Palau Macaya
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici i monument  | |||
| Part de | Llista d'edificis modernistes de Barcelona | |||
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch | |||
| Construcció | 1898 ↔ 1901 | |||
| Cronologia | ||||
| 2012 | restauració | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Eixample (Barcelonès) i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | passeig de Sant Joan, 108 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 56-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0004200 | |||
| Id. IPAC | 60 | |||
| Id. Barcelona | 1592 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Romà Macaya i Gibert (1896–1914) Joan Vilella Estivill (1914–1947) La Caixa (1947–) | |||
El Palau Macaya és un edifici modernista al Passeig de Sant Joan, 108 de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976.[1] El 1979 es va convertir en la primera seu del Centre Cultural de la Caixa, actualment CaixaForum Macaya.[2]
Descripció[modifica]
L'edifici consta de semisoterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, plana, és emmarcada per dues torres, que tenen un pis més d'alçada, i el coronament es resol amb grans ràfecs.[3]
La distribució de les obertures repeteix el patró de la casa Amatller: dues galeries d'arcs rebaixats seguits (a la planta baixa i a les golfes), la porta d'accés, de regust conopial, amb una porta de serveis més petita a l'esquerra, la gran balconada i la tribuna de la planta noble, els balcons de la segona planta, la triple obertura de les golfes de les torres.[3]
L'ornamentació escultòrica obra d'Eusebi Arnau, es concentra en la decoració floral del balcó i de la tribuna de la planta noble, i en la resta d'obertures, així com als pinacles adossats a les portes d'accés. L'escultor va incorporar la figura d'un ciclista en un capitell a la part esquerra de l'entrada principal; es tracta d’un gest de complicitat envers Puig i Cadafalch, que en aquell moment estava construint també la casa Amatller i es desplaçava en bicicleta entre les dues obres (a passeig de Gràcia i passeig de Sant Joan).
El pati on hi ha l'escala d'accés a la planta superior està llaurat en pedra i decorat amb motius florals, per bé que aquí els elements decoratius són de caràcter arabitzant. L’escala està coberta per una galeria d’arcs rampants amb voltes de maó de pla.
Les superfícies llises estucades, que acusen un barroquisme latent d'arrel catalana, i la mateixa estructura de la façana presenten una influència mediterraneïsta que arribarà a ser una de les característiques de gran part de les cases senyorials de l'arquitecte.[3]
Història[modifica]
Va ser un encàrrec de l'any 1898 per Romà Macaya i Gibert a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, i es va acabar l'any 1901, poc després de la casa Amatller.[3] L'any 1902 se li va concedir una menció en el concurs anual de l'Ajuntament de Barcelona.[3]
En l'elaboració de l'obra, que fa un ús ornamental de tècniques i materials propis de les arts i els oficis reivindicats en aquell període, van participar diversos artistes: els esgrafiats interiors i exteriors són obra de Joan Paradís i Figueres, les rajoles van ser dissenyades per Antoni Gallissà, la pintura decorativa és de Marcel·lí Gelabert, els forjats de Manel Ballarín, i les escultures d'Eusebi Arnau i Alfons Juyol.[3]
El 1914, l'edifici va ser adquirit per Joan Vilella, i l'any 1947, els seus hereus el van vendre a La Caixa, que el va rehabilitat per ubicar-hi l’Institut Educatiu de Sordmuts i Cecs, inaugurat al gener del 1949. El 1979 s'hi va instal·lar un centre cultural, on van tenir lloc les primeres grans exposicions d'art de la Barcelona de la dècada del 1980.[5]
El 2002, el centre cultural es va traslladar al CaixaForum Barcelona, moment en què el palau es va convertir en la seu provisional del Museu de la Ciència fins a la inauguració del CosmoCaixa el 2004. Des de l’any 2012 és la seu de CaixaForum Macaya.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «[https://www.boe.es/boe/dias/1976/02/17/pdfs/A03316-03316.pdf Decreto 248/1976, de 9 de enero, por el que se declaran como monumentos histórico-artístico de carácter nacional varias obras del arquitecto Puig y Cadafalch]». BOE, 17 febrer del 1976.
- ↑ {«CASA MACAYA (CENTRE CULTURAL DE LA CAIXA DE PENSIONS)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Casa Macaya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ Permanyer, Lluís. «Y estalló el Modernismo». A: Gaudí y el Modernismo (en castellà). Barcelona: La Vanguardia, 2006. ISBN 978-84-931284-3-2., pàg.10
- ↑ Alsina, Mercè «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme corporatiu». Revista Bonart, 163, Febrer-març 2014, pàg. 22-23 [Consulta: 12 febrer 2014].
- ↑ «L'Obra Social de La Caixa obre l'Espai Caixa a la Casa Macaya». Diari Ara [Barcelona], 23-10-2012. ISSN: 2014-010X.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Macaya |
- «Palau Macaya». Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya.
- Breu descripció i algunes fotografies a gaudiallgaudi.com - Casa Macaya
- Tot Passejant - Casa Macaya
- Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa Macaya
- “CaixaForum Macaya, nombrado Centro Internacional UNESCO de Ciencias Sociales y Humanidades”. 23.noviembre.2021
- “La UNESCO elige a CaixaForum Macaya como su primer Centro Internacional de Humanidades” 23.noviembre.2021
