Palau Reial (París)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Palau Reial
Entrée du Conseil d'Etat, Paris 2010.jpg
modifica
Nom en la llengua original(fr) Palais-Royal modifica
Dades
TipusPalau reial modifica
ArquitectePierre-François-Léonard Fontaine modifica
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura clàssica modifica
Ubicació geogràfica
EstatFrança
RegióIlla de França
Establiment públicMetròpolis del Gran París
CiutatParís
Districte municipal1r districte de París
Barri administratiuPalais-Royal (en) Tradueix modifica
LocalitzacióPeri (en) Tradueix
rue de Valois (en) Tradueix, 1-7
rue de Montpensier (en) Tradueix, 2-8
place Colette (en) Tradueix modifica
 48° 51′ 48″ N, 2° 20′ 13″ E / 48.8633°N,2.3369°E / 48.8633; 2.3369
Format perComédie-Française
Théâtre du Palais-Royal modifica
Monument històric catalogat
Data14 novembre 1994
IdentificadorPA00085993
Monument històric inventariat
Théâtre du Palais-Royal
Data3 agost 1993
IdentificadorPA00085916
Monument històric catalogat
Théâtre du Palais-Royal
Data16 març 1930
IdentificadorPA00085916
Activitat
AfiliacióCentre dels Monuments Nacionals modifica
Gestor/operadorCentre dels Monuments Nacionals modifica

El Palau Reial, en francès Palais-Royal, és un palau de París, situat al nord del Palau del Louvre, al primer districte (arrondissement) de la ciutat. El conjunt monumental del Palais-Royal el formen el palau, el jardí, les galeries i el teatre.

Història[modifica]

Va ser construït pel cardenal Richelieu entre 1628 i 1639, i en aquella època se'l va conèixer com a Palais-Cardinal. Havent-lo cedit a la casa reial el 1642, va servir de residència l'infant i futur rei Lluís XIV de França durant la Fronda i així va començar a ser conegut com a Palais-Royal. Més tard, va ser la residència a París dels d'Orleans, branca menor de la casa de França, que el van obtenir del rei el 1692. Hi va residir el regent Felip d'Orleans (1674-1723) i també Felip Igualtat. A la caiguda d'aquest, durant la Revolució, va ser confiscat i el 1814 la Restauració el va restituir als Orleans. Durant el Segon Imperi va servir de residència del rei Jeroni Bonaparte, el germà menor de Napoleó I, i des de 1871 allotja diferents administracions de l'Estat francès.

Els teatres i l'administració[modifica]

Al complex original hi havia dos teatres, el més gran dels quals seria conegut després com la Comédie-Française, i és on Molière va representar les seves obres el 1660. En aquest teatre, a la mort de Molière, Jean-Baptiste Lully instal·là l’Òpera, que es va incendiar l'any 1781, i prengué el nom modern i les funcions de teatre l'any 1799. El 1790, al recinte del Palais-Royal també s'hi posà el teatre Montansier, que va esdevenir després el théâtre du Palais Royal. El palau va ser destruït per la Comuna de París el 1871, però després va ser reconstruït i s'hi instal·là el Consell d'Estat, el Consell constitucional i el Ministeri de Cultura.

Des de l'any 1986 el pati de l'entrada principal acull la instal·lació Les deux plateaux de Daniel Buren.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Reial