Palau Macaya

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palau Macaya
Imatge
Dades
TipusEdifici i monument Modifica el valor a Wikidata
Part dellista d'edificis modernistes de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Puig i Cadafalch Modifica el valor a Wikidata
Construcció1898 ↔ 1901 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2012 restauració Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català
modernisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciópasseig de Sant Joan, 108 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 59″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.3998°N,2.16943°E / 41.3998; 2.16943
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN56-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0004200 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC60 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1592 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deRomà Macaya i Gibert (1896–1914)
Joan Vilella Estivill (1914–1947)
La Caixa (1947–) Modifica el valor a Wikidata

El Palau Macaya és un edifici modernista al Passeig de Sant Joan, 108 de Barcelona, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.[1] El 1979 es va convertir en la primera seu del centre cultural de la Caixa,[2] actualment CaixaForum Macaya.

Descripció[modifica]

Portes d'entrada
Escultura a la porta amb Puig i Cadafalch fent servir la bicicleta per a visitar les seves obres[3]

L'edifici consta de semisoterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, plana, és emmarcada per dues torres, que tenen un pis més d'alçada, i el coronament es resol amb grans ràfecs.[2]

La distribució de les obertures repeteix el patró de la casa Amatller: dues galeries d'arcs rebaixats seguits (a la planta baixa i a les golfes), la porta d'accés, de regust conopial, amb una porta de serveis més petita a l'esquerra, la gran balconada i la tribuna de la planta noble, els balcons de la segona planta, la triple obertura de les golfes de les torres.[2]

L'ornamentació escultòrica obra d'Eusebi Arnau, es concentra en la decoració floral del balcó i de la tribuna de la planta noble, i en la resta d'obertures, així com als pinacles adossats a les portes d'accés. L'escultor va incorporar la figura d'un ciclista en un capitell a la part esquerra de l'entrada principal; es tracta d’un gest de complicitat envers Puig i Cadafalch, que en aquell moment estava construint també la casa Amatller i es desplaçava en bicicleta entre les dues obres (al passeigs de Gràcia i de Sant Joan).

El pati on hi ha l'escala d'accés a la planta superior està llaurat en pedra i decorat amb motius florals, per bé que aquí els elements decoratius són de caràcter arabitzant. L’escala està coberta per una galeria d’arcs rampants amb voltes de maó de pla.[2]

Les superfícies llises estucades, que acusen un barroquisme latent d'arrel catalana, i la mateixa estructura de la façana presenten una influència mediterraneïsta que arribarà a ser una de les característiques de gran part de les cases senyorials de l'arquitecte.[2]

Història[modifica]

El 1898, Romà Macaya i Gibert va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, i es va acabar l'any 1901, poc després de la casa Amatller.[2] L'any 1902 se li va concedir una menció en el concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona.[2]

En l'elaboració de l'obra, que fa un ús ornamental de tècniques i materials propis de les arts i els oficis reivindicats en aquell període, van participar diversos artistes: els esgrafiats interiors i exteriors són obra de Joan Paradís i Figueres, les rajoles van ser dissenyades per Antoni Maria Gallissà, la pintura decorativa és de Marcel·lí Gelabert, els forjats de Manel Ballarín, i les escultures d'Eusebi Arnau i Alfons Juyol.[2]

El 1914, l'edifici va ser adquirit per Joan Vilella, i l'any 1947, els seus hereus el van vendre a La Caixa, que el va rehabilitar per ubicar-hi l’Institut Educatiu de Sordmuts i Cecs, inaugurat al gener del 1949. El 1979 s'hi va instal·lar un centre cultural, on van tenir lloc les primeres grans exposicions d'art de la Barcelona de la dècada del 1980.[4]

El 2002, el centre cultural es va traslladar a la Fàbrica Casaramona (CaixaForum Barcelona), i el palau es va convertir en la seu provisional del Museu de la Ciència fins a la inauguració del CosmoCaixa el 2004. Des de l'any 2012 és la seu del centre cultural CaixaForum Macaya.[5]

Referències[modifica]

  1. «Decreto 248/1976, de 9 de enero, por el que se declaran como monumentos histórico-artístico de carácter nacional varias obras del arquitecto Puig y Cadafalch». BOE, 17-02-1976, pàg. 3316.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Casa Macaya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. Permanyer, Lluís. «Y estalló el Modernismo». A: Gaudí y el Modernismo (en castellà). Barcelona: La Vanguardia, 2006, p. 10. ISBN 978-84-931284-3-2. 
  4. Alsina, Mercè «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme corporatiu». Revista Bonart, 163, febrer-març 2014, pàg. 22-23 [Consulta: 12 febrer 2014].
  5. «L'Obra Social de La Caixa obre l'Espai Caixa a la Casa Macaya». Diari Ara, 23-10-2012.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Macaya