Palau de Kadriorg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Palau de Kadriorg
Imatge
Nom en la llengua original(et) Kadriorg Modifica el valor a Wikidata
EpònimCaterina I de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici i palau Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteNicola Michetti Modifica el valor a Wikidata
Construcció1725 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1921 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pisos per sobre el terra3 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaCiutat de Tallinn (Estònia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKadriorg Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 59° 26′ 19″ N, 24° 47′ 28″ E / 59.43852°N,24.791°E / 59.43852; 24.791
Architectural monument (en) Tradueix
Data20 setembre 1995
Historical monument (en) Tradueix
Data20 setembre 1995
Activitat
Propietat dePere I de Rússia Modifica el valor a Wikidata
OcupantArt Museum of Estonia (en) Tradueix, Art Museum of Estonia (en) Tradueix, Art Museum of Estonia (en) Tradueix, State Elder (en) Tradueix i Cap d'Estat d'Estònia Modifica el valor a Wikidata
Façana del Palau de Kadriorg

Aquest palau està ubicat a 20 km de Tallinn, capital d'Estònia.

El palau Kadriorg va ser fundat per l'emperador rus Pere el Gran l'any 1718. Fou nomenat Kadriorg (en alemany Catharinenthal) en honor de la seva esposa Catherine. El palau fou dissenyat per l'arquitecte italià Niccolò Michetti i el seu passadís principal, abundantment adornat, és un dels exemples més exquisits de l'arquitectura barroca a Estònia i l'Europa del Nord.

La major part dels governants russos visitaren la residència imperial d'estiu. Els grans canvis en la vida i dintre del palau ocorregueren en la primeria del segle xix, quan Tallinn en aquells temps era un agradable centre turístic de moda i s'hi celebraven festes a la moda. Fou visitat sovint pel tsar Nicolau I i la seva família.

El palau serví com l'edifici principal del museu d'art d'Estònia en els anys 20 del segle passat. I altra vegada de 1946 a 1991. En els anys 30, era la residència del cap d'estat de la República estoniana. Durant aquest període, foren agregades més extensions –el passadís i la sala per a banquets— i moltes habitacions foren redecorades.

L'any 2000, el palau fou obert com a Museu d'art de Kadriorg, i s'hi exhibeix la col·lecció més gran del vell art rus i d'Europa occidental a Estònia.

En aquest palau es va suïcidar el 29 de novembre de 1946, el poeta i polític estonià Johannes Vares.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de Kadriorg

• Fulletó Eesti Kunstimuseum KADRIORU.