Vés al contingut

Palau Requesens (Barcelona)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Palau Requesens (Molins de Rei).
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Requesens
Imatge de l'entrada
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part deMuralla romana de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocBisbe Caçador, 3 i Sotstinent Navarro, 4-6 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 00″ N, 2° 10′ 43″ E / 41.383366°N,2.17871°E / 41.383366; 2.17871
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN27-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0004173 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC31 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona145 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deGeneralitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
OcupantAcadèmia de Bones Lletres de Barcelona
galeria de Catalans Il·lustres
Casa de les Lletres de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

El Palau Requesens o de la Comtessa de Palamós és un edifici situat al carrer del Bisbe Caçador, 3 de Barcelona, a redós de la muralla romana, declarat bé cultural d'interès nacional.[1][2] Actualment és la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i també allotja la Galeria de Catalans Il·lustres,[1] i també hi ha en marxa el projecte de la Casa de les Lletres de Barcelona.[3]

Història

[modifica]

Segons la documentació notarial, aquest palau va pertànyer als Papiol (o Despapiol), senyors del castell del Papiol, però no als Requesens, que tenien un altre just al costat, on ara hi ha l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.[a] El 1486, Joan Galceran de Papiol i el seu fill del mateix nom van establir en emfiteusi a Joan Oliva, prevere beneficiat de la Catedral, una torre de la muralla romana sobre la volta dita de Nàgera al carrer de Basea (actualment Sotstinent Navarro), molt a prop de la plaça del Blat (actualment de l'Àngel),[7] i dos anys més tard, li ampliaren la concessió, imposant-li una sèrie de servituds.[8][b] El 1505, Àngela Francina de Papiol, filla de Joan Galceran de Papiol «menor», es va casar amb Bernat de Marimon, senyor de Sant Marçal,[12] i el 1526 va adquirir novament la propietat en subhasta pública als marmessors de Joan Oliva i als administradors de la capella de Sant Sever.[13][14][15]

El 1523, la seva filla Beatriu de Marimon i de Papiol[16] es va casar amb Francesc de Guimerà i de Llorac, senyor de Llorac,[17][18][12][1] i fou succeïda pel seu fill Joan de Guimerà i de Papiol (†1583).[19][20][21][22] El 1579, el seu fill i hereu Gispert de Guimerà-Papiol i de Llupià (†1620)[23][24][21] es va casar amb Violant de Perapertusa,[25] i en els capítols matrimonials, Joan li va fer donació dels castells del Papiol i de Llorac i «les cases situades davant de la plaça i església dels Sants Just i Pastor», entre altres propietats.[26] El 1587, es va casar en segones noces amb Maria d'Amat,[27] i entre 1616 i 1619, ell i el seu veí Joan Baptista de Caçador van tenir litigis amb el mercader Jeroni Serra sobre el carreró (anomenat d'en Buçot) intermedi amb llurs propietats, ja que aquest se l'havia apropiat.[28][29][22] El 1610, la seva filla Maria de Guimerà-Papiol i d'Amat (†1665)[30][31] es va casar amb Pere Frederic Desbosc de Sant Vicenç, baró de Vilassar (1585-1648).[32][21][3][33] El 1659, el primogènit Frederic Desbosc i de Guimerà (†1671)[34] es va casar amb Maria d'Orís,[35][33] i fou succeït per la seva germana Teresa,[36] que el 1649 s'havia casat amb Carles de Calders-Vilafranca (†1673).[37][38]

