Palau de Cnossos

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Palau de Cnossos
Armon Knossos P1060086.JPG
Dades bàsiques
Tipus palau i jaciment arqueològic
Ubicació
EstatGrècia
Agència governamentalAdministració descentralitzada de Creta
RegióRegió de Creta
MunicipiHeraklion Municipality Tradueix
Assentament humàCnossos
35° 17′ 53″ N, 25° 09′ 47″ E / 35.29792778°N,25.16314444°E / 35.29792778; 25.16314444Coord.: 35° 17′ 53″ N, 25° 09′ 47″ E / 35.29792778°N,25.16314444°E / 35.29792778; 25.16314444
Modifica dades a Wikidata
Plànol del palau.

El Palau de Cnossos és el més important dels palaus minoics de Creta.

Fou construït vers el 2000 aC i destruït per un terratrèmol abans del 1700 aC, per a ser reconstruït en els següents anys.

Va patir destruccions parcials vers el 1650 aC i importants abans del 1400 aC, quan fou abandonat per ser reutilitzat després pels dòrics i romans.[1]

La seva superfície és d'uns 17.400 m² construïts i té unes 1.500 habitacions.[2] A l'oest i sud, un mur el delimita, però no era una muralla defensiva.[1]

Estructura[modifica]

Ala oest[modifica]

Propileu oest.
Portadors d'ofrenes en el propileu sud.

En aquesta zona, ens trobam amb tres pous (koulourès), on es dipositaven els objectes de culte i les ofrenes (plànol del palau núm. 2).

Per la zona oest, s'accedeix al palau pel Propileu oest (plànol del palau núm. 4), on segurament el rei rebia els visitants. Aquesta entrada tenia dos pisos i l'entrada s'efectuava pel de baix. En aquest propileu, hi havia una pintura al fresc amb el tema del joc del bou.[1]

Magatzems del palau.
La Parisenca.

Una porta portava al corredor de la processó, anomenat així perquè estava decorat amb una pintura al fresc, en què joves d'ambdós sexes eren portadors d'ofrenes valuoses (es pot veure en part per una reproducció, ja que l'original, com d'altres, és al museu d'Herakleion). Aquest té forma de L, i ens porta a l'entrada sud del pati si giram cap al nord, o a l'entrada sud del palau si giram cap al sud (plànol del palau núm. 6).

A la zona oest, també es troben els magatzems (plànol del palau núm. 18-34), on hi havia uns grans recipients amb una capacitat màxima de 2.500 litres, que contenien productes agrícoles. Damunt els magatzems, es trobava un segon pis o pis noble.[3]

Els magatzems comunicaven amb els santuaris a nivell de carrer. Els murs estaven decorats amb símbols religiosos.[3] Damunt els magatzems, hi havia les habitacions oficials, entre les restes de les quals podem trobar la pintura al fresc la Parisenca, una de les pintures més conegudes i atractives de Cnossos.

Saló del Tron[modifica]

Saló del Tron.

Des del pati central (plànol del palau núm.12) cap a l'oest, ens trobam amb una petita habitació anomenada Saló del Tron (plànol del palau núm. 10). En aquesta habitació, hi ha una bancada que recorre els murs i que s'interromp en un punt on hi ha un tron amb un alt respatller fet d'alabastre. La importància de l'habitació queda reflectida per la decoració pictòrica de les parets, on es representen grifons, animals fantàstics utilitzats com a símbols de la divinitat i la reialesa.


Molt a prop del saló del tron, hi ha el santuari del palau i la cambra del tresor.

Ala Sud[modifica]

Propileu sud.

A mitjan camí del segon tram del corredor de la processó, cap al nord, ens trobam amb el propileu sud. En aquest propileu, continuava el fris de les processons, del qual només ha quedat en acceptables condicions el coper reial.

El propileu sud estava construït de pedra i morter de fang combinat amb fusta i amb unes parets d'1 metre de gruixa. Es tracta d'una seqüència de dos salons, l'exterior de 8,5 m de fondària i l'interior de 4,3 m.[4] A continuació dels dos salons, hi havia una escala cap al pis superior (plànol del palau núm. 8), que donava al santuari de les tres columnes (plànol del palau núm. 9).

Al final del corredor de la processó, girant a l'esquerra, s'arribava al pati central (plànol del palau núm.12).

Paral·lel a aquest corredor, hi havia el corredor del príncep dels lliris (plànol del palau núm. 6). Es coneix per aquest nom per la pintura al fresc que hi ha a la paret.

Ala est[modifica]

Dibuix d'un destral doble.
Mègaron de la reina.

L'ala est és construïda sobre el pendent del turó i té quatre nivells.

La part principal d'aquesta ala, la constitueixen les habitacions residencials, distribuïdes en diversos pisos i disposades de forma escalonada turó avall. Des del pati central, una gran escala (plànol del palau núm. 38) donava accés a aquestes habitacions.

Les habitacions residencials són petites cambres reunides en conjunts majors, al voltant d'un pou de llum, i unides a altres grups d'habitacions per corredors i escales.

Entre aquestes habitacions, podem destacar el mègaron del rei i la cambra de les destrals dobles (pel símbol gravat a les parets) (plànol del palau núm. 42).

A través d'un corredor, podem arribar al mègaron de la reina (plànol del palau núm. 43), on es troben els frescs més coneguts, els dels dofins, que avui dia són reproduccions, al mur nord, i al poltró est hi ha el fresc de la dansaire. A l'oest del mègaron, es troba la sala de bany de la reina, amb una espècie de banyera d'argila, i la cambra de condícia, amb les latrines. Una porta permet l'accés a un petit pati dit de les rosques de fil, per les que hi ha gravades al mur. En una petita cambra, es troba l'estança del tresor, on es van trobar objectes de gran valor en or, ivori, i altres metalls preciosos, i la famosa estàtua de marfil coneguda com "l'acròbata".

Ala Nord[modifica]

Galeria porticada amb el bou vermell.
Sala hipòstila i el corredor amb galeria porticada.

Pel nord, s'accedia al palau per la Via Processional, que conduïa a l'anomenada àrea teatral i des d'aquí, una vegada traspassat el propileu nord i la sala hipòstila, un corredor amb galeries porticades a ambdós costats ens conduïa al pati central. En aquests pòrtics, les pintures al fresc d'estuc representen diverses escenes de bous, de les quals ens queda l'enorme cap d'un bou vermell, responsable amb tota probabilitat de l'associació del mite del Minotaure amb aquestes ruïnes.[2]

Àrea teatral.

L'àrea teatral té graderies que formen una L, i que servien per a uns 500 espectadors.

A la part nord-oest, hi ha un conjunt d'edificacions d'època prèvia als palaus, on després es va construir un santuari. Al sostre del santuari, hi ha alguns frescs, entre aquests el del recollidor de safrà.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Palacio de Knossos» (en castellà). Cultura clásica. Jordifran, 04-06-2010. [Consulta: 24 juny 2013].
  2. 2,0 2,1 Jacobo Storch de Gracia. «Cnosós» (en castellà). ArteHistoria. Junta de Castilla y León. [Consulta: 24 juny 2013].
  3. 3,0 3,1 «Palacio de Cnosos (Creta). Almacenes» (en castellà). ArteHistoria. Junta de Castilla y León. [Consulta: 1 juliol 2013].
  4. Carlos Zeballos. «EL PALACIO DE CNOSSOS, CRETA» (en castellà). Mi Moleskine Arquitectónico, 08-05-2013. [Consulta: 1 juliol 2013].

Enllaços externs[modifica]

Vídeos 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de Cnossos Modifica l'enllaç a Wikidata