Palau Mercader

    Afegeix enllaços
    De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
    No s'ha de confondre amb Palau Mercaders o Palau dels Mercader.
    Vegeu també: Can Mercader
    Infotaula d'edifici
    Infotaula d'edifici
    Palau Mercader
    Imatge de l'interior
    Imatge
    EpònimJoaquim de Mercader i de Bell-lloc Modifica el valor a Wikidata
    Dades
    TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
    Part deMuralla romana de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
    Característiques
    Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
    Localització geogràfica
    Entitat territorial administrativaEl Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
    LocalitzacióLledó, 11 i Sotstinent Navarro, 18-20 Modifica el valor a Wikidata
    Map
     41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 45″ E / 41.382436°N,2.179104°E / 41.382436; 2.179104
    Bé cultural d'interès local
    Id. IPAC40417 Modifica el valor a Wikidata
    Id. Barcelona841 Modifica el valor a Wikidata
    Activitat
    Propietat deGermanes Carmelites de la Caritat Modifica el valor a Wikidata
    Façana posterior al carrer del Sotstinent Navarro
    Quarteró núm. 16 de Garriga i Roca (c. 1860)

    El Palau Mercader és un conjunt arquitectònic que es desenvolupa a ambdós costats de la muralla romana, entre els carrers de Lledó i del Sotstinent Navarro (antigament Basea) del barri Gòtic de Barcelona. L'edifici principal (Lledó, 11) està catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

    Descripció[modifica]

    L'edifici del carrer de Lledó presenta una planta rectangular que s'estén fins a la muralla entre les torres 29 i 30, tot disposant d'un celobert al voltant del qual es desenvolupen els recorreguts i les dependències dels diversos nivells. Disposa de cinc nivells d'alçat (planta baixa, entresòl, principal, primer i segon pis) amb un terrat pla transitable.[2] Actualment disposa d'un gran passadís que travessa la muralla i comunica les dependències administratives de la banda del carrer de Lledó amb les del carrer del Sotstinent Navarro.[2] Aquest cos d'edifici és de planta baixa i dos pisos, coronat amb una balustrada al centre i un balcó a cada costat, amb una terrassa a l'altura del primer pis de l'edifici principal i des de la que es pot observar la gran façana posterior, en la que encara es conserven les finestres de pedra amb llinda recta i muntants motllurats.[2]

    L'accés es realitza a través d'una gran portalada localitza a l'eix central de la façana del carrer de Lledó, la qual dona pas a un gran vestíbul cobert amb bigues de fusta. A continuació es desenvolupa un gran arc escarser adovellat de pedra que imposta a sobre d'uns pilars petis de fust motllurat. Aquest vestíbul s'obre al gran pati descobert, on es localitza l'escala noble d'accés a la planta principal. L'escala noble del pati està construïda en pedra, disposa de dos trams, coberta amb un seguit de voltes d'aresta i és un dels millors exemples d'escala coberta barroca per l'originalitat del seu projecte. Al primer replà de l'escala es localitza un porta amb llinda i muntants de pedra que dona accés a un seguit d'espais, originàriament els estudis de la casa. Aquests es configuren com un nivell entremig de la planta baixa i la noble, tot obrint les seves finestres al pati i a la façana del carrer de Lledó. L'escala aboca a un petit replà on es localitza la porta d'entrada a la planta noble. Aquesta porta es caracteritza per la seva composició de mig punt, feta íntegrament en pedra, amb un òcul ovalat i a sota d'aquest, un escut d'armes.[2]

    A la planta noble es localitzen actualment les dependències de l'Escola Superior de Turisme. Una escala localitzada al passadís del primer pis dona accés al nivell superior on es troben diverses dependències administratives i aules de l'actual escola.[2] Un dels espais més emblemàtics és el pati interior localitzat a la planta noble, accessible des de l'interior d'aquest nivell i que comunica amb el celobert i l'escala noble a través d'un gran finestral. Tot i les modificacions i l'estat de deteriorament que presenta avui dia, els testimonis conservats apunten a un espai en origen ricament decorat. Encara són visibles a les façanes els testimonis dels esgrafiats que revestien els paraments i que estaven policromats amb tonalitats vermelles, verdes, blaves i grogues de gran bellesa. Els motius decoratius eren a base de franges de color i motllures i emmarcaments d'inspiració vegetal que envoltaven diverses figures, actualment quasi desaparegudes. Les finestres estaven emmarcades amb aquest acabament d'esgrafiat i a sobre de la llinda de les portes es disposaven unes carteles, avui dia quasi imperceptibles ja.[2]

    El pati constitueix per la fesomia de la seva escala noble, un dels millors exemples d'escala coberta de l'arquitectura domèstica benestant barroca. L'escala (de dos trams i tota de pedra) es configura amb un seguit d'arcs amb rosca de dovelles motllurada, que al primer tram es recolzen a sobre d'un gran pilar petri motllurat.[2] Però sense cap mena de dubte l'element més destacable de l'escala és el darrer tram, que tram disposa de tres columnes, dues de les quals es troben voluntàriament trencades. Aquesta escala està dissenyada segons els principis de l'"arquitectura obliqua" de Caramuel, coberta amb trams de volta d'aresta sobre arcs rampants que arrenquen dels capitells inclinats de pilastres i columnes. La columna localitzada a l'angle on es desenvolupa el replà de l'escala, presenta menys alçada que la resta i té el fust tallat en sentit ascendent. Aquest model (que es repeteix a la columna central) crea un efecte òptic d'inestabilitat a la construcció per la manca d'una secció del fust. Aquest recurs és possible perquè les columnes no tenen cap funció estructural sinó purament decorativa. Destaca també d'aquesta escala la seva barana que combina elements de ferro (barrots llisos i helicoidals) amb altres de pedra que configuren la base de les columnes.[2]

