Palau Mercader

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per al palau de Cornellà de Llobregat, vegeu Museu Palau Mercader; per a l'edifici que allotja el Cercle Artístic de Sant Lluc, vegeu Palau Mercaders.
Infotaula d'edifici
Palau Mercader
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegle XVIII; 1863
Característiques
Estil arquitectònicBarroc
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. de Lledó, 11. Barcelona
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 45″ E / 41.382436°N,2.179104°E / 41.382436; 2.179104Coord.: 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 45″ E / 41.382436°N,2.179104°E / 41.382436; 2.179104
BCIL
IdentificadorIPAC: 40417

El Palau Mercader és un palau barroc del municipi de Barcelona protegit com a bé cultural d'interès local. L'edifici conegut com a Casa Mercader era en origen una casa benestant que tot i els seus orígens anteriors al segle XVIII, fou en aquest període quan la finca va configurar la fesomia que -malgrat reformes posteriors- encara presenta avui dia.[1]

Descripció[modifica]

L'edifici es localitza al districte de Ciutat Vella de Barcelona, concretament al carrer Lledó, un dels emplaçaments amb més bagatge històric de la ciutat des del punt de vista arquitectònic. La finca s'aixeca en una parcel·la longitudinal i perpendicular al dit carrer Lledó -al qual obre la seva façana principal- tot quedant emmarcada també pels carrers de la Baixada del Bisbe Caçador, Viladecols, la Plaça Traginers i el carrer Sotstinent Navarro.[1]

La casa presenta una planta rectangular que s'estén des del carrer Lledó (número 11) fins al carrer de Sotstinent Navarro, tot disposant d'un pati descobert cap a la banda de la façana principal al voltant del qual es desenvolupen els recorreguts i les dependències dels diversos nivells. L'edifici disposa de cinc nivells d'alçat (planta baixa, entresòl, principal, primer i segon pis) tot cobrint-se la finca amb un terrat pla transitable.[1]

L'accés a la casa es realitza a través d'una gran portalada localitza a l'eix central de la façana, la qual dóna pas a un gran vestíbul cobert amb bigues de fusta. A continuació es desenvolupa un gran arc escarser adovellat de pedra que imposta a sobre d'uns pilars petis de fust motllurat. Aquest vestíbul s'obre al gran pati descobert, on es localitza l'escala noble d'accés a la planta principal. L'escala noble del pati està construïda en pedra, disposa de dos trams, coberta amb un seguit de voltes d'aresta i és un dels millors exemples d'escala coberta barroca per l'originalitat del seu projecte. Al primer replà de l'escala es localitza un porta amb llinda i muntants de pedra que dóna accés a un seguit d'espais, originàriament els estudis de la casa. Aquests es configuren com un nivell entremig de la planta baixa i la noble, tot obrint les seves finestres al pati i a la façana del carrer Lledó. L'escala aboca a un petit replà on es localitza la porta d'entrada a la planta noble. Aquesta porta es caracteritza per la seva composició de mig punt, feta íntegrament en pedra, amb un òcul ovalat i a sota d'aquest, un escut d'armes.[1]

A la planta noble es localitzen actualment les dependències de l'Escola Superior de Turisme. Han estat precisament les reformes realitzades al llarg de la seva història les que han modificat considerablement l'estructura interior del projecte original barroc. Actualment disposa d'un gran passadís que comunica les dependències administratives de la banda del carrer Lledó amb les que es localitzen cap a Sotstinent Navarro. Destaca d'aquesta darrera zona la gran terrassa localitzada a l'alçada del primer pis i des de la que es pot observar la gran façana posterior, en la que encara es conserven les obertures del projecte constructiu barroc. Aquestes finestres són de pedra amb llinda recta i muntants motllurats.[1]

Una escala localitzada al passadís del primer pis dóna accés al nivell superior on es troben diverses dependències administratives i aules de l'actual escola.[1]

Un dels espais més emblemàtics de la casa és el pati interior localitzat a la planta noble, accessible des de l'interior d'aquest nivell i que comunica amb el celobert i l'escala noble a través d'un gran finestral. Tot i les modificacions i l'estat de deteriorament que presenta avui dia, els testimonis conservats apunten a un espai en origen ricament decorat. Encara són visibles a les façanes d'aquest pati els testimonis dels esgrafiats que revestien els paraments i que estaven policromats amb tonalitats vermelles, verdes, blaves i grogues de gran bellesa. Els motius decoratius eren a base de franges de color i motllures i emmarcaments d'inspiració vegetal que envoltaven diverses figures, actualment quasi desaparegudes. Les finestres estaven emmarcades amb aquest acabament d'esgrafiat i a sobre de la llinda de les portes es disposaven unes carteles, avui dia quasi imperceptibles ja.[1]

El pati de la casa Mercader constitueix per la fesomia de la seva escala noble, un dels millors exemples d'escala coberta de l'arquitectura domèstica benestant barroca. L'escala - de dos trams i tota de pedra- es configura amb un seguit d'arcs amb rosca de dovelles motllurada, que al primer tram es recolzen a sobre d'un gran pilar petri motllurat.[1]