El 1662, a instància dels creditors de Joan i Gispert de Guimerà i per renitència de Maria d'Orís i de Teresa Desbosc, es va iniciar la subhasta pública de la propietat, que el 1671 va ser venuda per Josep Vinyals de la Torre, receptor del Tribunal de la Inquisició de Catalunya i segrestador dels seus béns, al comerciant Francesc d'Argemir per 2.300 lliures.[39][22] Aquest, que també havia adquirit el castell del Papiol amb la seva baronia i a qui la seva activitat com a proveïdor de l'exèrcit reial el portaria a establir-se a Madrid,[40] va hipotecar el palau com a garantia d'uns censals. Això motivaria un litigi contra les seves filles Isabel i Francesca d'Argemir i Bustamante (casades respectivament amb Luis de Terrones i Manuel de Lloret) per Antònia Roger de Llúria i Riera,[41] vídua d'Ignasi Baltasar d'Alegre i de Càrcer, i el 1716 la Reial Audiència les va condemnar a pagar el deute.[42][43][44] Com que no es presentaren compradors, la propietat fou adjudicada el 1719 a la mateixa Antònia Roger de Llúria, i l'any següent se'n va signar la venda a carta de gràcia per 4.185 lliures, 15 sous i 10 diners.[45][22]

El 1736, ella, la seva filla Manuela d'Alegre i Roger de Llúria i el seu gendre Baltasar d'Albornoz i Tàpies de Solà, tresorer del Tribunal de la Inquisició a València, la revengueren pel mateix preu a Josep Nadal-Ferrer i Golorons, canonge de la Catedral[46] i fill del cònsol de la Llotja de Mar Josep Nadal i Ferrer i de Teresa Golorons.[47] Segons les cartes de pagament, entre 1746 i 1750 el nou propietari va emprendre una important reforma del palau per a convertir-lo en la seva residència.[22] Va morir el 1767, deixant com a hereu universal el seu germà Ramon de Nadal-Ferrer i Golorons,[48][22] un acabalat botiguer de teles[49][50] nomenat cavaller el 1742 per Felip V.[51] El 1768, va adquirir el dret de recobrar la propietat (ius luendi) als hereus de Francesc d'Argemir per 3.000 lliures,[52][22] i el 1777, va demanar permís per a obrir dues finestres al carrer de Basea.[53]

Casat amb Margarida de Dou, va morir el 7 d'octubre del 1781,[54][47][22] i fou succeït pel seu primògenit Ramon de Nadal i de Dou,[50] que va ser assassinat al palau la matinada del 8 agost del 1818.[55][56] En el seu testament, que havia canviat feia poc, nomenava marmessors el seu oncle Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, el seu cosí Gaietà de Dou i de Taiadella, Josep Ignasi de Mercader i de Sadurní (que posteriorment hi renuncià), i Joan Baptista Puig i Rosés, rector de Sant Just i Pastor.[56] La major part de l'herència es repartia a parts iguals entre la Casa de la Caritat, l'Hospital de la Santa Creu i la Casa dels Infants Orfes,[57] els administradors dels quals nomenaren dos representants eclesiàstics: Ramon Ignasi Sanç i Anton Bujons,[58][59] i entre les pertinences del difunt, que foren posades en subhasta, hi havia una berlina nova de trinca.[60][61]

Tanmateix, com que el seu pare havia disposat que, un cop extingida la línia successòria, els seus béns passessin a mans del Capítol de la Seu,[47] sembla que hi hagué un litigi que es resolgué a favor d'aquest darrer.[22] Arran de la Desamortització de Madoz (1855), el palau va passar a mans de l'Estat,[62][22] que el faria servir com a magatzem d'estancadas (sal i tabac).[63][49]

Quarteró núm. 16 de Garriga i Roca (c. 1860)
Façana al carrer del Sotstinent Navarro sobre una volta entre les torres 21 i 22 de la muralla romana
Torre 23 de la muralla romana
Finestra geminada al pati del palau

Rehabilitació

[modifica]

El 1914, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i la Comissió Provincial de Monuments van sol·licitar a l'Estat l'usdefruit del palau, aleshores convertit en casa de veïns, la qual cosa es va produir el 1917 a canvi que el restauressin. Entre aquesta data i 1924, l'arquitecte Josep Domènech i Mansana hi va enderrocar els afegits, adaptant-ne l'interior als nous usos i va restaurar les façanes del pati, afegint-hi merlets i finestres gòtiques.[64] A la mateixa època, l'obertura de la Via Laietana va suposar l'enderrocament de les cases adossades a la part externa de la muralla romana, deixant aquesta al descobert.[65]

