Palau dei Camerlenghi

Infotaula edifici Palau dei Camerlenghi
Nom en la llengua original	(it) Palazzo dei Camerlenghi
Epònim	camerlengo (en)
Dades
Tipus	Palau
Arquitecte	Guglielmo dei Grigi
Característiques
Estil arquitectònic	Arquitectura renaixentista veneciana
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	Venècia (Itàlia)
Lloc	San Polo
Banyat per	Gran Canal
45° 26′ 18″ N, 12° 20′ 09″ E

El Palau dei Camerlenghi és un palau renaixentista de Venècia situat al barri de San Polo i amb vistes al Gran Canal, als peus del Pont de Rialto.

Història

Va ser construït entre 1525 i 1528 a partir d'un disseny de Guglielmo dei Grigi, inspirat en els Codussi i les famílies Lombardo. Era la seu dels magistrats financers, incloent-hi els camarlengis i els cònsols dels mercaders. Donada aquesta important funció econòmica, la planta baixa de l'edifici es va utilitzar com a presó destinada a deutors insolvents. Aquesta exhibició de presoners en ple Rialto servia de severa advertència per a tots els que passaven per allà. Avui ha tornat a acollir magistrats financers, com a seu de la secció regional del Tribunal de Comptes.

Descripció

El palau té una planta pentagonal que segueix la corba del Gran Canal i té tres plantes d'alçada. Presenta altes finestres d'arc separats per pilastres i coronats per interessants frisos. Com a "cofre del tresor" de l'estat, va ser enriquit externament amb marbre policromat i pòrfir, que s'han perdut amb el temps.

Era tradició a la Serenissima que un magistrat, en acabar la seva missió, deixés com a regal una pintura d'un tema religiós amb el seu retrat o el seu escut d'armes. El palau era, per tant, molt ric en obres d'art, abans que fossin dispersades per Europa. Afortunadament, moltes han tornat a Venècia, tot i que no a aquest palau.

• 
  Façana exterior
• 
  Vista des de la terrassa del Fondaco dei Tedeschi
• 
  Detall de la façana del palau. Al fons, l'església de San Giacomo di Rialto. Fotografia de Paolo Monti, 1977

Bibliografia

• Marcello Brusegan. La grande guida dei monumenti di Venezia. Newton & Compton, 2005. ISBN 88-541-0475-2. 
• Brusegan, Marcello. I Palazzi di Venezia. Newton & Compton, 2007. ISBN 978-88-541-0820-2. 
• Elsa Eleodori. Il Canal Grande, palazzi e famiglie. II ed.. Corbo e Fiore Editori, 2007. ISBN 88-7086-057-4. 
• Guida d'Italia – Venezia. 3. Touring Editore, 2007. ISBN 978-88-365-4347-2. 
• Giuseppe Tassini. Curiosità Veneziane. Filippi Editore, 2001. 
• Nicolai Kölmel, The Queen in the Pawnshop: Shaping Civic Virtues in a Painting for the Palazzo dei Camerlenghi in Venice. p. 106-07. In: Burghartz, Burkart and Göttler: Sites of Mediation. Connected Histories of Places, Processes, and Objects in Europe and Beyond, 1450–1650. Brill, Leiden 2016. doi: 10.1163/9789004325760_006