    La façana que dona al carrer de Lledó destaca especialment pels esgrafiats que revesteixen els murs a partir de la planta baixa. Aquesta està realitzada íntegrament en pedra i en ella es localitza la porta d'accés a la casa i les finestres dels estudis. A partir d'aquest nivell, les obertures es configuren com a balcons amb volada de pedra i barana de ferro que combina barrots llisos amb d'altres helicoidals. Destaca especialment el treball de la pedra en les peces que configuren les llindes i els muntants, als quals es disposa una motllura decorativa. El mur es troba revestit amb un esgrafiat de tonalitats clares que al voltant de les obertures es configura com un emmarcament i que es completa amb un seguit d'elements verticals que semblen imitar una mena de franges o pilastres amb un remat mixtilini.[2]

    Història[modifica]

    El 1702, el botiguer Jeroni Sadurní[3] va adquirir als administradors de l'Hospital General de Barcelona una casa que havia pertangut a Onofre Aquiles per 3.600 lliures.[4] Aquesta va ser heretada pel seu fill Josep de Sadurní i Nadal,[5] un comerciant ennoblit que va reunir un extens patrimoni,[6] i el 1764, la seva filla Maria de Sadurní i Cànovas[7][8] es va casar amb Felip de Mercader i Saleta,[9] amb la qual cosa es van reunir les propietats d'ambdues famílies.[10]

    Ramon de Mercader i de Novell (1789-1840),[11] net del matrimoni, es va casar amb Mercè de Bell-lloc i de Portell, que el 1844, ja vídua, va promoure la reedificació del cos del carrer de Basea (núms. 18-20), on vivia el fuster Josep Botey i Soler,[12] emfiteuta dels Mercader en diverses finques al carrer d'en Sadurní. El projecte fou encarregat al mestre d'obres Joan Soler i Cortina,[13][14] que un any abans havia projectat per als cònjuges Sebastià Brancós i Maria Àngela Giralt les cases veïnes (núms. 14-16),[15][16] enderrocades el 2012.[17] Tot i això, la balustrada fou redissenyada l'any següent per l'arquitecte Josep Oriol Mestres.[13][18]

    L'hereu Joaquim de Mercader i de Bell-lloc (1824-1904) hi tenia un museu zoològic i d'antiguitats,[19] traslladat primer al palau neomudèjar que es va fer construir al passeig de Gràcia (1872), obra de Jeroni Granell, i posteriorment a la seva residència d'estiueig a Cornellà (vegeu Museu Palau Mercader).[20] El 1857 s'hi va instal·lar el Col·legi de Sant Rafael i l'Asil de Serventes de les germanes Carmelites de la Caritat,[2] que cap al 1861 van comprar el palau i el 1863 van encarregar al mestre d'obres Narcís Nuet la remunta d'un tercer pis.[21][22]

    Actualment, la finca segueix sent propietat de les monges, tot i que una part està habilitada com a Escola Superior de Turisme, i una altra és utilitzada com seu dels Pessebristes de Barcelona.[2]

    Referències[modifica]

    1. ↑ «Palau Mercader». Catàleg de Patrimoni, fitxa 841. Ajuntament de Barcelona.
    2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Palau Mercader». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
    3. ↑ «Jerónimo de Sadurní». geneanet. Juan Ramón de Ros.
    4. ↑ AHPB, notari Rafael Cassanyes, manual 896/10, f. 96v-109, 22 maig del 1702.
    5. ↑ «Joseph de Sadurní y de Nadal». geneanet. Juan Ramón de Ros.
    6. ↑ AHPB, notari Sebastià Prats, manual 1.019/31, f. 348v-364v, 22 desembre del 1757.
    7. ↑ «María de Sadurní y Cánovas». geneanet. Juan Ramón de Ros.
    8. ↑ «Maria de Sadurní. Basea. Enderrocar i reedificar amb una finestra i dos balcons. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-21/1779-179. AHCB, 25 setembre del 1779.
    9. ↑ «Pheliph de Mercader y Saleta». geneanet. Juan Ramón de Ros.
    10. ↑ Fernández Trabal, 2008, p. 3.
    11. ↑ «Ramón de MERCADER y NOVELL». geneanet. Martín Rodríguez.
    12. ↑ «Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte» p. 10, 1842.
    13. ↑ 13,0 13,1 «Sotstinent Navarro 18-20». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
    14. ↑ AMCB, Q127 Foment 77/1844.
    15. ↑ «Carrer del Sots-Tinent Navarro, 14-16». Google Maps, agost del 2008.
    16. ↑ «Sebastián i Mariangela Brancós. Basea 13. Reparar la façana de la casa». Q127 Foment 17/1843. AMCB, 27 febrer del 1843.
    17. ↑ «Comencen els enderrocs que posaran al descobert un tram de 21,8 metres de muralla romana al barri Gòtic». Ajuntament de Barcelona, 20 juliol del 2012.
    18. ↑ AMCB, Q127 Foment 219/1845.
    19. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 77, 78, 248. 
    20. ↑ «Joaquim de Mercader i de Bell-lloc». Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d'Art de Catalunya (RCCAC). Institut d'Estudis Catalans.
    21. ↑ AMCB, Q127 Foment 1417 C.
    22. ↑ «Lledó 11». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

    Bibliografia[modifica]

    Enllaços externs[modifica]

    • «Palau Mercader». Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya.
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Mercader
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_Mercader&oldid=31721519»