El 1932, el palau fou declarat monument històricoartístic,[66] i als anys 1950, un cop expropiades i enderrocades les cases adossades a la muralla romana, Adolf Florensa va restaurar la façana del carrer del Sotstinent Navarro, afegint-hi finestres gòtiques i completant la galeria superior.[67] Entre 1964 i 1972, el palau va ser objecte d'una nova intervenció a càrrec de Camil Pallàs, successor de Jeroni Martorell com a director del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació i que en va afectar fonamentalment l'interior i va afegir una finestra bífora a la planta baixa de la torre.[68] El 1975, el palau fou declarat monument històricoartístic d'interès nacional.[69][70]

Descripció

[modifica]

L'únic accés es fa per una porta amb llinda (resultat de les reformes del segle xviii) al final del carrer del Bisbe Caçador, a través de la qual s'entra en un gran pati amb l'escala descoberta que mena a la planta noble, presidit per l'esvelta torre 23 de la muralla romana amb afegits posteriors.[1][2] A la banda del carrer del Sotstinent Navarro, un gran arc de mig punt uneix aquesta torre amb la 24 (que pertany a l'AMCB).[1]

El palau pròpiament dit queda al costat esquerre del pati, entre les torres 22 i 23 de la muralla i el palau Moxó. Un arc de mig punt sota l'escala dona accés a la sala del Tinellet, anomenada així per la seva similitud amb el Saló del Tinell, per bé que té una nau petita a cada costat. A la planta noble hi ha una loggia en angle, que té dos sectors de tres arcs apuntats cada un sobre fines columnes. Als murs s'obren diverses finestres geminades i trífores, i a la banda de la muralla s'afegí una llotja, amb columnes prismàtiques i sostre volat de fusta, fruit de la darrera restauració, quan també s'hi devien afegir algunes de les finestres esmentades.[1]

La planta noble estatja el saló de sessions, la sala d'actes i el despatx del president de l'Acadèmia, situat a l'interior de la torre romana. A l'extrem nord hi ha un pati amb arbres, un estany al centre i una loggia de dos pisos al fons, dins d'un estil neoclàssic de regust romàntic.[1] Entre les torres 21 i 22 de la muralla hi ha una gran volta d'arc apuntat sobre la qual s'aixeca un cos d'edifici.[1]

