Palau d'Hivern

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Centre històric de Sant Petersburg i conjunts monumentals annexes - Palau d'Hivern
Façana del Palau d'Hivern des de la plaça del Palau.
Façana del Palau d'Hivern des de la plaça del Palau.
Informació
Tipus Palau
Començament 1732
Localització Sant Petersburg, Rússia
Estil Barroc, Rococó

Tipus Cultural
Criteris i, ii, iv, vi
ID 540
Regió * Europa i
Amèrica del Nord
Inscripció 1990 (14a sessió)
Coordenades Coord.: 59° 56′ 25″ N, 30° 18′ 50″ E / 59.94028,30.31389
* Segons les regions de la UNESCO.

El Palau d'Hivern (en rus Зимний дворец) és un palau imperial a Sant Petersburg (Rússia) construït per ordre de Elisabet I de Rússia (filla de Pere el Gran) de 1754 a 1762. Fou entre 1732 i 1917, la residència oficial dels tsars de Rússia. Es troba ubicat a l'avinguda Dvortsovaya Naberezhnaya que voreja el riu Nevà i la plaça del Palau, prop del lloc on es trobava situat el primitiu palau de Pere El Gran; el Palau d'Hivern actual és el quart que es construí i que va patir continues remodelacions entre 1730 i 1837, quan fou sèriament danyat per un incendi sent reconstruït de manera immediata. L'assalt al palau de 1917 es va convertir en una icona de la Revolució russa.

Caterina II de Rússia (1729-1796) va fer edificar una nova part anomenada l'Ermitage (Эрмитаж), on rebia els convidats i on guardava la seva pinacoteca particular. És d'aquesta part on el Palau d'Hivern va rebre el nom de Museu de l'Ermitage. Fou Alexandre I de Rússia (1777-1825) qui va declarar el palau museu imperial.

El palau fou construït amb una aspecte monumental, ja que havia de reflectir la grandesa i el poder de la Rússia Imperial. Des del palau, el tsar i autòcrata de totes les russies governava sobre un territori de 22.400.000 km² (quasi 1/6 de la superfície continental terrestre) i sobre 176,4 milions de persones. És producte del disseny de nombrosos arquitectes, entre els quals destaca el treball de Bartolomeo Rastrelli, en el que es va denominar l'estil barroc isabelí; el palau verd i blanc posseeix una forma de rectangle allargat. L'edifici conté 1.786 portes, 1.945 finestres, 1.500 habitacions i 117 escales. La seva façana principal té una longitud de 150 m i 30 m d'altura. La reconstrucció de 1837 no va modificar l'aparença exterior, tot i això, es van redissenyar grans sectors del seu interior en una gran varietat d'estils i gustos, pel qual el palau és descrit com "un palau del segle XIX inspirat en un model d'estil rococó.

Al 1905, el palau fou escenari del diumenge sagnant, tot i que per aquesta data la família imperial de Nicolau II ja havia optat per fixar la seva residència al palau d'Alexandre que es troba més retirat i més segur al complex de Tsàrskoie Seló, i tan sols tornaven al Palau d'Hivern en ocasions molt especials o de naturalesa formal. Després de la Revolució de febrer de 1917, durant un temps breu, el palau fou la seu del govern provisional rus, liderat per Aleksandr Kérenski. Posteriorment aquell mateix any, el palau fou atacat per un grup de soldats i mariners de l'exèrcit roig— el que fou un acte transcendental per al futur naixement de l'estat soviètic.

Palau d'Hivern
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau d'Hivern