Però sense cap mena de dubte l'element més destacable de l'escala -i característica fonamental del seu disseny- és el darrer tram que condueix a l'entrada de la planta principal. Aquest tram disposa de tres columnes, dues de les quals es troben voluntàriament trencades. Aquesta escala està dissenyada segons els principis de l'"arquitectura obliqua" de Caramuel, coberta amb trams de volta d'aresta sobre arcs rampants que arrenquen dels capitells inclinats de pilastres i columnes. La columna localitzada a l'angle on es desenvolupa el replà de l'escala, presenta menys alçada que la resta i té el fust tallat en sentit ascendent. Aquest model -que es repeteix a la columna central- crea un efecte òptic d'inestabilitat a la construcció per la manca d'una secció del fust. Aquest recurs és possible perquè les columnes no tenen cap funció estructural sinó purament decorativa. Destaca també d'aquesta escala la seva barana que combina elements de ferro (barrots llisos i helicoïdals) amb altres de pedra que configuren la base de les columnes.[1]

La façana que dóna al carrer Lledó destaca especialment pels esgrafiats que revesteixen els murs a partir de la planta baixa. Aquesta està realitzada íntegrament en pedra i en ella es localitza la porta d'accés a la casa i les finestres dels estudis. A partir d'aquest nivell, les obertures es configuren com a balcons amb volada de pedra i barana de ferro que combina barrots llisos amb d'altres helicoïdals. Destaca especialment el treball de la pedra en les peces que configuren les llindes i els muntants, als quals es disposa una motllura decorativa. El mur es troba revestit amb un esgrafiat de tonalitats clares que al voltant de les obertures es configura com un emmarcament i que es completa amb un seguit d'elements verticals que semblen imitar una mena de franges o pilastres amb un remat mixtilini.[1]

Història[modifica]

Palau Mercader

L' indret on s'emplaça l'edifici és probablement una de les zones urbanes de la ciutat de Barcelona amb més recorregut cronològic. La finca es desenvolupa sobre una petita part que fou el primitiu nucli de la ciutat romana de Barcino: la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino; fundada vers el primer decenni del segle I en època de l'emperador romà August.[1]

Les irregularitats de la trama parcel·lària d'aquesta zona no tan sols es manifesten en la configuració de l'illa de cases. Certament, bona part de les propietats de la zona, de manera especial les corresponents al costat més oriental del carrer Lledó, són finques força complexes quant a la disposició i configuració dels seus volums edificats. Aquesta complexitat es fonamenta en part per la pervivència (física o com a límit de propietat) de l'antic traçat del circuit emmurallat romà; però també per una dilatada seqüència crono-estructural que ha determinat importants i successius processos de segregació i/o adquisició de finques o parts d'aquestes, que han configurat una fesomia urbana, a primer cop d'ull caòtica.[1]

No debades, i a tall d'exemple, la nostra finca presenta un projecte arquitectònic realitzat a primera vista íntegrament en cronologies barroques. Cal, però, per a definir millor les seves cronologies relatives, la realització d'un procés de recerca documental que permeti accedir als possibles documents existents al voltant dels processos constructius, de reforma i de compra-venda o lloguer de la finca.[1]

Tot i que actualment no és visible cap testimoni constructiu i material anterior a les cronologies barroques la façana de la casa que dóna al carrer Sotstinent Navarro forma part del traçat murari romà. Malgrat les obertures barroques visibles a dita façana, molt probablement a sota del revestiment encara es conserven algunes de les finestres del mur defensiu romà i especialment alguna de les torres. Aquesta suposició es dedueix de l'anàlisi de les planimetries i parcel·laris històrics així com per la comparança amb la veïna finca Lledó 7, recentment restaurada i que conserva dues de les torres de la muralla romana, el pas de ronda i nombroses obertures originals (portes i finestres).[1]

La finca va ser seu del Col·legi Sant Rafael i Asil de Serventes entre 1857 i l'any 1993. Propietat de l'ordre de les Carmelites de la Caritat, la casa Mercercader fa funcionar com col·legi Internat de pagament, tot i que oferia algunes places gratuïtes (10 en 1899). Segons la documentació sabem que el nombre d'alumnes era de 150 el 1908 i 125 el 1910. L'edifici també va funcionar com Asil gratuït de Serventes sense casa, on s'oferien classes dominicals per a aquestes. En aquest cas, novament la documentació ens permet saber que les places el 1899 eren 63 i el 1912, 65.[1]

Actualment la finca és propietat de les Carmelites de la Caritat (Vedrunes) tot i que part de la finca està habilitada com Escola superior de Turisme; una petita part és utilitzada com seu dels Pessebristes de Barcelona.[1]

La historiografia es refereix a aquest edifici habitualment com Palau Mercader tot i que en realitat es tracta d'una casa benestant. El qualificatiu de Palau que només és aplicable a la residència de casa reial i del bisbe, ha estat aplicat erròniament a aquesta finca i altres de la mateixa tipologia (com succeeix amb les cases del carrer Montcada per exemple) motiu pel qual es fa necessari reivindicar la correcta nomenclatura de casa o casal urbà.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 «Palau Mercader». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Mercader
  • «Palau Mercader». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.