Palau Macaya
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Palau  | ||||
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch | ||||
| Construcció | 1898 ↔ 1901 | ||||
| Cronologia | |||||
| 2012 | restauració | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | modernisme català arquitectura modernista | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | ||||
| Lloc | Pg. Sant Joan, 108 | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès nacional | |||||
| Tipus | monument històric | ||||
| Codi BCIN | 56-MH | ||||
| Codi BIC | RI-51-0004200 | ||||
| Id. IPAC | 60 | ||||
| Id. Barcelona | 1592 | ||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Romà Macaya i Gibert (1896–1914) Joan Vilella Estivill (1914–1947) La Caixa (1947–) | ||||
.jpg)
El Palau Macaya és un edifici modernista al Passeig de Sant Joan, 108 de Barcelona, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.[1] El 1979 es va convertir en la primera seu del centre cultural de la Caixa,[2] actualment CaixaForum Macaya.
Història
[modifica]El 1899, l'industrial Romà Macaya i Gibert va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch,[3] i es va acabar el 1901, poc després de la casa Amatller, obtenint una menció en el concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona de l'any següent.[2] A l'obra, que fa un ús ornamental de tècniques i materials propis de les arts i els oficis reivindicats en aquell període, van participar diversos artistes: els esgrafiats interiors i exteriors són obra de Joan Paradís i Figueres, les rajoles van ser dissenyades per Antoni Maria Gallissà, la pintura decorativa és de Marcel·lí Gelabert, els forjats de Manuel Ballarín, i les escultures d'Eusebi Arnau i Alfons Juyol.[2]
El 1914, l'edifici va ser adquirit per Joan Vilella, i el 1947, els seus hereus el van vendre a La Caixa, que el va rehabilitar per ubicar-hi l'Institut Educatiu de Sordmuts i Cecs, inaugurat el gener del 1949. El 1979 s'hi va instal·lar un centre cultural, on van tenir lloc les primeres grans exposicions d'art de la Barcelona de la dècada del 1980.[4]
El 2002, el centre cultural es va traslladar a la Fàbrica Casaramona (CaixaForum Barcelona), i el palau es va convertir en la seu provisional del Museu de la Ciència fins a la inauguració del CosmoCaixa el 2004. Des del 2012, és la seu del centre cultural CaixaForum Macaya.[5]
El 2010 va ser aprovada la «Modificació del Pla General Metropolità d'ordenació de l'àmbit discontinu: a) Palau Meca (carrer Montcada, 19), b) Illa Casa Macaya (Pg. de Sant Joan, carrers Provença, Roger de Flor i Mallorca), c) Passatge Clip (carrers Lepant, Indústria, Padilla i Còrsega)», per la qual la Caixa cedia l'interior d'illa, antic jardí del palau, com a parc públic amb accés des del carrer de Roger de Flor,[6] inaugurat el 2020 com a jardins d'Agustí Centelles.[7]
Descripció
[modifica]
L'edifici consta de semisoterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, plana, és emmarcada per dues torres, que tenen un pis més d'alçada, i el coronament es resol amb grans ràfecs.[2]
La distribució de les obertures repeteix el patró de la casa Amatller: dues galeries d'arcs rebaixats seguits (a la planta baixa i a les golfes), la porta d'accés, de regust conopial, amb una porta de serveis més petita a l'esquerra, la gran balconada i la tribuna de la planta noble, els balcons de la segona planta, la triple obertura de les golfes de les torres.[2]
L'ornamentació escultòrica obra d'Eusebi Arnau, es concentra en la decoració floral del balcó i de la tribuna de la planta noble, i en la resta d'obertures, així com als pinacles adossats a les portes d'accés. L'escultor va incorporar la figura d'un ciclista en un capitell a la part esquerra de l'entrada principal; es tracta d'un gest de complicitat envers Puig i Cadafalch, que en aquell moment estava construint també la casa Amatller i es desplaçava en bicicleta entre les dues obres (al passeigs de Gràcia i de Sant Joan).
El pati on hi ha l'escala d'accés a la planta superior està llaurat en pedra i decorat amb motius florals, per bé que aquí els elements decoratius són de caràcter arabitzant. L'escala està coberta per una galeria d'arcs rampants amb voltes de maó de pla.[2]
Les superfícies llises estucades, que acusen un barroquisme latent d'arrel catalana, i la mateixa estructura de la façana presenten una influència mediterraneïsta que arribarà a ser una de les característiques de gran part de les cases senyorials de l'arquitecte.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Decreto 248/1976, de 9 de enero, por el que se declaran como monumentos histórico-artístico de carácter nacional varias obras del arquitecto Puig y Cadafalch». BOE, 17-02-1976, pàg. 3316.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Casa Macaya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «(Roman) Macaya. Passeig de Sant Joan 108. R. Construïr casa (coneguda com a Palau Macaya)». Q127 Eixample 7355/1899. AMCB, 11-06-1899.
- ↑ Alsina, Mercè «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme corporatiu». Revista Bonart, 163, febrer-març 2014, pàg. 22-23.
- ↑ «L'Obra Social de La Caixa obre l'Espai Caixa a la Casa Macaya». Diari Ara, 23-10-2012.
- ↑ «MPGM d'ordenació de l'àmbit discontinu: a) PALAU MECA c/Montcada, núm. 19, b) ILLA CASA MACAYA Pg. de Sant Joan, carrers Provença, Roger de Flor i Mallorca, c) PASSATGE CLIP carrers Lepant, Indústria, Padilla i Còrsega», 01-06-2010.
- ↑ Balasch Soler, Laura. «Els Jardins d'Agustí Centelles s'estrenen enmig de l'entramat urbà de la dreta de l'Eixample». betevé, 15-02-2020.
- ↑ Permanyer, Lluís. «Y estalló el Modernismo». A: Gaudí y el Modernismo (en castellà). Barcelona: La Vanguardia, 2006, p. 10. ISBN 978-84-931284-3-2.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Puig i Cadafalch: CASA MACAYA». GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA.
- «Casa Macaya». Tot Passejant (blog).
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa Macaya». UPCommons.