Notes

[modifica]
  1. ↑ A l'escriptura de venda feta el 29 de desembre del 1551 per Ferran Folc de Cardona i de Requesens, duc de Somma, comte de Palamós, Trivento i Avellino, baró de Bellpuig i senyor de Calonge de Segarra i la Vall d'Almonesir, al cavaller Pere de Caçador,[4] s'especifica que la propietat venuda limitava al nord amb el carrer i les cases o hospici del difunt Ramon Despapiol.[5][6]
  2. ↑ En aquestes escriptures s'especifica que l'anterior propietari era Antoni Terré, probablement Antoni de Santcliment, àlies Terré, fill del doctor en lleis Pere Terré, que va morir el 1430, deixant com a hereva la seva dona Blanca.[9] Aquesta va repudiar l'herència, ja que estava carregada de deutes, i el veguer de Barcelona va nomenar com a administrador dels seus béns Guillem Bertran,[10] que s'encarregaria de vendre'ls per a pagar els creditors segons l'ordre establert en la sentència de graduació.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Palau Requesens». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Palau Requesens o de la Comtessa de Palamós». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ 3,0 3,1 DDAA. «Castell del Papiol». A: Els castells catalans. vol. I: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme. 2a edició. Barcelona: Ramon Dalmau, editor, 1990, p. 452-458. ISBN 84-232-0290-9. 
  4. ↑ «Pere de CASSADOR». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. ↑ AHPB, notari Joan Jeroni Canyelles, manual 313/106, 29-12-1551.
  6. ↑ Duran i Sanpere, 1973, p. 747.
  7. ↑ «Joan Galceran del Papiol, senyor del castell del Papiol, conjuntament amb el seu fill, atorga establiment emfitèutic a Joan Oliva, prevere beneficiat de la catedral de Barcelona, sobre la torre en estat ruïnós que tenen a Barcelona al carrer de Baseia sobre la volta de Nagera, a cens d'un morabetí (dels de 9 ss.) i a reserva dels seus drets de domini directe i dels drets de domini mig de l'abadessa de Sant Pere de les Puel·les». Biblioteca de Catalunya, Perg. 547, Reg. 23559. notari Berenguer Requesens, 24-02-1486.
  8. ↑ «Joan Galceran de Papiol, donzell i senyor del castell de Papiol, i el seu fill, Joan Galceran, estableixen i concedeixen al prevere Joan Oliva, beneficiat de la Seu de Barcelona tota aquell torre (amb una cambra de volta de pedra i sobre d'un pati) prop del monestir de Sant Pere de les Puel·les, que tenien al carrer de Besera prop de la plaça del blat i a sobre la volta anomenada de Nàgera; torre que pertanyia a la casa que ells tenien i que havia pertangut a Joan Terreny. Li donen una sèrie d'instrucions sobre el que no pot fer si mai desitja reformar-la». Biblioteca de Catalunya, Perg. 562, Reg. 23940. notari Berenguer Requesens, 28-03-1488.
  9. ↑ «Testament d'Antoni de Santcliment, àlies Terrè, ciutadà de Barcelona, fill del doctor en lleis Pere Terrè; hereva: la seva muller Blanca, a qui nomena tutora dels fills. Còpia del mateix notari, del 16 d'agost de 1445». Biblioteca de Catalunya, Perg. 73, Reg. 5376, 09-04-1430.
  10. ↑ «El veguer de Barcelona nomena Guillem Bertran, ciutadà de Barcelona, curador dels béns del difunt Antoni de Santcliment, àlies Terrè. Còpia del 16 d'agost de 1445». Biblioteca de Catalunya, Perg. 71, Reg. 5375, 24-11-1430.
  11. ↑ «Guillem Bertran, curador assignat pel veguer de Barcelona als béns d'Antoni de Santcliment, àlies Terrè, ciutadà de Barcelona, per renúncia de la vídua i hereva, Blanca, sol·licita i obté de la cúria del veguer llicència per vendre aquells béns i pagar els creditors segons l'ordre establert en la sentència de graduació. Còpia del 16 d'agost de 1445». Biblioteca de Catalunya, Perg. 73, Reg. 5374, 31-01-1431.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Baronia del Papiol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ «Els marmessors de Joan Oliva, conjuntament amb els administradors de la capella de Sant Sever, fan vendre a l'encant públic una torre, una cambra i altres immobles en acompliment del testament del difunt, que ha deixat els seus béns als pobres i a obres pies». Biblioteca de Catalunya, Perg. 554, Reg. 23818. notari Joan Modolell, 13-06-1526.
