un garatge. La reforma ha estat realitzada per l'arquitecte Miquel Espinet.[1]

El 2012 va tornar a ser re-inaugurat com un centre cultural de La Caixa, sota el nom de l'Espai Caixa.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Casa Macaya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. Permanyer, Lluís. «Y estalló el Modernismo». A: Gaudí y el Modernismo (en castellà). Barcelona: La Vanguardia, 2006. ISBN 978-84-931284-3-2. , pàg.10
  3. «L'Obra Social de La Caixa obre l'Espai Caixa a la Casa Macaya». Diari Ara [Barcelona], 23-10-2012. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Macaya Modifica l'enllaç a Wikidata