  14. ↑ «Els marmessors testamentaris del difunt Joan Oliva donen possessió a Caterina de Papiol, procuradora d'Àngela Francina de Marimon i de Papiol sobre unes cases situades al carrer Basseia, prop de la Plaça del Blat de Barcelona». Biblioteca de Catalunya, Perg. 539, Reg. 23325. notari Joan Modolell, 03-10-1526.
  15. ↑ «Els administradors de la capella de Sant Sever reconeixen haver rebut d'Àngela Francina de Marimon i Despapiol, esposa que fou del magnífic Bernat de Marimon, quòndam, donzell de Barcelona i domiciliat al Vallès, 50 ll. i 5 s. de moneda barcelonesa pel preu de la venda d'una torre (descripció detallada de la construcció que es ven)». Biblioteca de Catalunya, Perg. 573, Reg. 24244. notari Joan Modolell, 13-10-1526.
  16. ↑ «Beatriz de MARIMON y DESPAPIOL». geneanet. Martín Rodríguez.
  17. ↑ «Francesc de GUIMERA y de LLORAC». geneanet. Martín Rodríguez.
  18. ↑ «Capítols matrimonials entre Francesc de Guimerà i Beatriu de Marimon». Biblioteca de Catalunya, Perg. 12GF, Reg. 24393. notari Miquel Joan Cellers, 28-11-1523.
  19. ↑ «Joan de GUIMERA y de PAPIOL». geneanet. Martín Rodríguez.
  20. ↑ «Joan de Guimerà, senyor dels castells del Papiol i de Llorach, atorga testament. Nomena marmessors i elegeix sepultura a l'església parroquial de Santa Eulàlia del Papiol. Fa deixes piadoses i familiars, i institueix hereu universal el seu fill Gispert o, en defecte seu, les seves filles, a reserva d'usdefruit vitalici per a la seva muller, Lluïsa». Biblioteca de Catalunya, Perg. 548, Reg. 23681, 24-08-1583.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Oliva i Ricós, 2002, p. 147.
  22. ↑ 22,00 22,01 22,02 22,03 22,04 22,05 22,06 22,07 22,08 22,09 Vila i Carabasa, 2024.
  23. ↑ «Gispert de GUIMERA y de LLUPIA». geneanet. Martín Rodríguez.
  24. ↑ «Gispert de Guimerá». Historia Hispánica. Real Academia de la Historia.
  25. ↑ «Violant de PERAPERTUSA y de ERILL». geneanet. Martín Rodríguez.
  26. ↑ «Capítols matrimonials entre Gispert de Guimerà i de Papiol i Violant de Perapertusa». Biblioteca de Catalunya, Perg. 13GF, Reg. 24424. notari Francesc Pedralbes, 05-11-1579.
  27. ↑ «María de AMAT y DESFAR». geneanet. Martín Rodríguez.
  28. ↑ «Causa de Jeroni Serra, mercader de la ciudad de Barcelona, contra Gispert de Guimerà y del Papiol, notario y Joan Baptista Cassador». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 32151. Arxiu de la Corona d'Aragó, 1616.
  29. ↑ «Proceso de Gispert de Guimerà y Joan Baptista de Cassador contra Jeroni Serra, mercader, todos vecinos de Barcelona, sobre un callejón en la calle de Besella de la dicha localidad». REAL PATRIMONIO, BGC, Procesos 1619, nº 1, Ad. Arxiu de la Corona d'Aragó, 1619.
  30. ↑ «María de GUIMERA-PAPIOL y de AMAT». geneanet. Martín Rodríguez.
  31. ↑ Oliva i Ricós, 2002, p. 114, 147.
  32. ↑ «Pedro Federico DESBOSCH DE SANTVICENÇ y de DESBOSCH DE VILAGAIAts 28.6.1648, not. Antoni Portel». geneanet. Martín Rodríguez.
  33. ↑ 33,0 33,1 Oliva i Ricós, 2002, p. 114.
  34. ↑ «Federico DESBOSCH DE SANTVICENÇ y de GUIMERA». geneanet. Martín Rodríguez.
  35. ↑ «Maria de ORIS y de BRU». geneanet. Martín Rodríguez.
  36. ↑ «Teresa DESBOSCH DE SANTVICENÇ y de GUIMERA». geneanet. Martín Rodríguez.
  37. ↑ «Carlos de CALDERS-VILAFRANCA y de LLEU». geneanet. Martín Rodríguez.
  38. ↑ Oliva i Ricós, 2002, p. 115.
  39. ↑ AHPB, notari Jacint Borràs, manual 724/8, f. 685-692v, 26-10-1671.
  40. ↑ David Laudo Cortina. «Sala Gran». Ajuntament del Papiol.
  41. ↑ Planes, 2003, p. 126.
  42. ↑ «Ignacio Baltasar de ALEGRE y de CARCER». geneanet. Martín Rodríguez.
  43. ↑ Regia provisionalis sententia lata die 30 Martij 1716, in Regia Juncta Superiori Gubernij et Justitiae Principatus Cathaloniae, coram addum. Illustri D. D. Josepho de Alòs et Ferrer Regio Conciliario praefatae Regiae Junctae, in causa supplicationis quae vertebatur inter nobiles conjuges D. Ludovicum de Terrones, & D. Elisabetham de Argemir & Bustamante, & D. Emmanuelem de Llorèt, & D. Franciscam de Argemir & Bustamante ac electos praetensorum creditorum quondam D. Francisci de Argemir. Reial Audiència de Catalunya, 1716. 
  44. ↑ «Antonia de Alegre y Roger de Llúria, viuda, contra las hijas y herederas del difunto Francisco de Argemir». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 17609. Arxiu de la Corona d'Aragó, 1715.
  45. ↑ AHPB, notari Aleix Claramunt, manual 948/3, f. 322v-337v, 20-04-1720.
  46. ↑ AHPB, notari Josep Francesc Fontana, manual 934/31, f. 311-318, 26-11-1736.
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 «Testament de Ramon de Nadal, Golorons i Ferrer». Herències, llegats. Vol. VIII. Inv. 1. Carpeta 41/2/46. Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 28-02-1777.
  48. ↑ Pérez Santamaria, 2001, p. 260-261.
  49. ↑ 49,0 49,1 Farran Llorca, Aure «Isabel de Requesens, un palau i un retrat al servei de la diplomàcia». Ara. Dones emblemàtiques.
  50. ↑ 50,0 50,1 Sánchez i Ruiz, 2015, p. 30.
  51. ↑ «Significado del apellido NADAL Y GOLORONS». Libro de Armoría. Heráldica de la Corona de Aragón.
  52. ↑ AHPB, notari Sebastià Prats, manual 1.019/25, f. 439-450v, 19-11-1768.
  53. ↑ «Ramon Nadal. Basea. Obrir dues finestres». C.XIV Obreria C-14/1777-114. AHCB, 26-06-1777.
  54. ↑ AHPB, notari Pere Màrtir Golorons, 07 i 09-10-1781. Publicació del testament de Ramon de Nadal i Golorons.
  55. ↑ «Divisió de l'herència de Ramon de Nadal i de Dou». Herències, llegats. Vol. VIII. Inv. 1. Carpeta 42[41]/68. Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 24-11-1820.
  56. ↑ 56,0 56,1 Sánchez i Ruiz, 2015, p. 31.
  57. ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, manual 1.208/6, f. 258-262, 08-08-1818.
  58. ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, manual 1.208/6, f. 265v-266, 09-08-1818.
  59. ↑ Sánchez i Ruiz, 2015, p. 32.
  60. ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, manual 1.208/6, f. 266-272v, 09-08-1818.
  61. ↑ Diario de Barcelona, 03-09-1818, p. 1953. «Hoy jueves a las 10½ de la mañana por Salvador Lletjós, corredor Real, se venderá al mayor postor en el patio de la casa del señor D. Ramon de Nadal, un cupé nuevo de cuatro ruedas que dicho señor se habia mandado construir.» 
  62. ↑ «Real Orden». Gaceta de Madrid, 28-03-1883, pàg. 755-756.
  63. ↑ «Acord d'aquesta Comissió ordenant a l'Arquitecte municipal perquè es tanquin les dues plomes d'aigua propietat de l'Ajuntament que rep l'edifici destinat a depòsit de Estancadas, situat al carrer del Caçador nº 3». Q136 Obres públiques 1668 3/0. AMCB.
  64. ↑ Cócola Gant, 2009-2010, p. 387-389.
  65. ↑ Fuster, Nicolau i Venteo, 2001, p. 108-109.
  66. ↑ Cócola Gant, 2009-2010, p. 392.
  67. ↑ Cócola Gant, 2009-2010, p. 395-398.
  68. ↑ Cócola Gant, 2009-2010, p. 399-401.
  69. ↑ «DECRETO 1787/1975, de 26 de junio, por el que se declara monumento histórico-artístico de carácter nacional el Palacio de Requeséns, en que está instalada la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona». BOE, 25-07-1975, pàg. 15929-15930.
  70. ↑ Cócola Gant, 2009-2010, p. 401.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Requesens
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_Requesens_(Barcelona)&oldid=36550800»